Publicació del dossier policial francès sobre Lluís Companys

 

Publiquem a memoria.cat  http://www.memoria.cat/lluis-companys-dossierpolicial/ bona part de l’expedient que la Direcció de la Seguretat Nacional de la III República Francesa va elaborar sobre el president Lluís Companys i Jover. L’expedient es conserva als Archives Nationales francesos. La revista Sàpiens se’n féu ressò l’octubre de 2010 (núm. 96) i hi dedicà una pàgina. Ara per primera vegada es publiquen els documents més significatius d’aquest interessant dossier policial.

La documentació inclou des de la primera visita de Companys en territori francès, el 1934, fins el març de 1940, quan ja es troba refugiat a França i confinat a La Baule, a la Bretanya. Tres mesos després una ofensiva de les tropes alemanyes escombrarà l’exèrcit francès i s’ensorrarà la República francesa amb el seu aparell de Seguretat.

Aquest dossier policial, com tot el Fitxer Central de la policia nacional francesa, serà capturat per les tropes nazis, que se l’enduran a Berlín per emprar-lo en tasques repressives al llarg de la 2ª Guerra Mundial. El maig de 1945, quan les tropes soviètiques entrin victorioses a Berlín, s’emportaran aquesta documentació a Moscou, on es conservarà fins als anys noranta. La desintegració de l’URSS va permetre a les autoritats franceses de negociar el seu retorn i posterior dipòsit als Archives Nationales, a París.

L’expedient conté el seguiment de les entrades de Companys en territori francès fins el 1939 i els seus desplaçaments interns quan ja era un exiliat més del feixisme. S’hi reflecteixen, per exemple, les seves visites a la Layetana Office, l’oficina de la Generalitat a París. També s’hi veu el pas per territori francès del seu fill, Lluís Companys i Micó, i l’entrada a França de la seva muller, Carme Ballester. Entre els diferents documents, destaquem els de la prohibició del govern francès del Front Popular de Léon Blum de permetre l’entrada de Companys per participar en un míting-crida a París en suport de l’Espanya republicana (desembre de 1936), i la declaració de Lluís Companys al Control d’estrangeria (abril de 1939), en què afirma que va entrar a França per fugir de la Guerra Civil i sol·licita un permís de residència.

Alguns documents permeten entreveure l’actitud del govern francès davant la Guerra Civil i respecte l’exili republicà del 1939, a més d’algunes de les reaccions que suscitava en la societat francesa. També es reflecteixen les tensions internes de la Catalunya antifeixista durant la guerra i a l’exili.

En paral·lel a aquesta secció de memoria.cat, n’hem creat una altra sobre els Documents de Camil Companys, germà del President http://www.memoria.cat/camil-companys/

En Camil Companys i Jover es va exiliar a Montpeller el 1939, deixant dona i fill a Barcelona. A França va patir la separació familiar i la incomprensió de la societat francesa cap als refugiats. La desbandada francesa davant la invasió nazi ( que va provocar la seva fugida dramàtica de París), la desaparició del seu nebot, el fill de Lluís Companys (Lluïset) –malalt-, i la notícia de la captura del President per la policia alemanya van dur Camil Companys al suïcidi el dia 20 de setembre de 1940. Fou un fet que va commocionar la comunitat catalana exiliada a Montpeller.