Presentació de la tesi doctoral “Imatge oficial i política francesa respecte la Catalunya espanyola, 1895-1914”

Avui hem presentat a la Universitat Autònoma de Barcelona la tesi doctoral Imatge oficial i política francesa respecte la Catalunya espanyola, 1895-1914, sota la direcció del professor Borja de Riquer i amb el suport del professor Michel Ralle, de la Universitat París-Sorbona (Paris IV).

La construcció de l’Estat liberal espanyol al segle XIX va topar amb una Catalunya on predominaven forces socials i polítiques opositores. Era, a més, el centre econòmic més dinàmic de la península i on hi arrelaven amb més força els corrents culturals nascuts més enllà del Pirineu.

Les potències europees no podien ignorar l’especificitat catalana, que en el cas de la República Francesa plantejava reptes afegits: l’existència del Rosselló, la Catalunya francesa; la presència d’una de les colònies de ciutadans francesos a l’estranger més nombrosa i amb interessos econòmics més destacables; i el veïnatge fronterer.

L’estudi que presentem ha volgut analitzat la visió de Catalunya que es va formar el govern francès a partir dels seus agents diplomàtics en una etapa clau com és la de finals del segle XIX i primeres dècades del XX, en què el catalanisme polític pren volada i esdevé un fenomen polític d’ampli suport social. L’objectiu ha estat detallar la imatge o les imatges que transmeteren i veure si acabaren fixant-se en uns clixés perdurables en el temps. A més, s’ha intentat esbrinar quines actituds generaren, quines mesures polítiques es van prendre i si es pot parlar d’una “política catalana” de França.

La recerca s’ha fet essencialment en arxius públics francesos, i en menor mesura, en arxius espanyols i catalans. En el seu transcurs hem anat descobrint la importància que les autoritats franceses van donar al moviment obrer català, amb els corrents de caràcter revolucionari de manera destacada. Al llarg de l’estudi es presenten els paràmetres a partir dels quals es va fer el seguiment d’aquest obrerisme revolucionari i s’ensenya com va condicionar les relacions franco-espanyoles.

Aquesta tesi doctoral s’estructura en dos grans blocs. El primer analitza la imatge oficial i la política franceses respecte la identitat catalana i el moviment catalanista, distingint entre la visió que transmetien els agents consulars de Barcelona, Tarragona i Palma, i l’ambaixador francès a Madrid. Especialment ric en matèria d’anàlisi ha estat l’episodi de l’assalt militar al Cu-Cut!, la Llei de Jurisdiccions i la constitució de la Solidaritat Catalana. Ha estat profitós el coneixement obtingut de les iniciatives catalanistes desenvolupades a París, poc conegudes en general.

El segon bloc estudia el seguiment i les mesures que la república francesa va adoptar respecte l’obrerisme revolucionari català, tant a Catalunya com en els col·lectius refugiats a França fugint de la repressió espanyola. S’ha pogut comprovar la seva vinculació estreta amb l’interior, el protagonisme absolut dels anarquistes catalans en els complots revolucionaris de la colònia espanyola i la seva inserció en els corrents europeus antimilitaristes i del lliure pensament.

Les actituds dels governs estrangers respecte la realitat nacional catalana és encara un camp poc explorat. El seu impacte en les relacions internacionals també. En aquest sentit, aquesta tesi vol ser una contribució en aquests dos àmbits.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *