Publicació de “Lliçons de Barcelona. Informe britànic sobre els bombardeigs de la ciutat, 1938”

doc-ha4

Lliçons de Barcelona : informe britànic sobre el bombardeigs de la ciutat, 1938 / a cura de Jordi Pons i Pujol

Barcelona : Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals, 2004.

Documents d’història de l’Arxiu Pi i Sunyer; nº 4

94 p.

L’abril de 1938, en plena guerra civil espanyola, un veterà comandant britànic, Noel de Putron MacRoberts, va ser enviat en missió a la Barcelona republicana. Havia d’inspeccionar els plans de prevenció contra els atacs aeris que la ciutat estava aplicant. Barcelona estava sent la primera gran ciutat en què la seva població era sistemàticament bombardejada: al llarg del conflicte va de patir més de 190 atacs aeris, amb prop de 2000 impactes de bombes1.

L’informe que va redactar el comandant fou publicat a Anglaterra amb el títol A.R.P. (Air Raid Precautions). Lessons from Barcelona. Some hints for local authorities and for the private citizen. Fou editat per la coneguda casa Eyre & Spottiswoode, cosa que demostra l’interès i l’actualitat que tenia el tema.

El llibre que presentem Lliçons de Barcelona. Informe britànic sobre els bombardeigs de la ciutat, 1938 ha estat editat per la Fundació Pi i Sunyer, dins la seva col·lecció “Documents d’Història”. Hi inclou la traducció al català d’aquest document, desconegut fins ara a casa nostra, i una introducció sobre el document, el seu autor i les circumstàncies que l’envoltaren. L’acompanya, a més, l’article sobre organització d’un refugi antiaeri públic que MacRoberts va escriure per a la revista de l’Institut de Defensa Passiva Antiaèria britànic3.

L’obra de MacRoberts té un enfoc pedagògic i busca influir en el debat sobre les mesures que calia adoptar a les ciutats britàniques en previsió d’una nova guerra. És també, però, una bona síntesi de la política de Defensa Passiva Antiaèria catalana, dels seus principis organitzatius, del seu funcionament i dels seus resultats.

D’entre el seguit d’aportacions interessants que fa l’obra, en destaca l’ús del concepte terrorisme massiu des de l’aire per referir-se al fenomen nou del bombardeig aeri sistemàtic de la població civil, i com sosté, amb arguments tàctics i estratègics, la seva inutilitat militar.

MacRoberts valora molt positivament les mesures de Defensa Passiva Antiaèria que havien pres les autoritats catalanes i recomana la seva adopció a la Gran Bretanya. Són les “lliçons de Barcelona”.