60è aniversari de l’alliberament d’Auschwitz (article revista escolar Cadena Perpètua n. 32)

El tristament famós camp de concentració d’Auschwitz, fou creat el 1940 pels nazis i, si bé en un primer moment es va destinar a l’acollida de presos polítics polonesos, aviat va ser l’última destinació d’homes, dones, nens, ancians, famílies senceres d’arreu d’Europa víctimes de la segregacions racials, polítiques i socials.  

Auschwitz es convertí en un dels llocs on l’extermini de tots aquells que eren considerats “inferiors” o diferents (jueus, gitanos i homosexuals entre d’altres) van ser víctimes d’un dels projectes d’extermini sistemàtic i planificat més frapants del segle XX. Ara, seixanta anys després, en són ben pocs els que poden explicar en primera persona l’horror que van patir al camp d’extermini i foren precisament alguns d’aquests, junt amb mandataris de tota Europa, els qui protagonitzaren el gener passat un emotiu acte on es recordà les víctimes de l’holocaust i la barbàrie nazis, celebrat precisament a les instal?lacions del camp. 

Costa imaginarse,des de la comoditat de les nostres vides, la situació d’unes persones, arrencades de les seves vides quotidianes, detingudes i transportades en vagons de trens com a bestiar i que, un cop al camp, si aconseguien passar una primera selecció, eren obligades a treballar, explotades fins al més absolut esgotament. Algunes d’aquestes persones, nens inclosos, van patir vexacions inhumanes i van ser utilitzats com a conillets d’índies en experiments cruels que no van servir per res més que per torturar les víctimes i per satisfer la crueltat de metges que no feien honor a la seva professió. Sinó morien abans, quan ja no eren útils, eren finalment exterminats en llòbregues cambres de gas.  

El fet que hagin passat seixanta anys des que les tropes soviètiques alliberessin el camp i acabessin amb l’horror no ens ha de fer oblidar que no estem tant lluny que situacions com les viscudes a Auschwitz es puguin repetir. No existeixen vacunes  contra el racisme o la xenofòbia però si d’alguna cosa ha de servir que un milió i  mig de persones morissin a Auschwitz es per a recordar que fets com aquests no s’han de repetir i per extreure de cadascun de nosaltres un compromís amb la defensa dels drets humans i la pau.

4 thoughts on “60è aniversari de l’alliberament d’Auschwitz (article revista escolar Cadena Perpètua n. 32)

  1. Prudenci

    Parlant dels camp de extermini nazis com és que a Santa Perpetua ens deixem un altre perpetuenc que va morir a Mauthausen 11/11/1941 i ni es parli de aquesta persona que tenia per nom Francisco Sabate Esperanza nascut a Santa Perpetua 9/9/1903 i tenia el número 3396 al camp de XI-A (Altengrabow).

  2. jmonso Post author

    Sr. Produnci, no sé si a Santa Perpètua han deixat en el oblit al Sr. Francisco Sabaté però el que si li puc explicar és que quan es va pensar un nom per al segon Institut d’Educació Secundària de la població es va decidir denominar-lo IES ROVIRA-FORNS, en referència a dues persones nascudes a Santa Perpètua assassinades pels nazis en un dels seus camps d’extermini. El nom, per tant, vol ser un homenatge a aquells que lluitaren contra el nazisme, el feixisme i en general contra qualsevol mena d’injustícia. En aquell moment es van consultar algunes fonts com el llibre de la Montserrat Roig i també a les persones d’Amical Mauthausen i només vam obtenir referència d’aquestes dues persones. Certament alguns anys desprès ens va arribar a través de l’historiador Jordi Bou la referència a l’existència d’un tercer perpetuenc que va morir en un camp d’extermini. Les dades que vostè aporta crec que són correctes. Només afegir que pel que sembla el lloc de la seva mort fou Gusen (Austria). De la família no en sabem res, però algunes referàncies fan pensar que podria trobar-se a Sabadell. De fet, en algun llistat, com el publicat a l’obra “La memòria democràtica de Sabadell (1936-1975)” a Francisco Sabatés se’l considera dins la categoria sabadellencs morts en camps d’extermini. És possible que a l’aparèixer com a sabadellenc pasés desapercebut el seu naixement a Santa Perpètua

  3. Prudenci

    Hola Jordi amb el Francisco Sabate tens raó el meu pare és el mateix cas que amb el Projectà Forns. Va sortir de Santa Perpetua amb 4 anys, també el posen als arxius con nascut a aquí, gracies per la aclaració, un altre moment parlarem dels altres oblidats de la guerra civil és un tema bastant interessant.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *