Bicentenari de la Guerra del Francès (art. revista escolar Cadena Perpètua n. 43)

Aquest any es compleix el dos-cents aniversari de la Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra del Francès, com és coneguda a Catalunya, que enfrontà Espanya amb les tropes napoleòniques, entre el 1808 i el 1814.
El 1806 Napoleó va declarar el Bloqueig comercial a la Gran Bretanya, però Portugal, no el respectà. L’any següent, la corona espanyola i la França napoleònica van signar el Tractat de Fontainebleau, pel qual acordaven, en un futur, repartir-se Portugal i pel qual es permetria l’entrada de tropes franceses a la península de camí a Portugal, i així ho feren comandades pel general Junot, mentre altres tropes franceses es dirigien cap a Cadis i La Corunya.
Aviat es va fer evident que l’entrada consentida de les tropes franceses es va convertir en un invasió de facto i, conscient d’aquest fet, el primer ministre Godoy preparà la fugida de la capital de la família reial i el trasllat de la cort a Aranjuez, on el 19 de març de 1808 esclatà un motí popular contra el rei Carles IV, organitzat pels partidaris del seu fill Ferran. El Motí precipità la caiguda de Godoy i obligà Carles IV a abdicar en el seu fill.

Napoleó es convertí en l’arbitre de les disputes entre pare i fuill i els cridà tots dos a Baiona (França) on, finalment, els força a abdicar tots dos en el seu germà Josep Bonaparte.

Davant l’evidència de la invasió francesa i els abusos de la tropa, el descontentament popular acabà per provocar una insurrecció a Madrid el 2 de maig de 1808, reprimida violentament per les tropes napoleòniques.

Els dies posteriors els aixecaments s’estengueren per tot el país. S’iniciava la Guerra de la Independència i, davant el buit de poder es constituïren Juntes Provincials, que assumiren el poder i acabaren constituint la Junta Central Suprema.

Després de l’aixecament contra els francesos, les tropes espanyoles aconseguiren algun triomf important com la batalla de Bailén (juliol 1808), però el mateix Napoleó, acabarà per venir a la península, amb un exèrcit de 250.000 homes, ocupant la major part del país. En l’àmbit militar, no es existí en general un enfrontament directe entre els exèrcits francès i espanyol, sinó que existí una important presència de la guerra de guerrilles, en una dimensió desconeguda fins el moment.

La guerra durà sis anys durant els quals l’exèrcit francès, recolzat pels afrancesats, s’enfrontà a la guerrilla (formada per antics militars espanyols i camperols), ajudada per l’exèrcit britànic.

El 1812 l’exèrcit britànic, comandat pel Duc de Wellington, amb el recolzament d’espanyols i portuguesos, infringí diverses derrotes als francesos (Arapiles, San Marcial, etc.) i, després de la derrota dels exèrcits napoleònics a Rússia, Napoleó, ja molt debilitat, acabarà retornant la corona a Ferran VII (Tratat de Valençay, 1813). A Catalunya, les tropes franceses, restarien fins al final del conflicte. El general Habert va mantenir el domini de Barcelona fins després de la caiguda de Napoleó. Finalment, el 28 de maig de 1814, Barcelona és deslliurava dels francesos.

Les Corts de Cadis
En plena guerra del francès es van convocar, el 1810, a Cadis les Corts Generals, que pretenien representar la nació espanyola i que estaven formades per 184 diputats, la majoria d’ells il•lustrats o de posicions liberals.
El 19 de març de 1812, després de dos anys de treballs, les Corts van proclamar la primera Constitució democràtica de la història espanyola, a més d’un decret que abolia les senyories jurisdiccionals.
Aquesta constitució va ésser la primera constitució liberal espanyola i va ser de gran transcendència europea. Incloïa una declaració de drets humans, el reconeixement de les llibertats polítiques (expressió, associació, etc.), el dret a vot dels homes més grans de 25 anys i l’establiment de la divisió de poders (executiu, legislatiu i judicial). Aquesta constitució va suposar el primer pas de la introducció del liberalisme a Espanya.
El retorn, acabada la guerra, de Ferran VII al tron va significar un retorn al règim absolutista i la no aplicació d’aquesta constitució que hagué d’esperar fina al trienni liberal (1820-1823) per a ser posada en pràctica.

4 thoughts on “Bicentenari de la Guerra del Francès (art. revista escolar Cadena Perpètua n. 43)

  1. Prudenci

    Una pregunta la guerra del francès, algú té investigat el tema de la batalla de Santa Perpetua el 20 Gener de 1809. És la única vegada que apareixem els llibres de historia, no va ser tant important com la de Bailén, pero a nivell de Catalunya era una de les poques vegades que es va guanyar a les tropes imperials.
    Més ben dit van ser dues batalles diferents primer a Santa Perpetua on va caure el 2º Regiment francès, de 400 sols van escapar 2 i l’altra a Mollet on va ser desfet un regiment de coracers.

  2. Ramon Renedo

    En resposta al senyor Prudenci l’informo que deu fer referència a la coneguda com “Acció de Santa Perpètua” o “Batalla de Mollet”. Hi ha un petit ball de dates: no va ser l’any 1809 sinò el 1810. Tinc dues referències diferents. Unes fonts indiquen que va tenir lloc el dia 10 de gener. Alguns historiadors militars aseguran que va tenir lloc el dia 20 o 21 del mateix mes.
    El deixo aquest enllaç perquè es pugui baixar un article sobre el tema escrit per Jaume Vilaginés: http://www.raco.cat/index.php/Notes/article/view/24020/23854.
    De resultes de la batalla, el cos de Migueletes va passar a denominar-se “Regimiento de coraceros de Cataluña”. Posteriorment aquest Regiment va canviar de nom en diferents ocasions per ser un dels nuclis fundacionals de l’actual Brigada de Caballería Ligera Castillejos (Nº 5).

  3. Prudenci

    Al Senyor Ramon Renedo

    A tots documents consultats surt el dia 21 de Gener de 1810 (amb referia aquest any a l’escrit anterior em vaig errar en l’any, disculpes!
    Lo de senyor Vilaginés és molt l’escrit per l’historiador de Mollet, Vicenç Plantada, a finals del segle XIX, publicat a la revista el Racó n. 10 del any 1996 amb el planell del suces de Santa Perpetua i Mollet.
    Primer trobo a faltar que els llibres d’història consultats no parlen de la “batalla de Mollet”, tots parlen dels sucesos a Santa Perpètua i Mollet, és una forma d’escombrar cap a casa. És cert que el fort dels combats van se a Mollet i moltes tropes es van retirar cap a Granollers.

    El planell amb sembla que esta bastant bé. Less tropes espanyoles del Campoverde venien de Terrassa segurament passant per Sentmenat i Polinyà. Hem de tenir en compte aquella època no existia ni la carreta de Sabadell, ni tampoc la carretera de Santa Perpetua a Polinyà. També parlen els llibres de l’època de l’Alzinar de Polinyà, i unes altres tropes comandades pel Brigadier Porta venien de Caldes de Montbui, el millor del planell es que em queda molt clar que el camí Reial de Granollers a Barcelona passava a la vora del Besòs, no per dintre Mollet, com pensa molta gent, per la nacional II. Si que trobo referències al guerriller Mansó que comandava els sometents, dels miquelets no tinc cap referència, ni d’ells, ni del seu comandant Francesc Milans del Bosch, que sobretot es movien per la vall del Tenes al pas de la Garriga, sobretot al lloc del Congost on tenien altres dies alguns combats amb el francesos, i feien el cercle Barcelona per la part dels boscos que van de Montcada a Sant Cugat. Un altre dia parlarem més de qui eren els Miquelets, sempre els feien servir per protegir les ciutats, que va se la seva trampa ja que quedaren encerclats amb pocs recursos i moltes baixes.

    Aquí a Santa Perpetua respecte a la batalla o succès els llibres d’historia parlen de un terreny nevat i un lloc pantanós on quedaven les tropes i cavalls aturats al fang (en la meva opinió seria darrere la torre del Rector). Aquí al pla estava el 2º regiment francès del qual, de 400 homes, sols en van escapar 2. Després van atacar a la zona de la Casablanca, per a mi que es refereixen a una casa que hi havia al lloc anomenat Mascuni, avui es diu la zona de Gallecs de Santa Perpètua on estaria situada segons el meu record una casa, però avui hi passa l’autopista

    Uns dels distingits als llibres d’història és el sergent major Manuel Perales, al comandament del Regiment d’Almansa i un altre cos distingit, que va perdre al seu Coronel, Angel Jover, és el 4t Regiment d’Infanteria de Marina

    El número de baixes segons els espanyols: 700 francesos i 400 espanyols, la part francesa parla 500 baixes i 400 espanyols, las tropes franceses apostades a Mollet 1500 infants i 160 del 13º regiment de coracers amb dos canons.

    Una de les curiositats de la que parlen els llibres és que les tropes que van combatre, van passar desprès del combat amb guinarldes desfilant, amb els dos canons presos als francesos, amb els presoners al mig de l’exèrcit des del Bruc. Els oficials francesos presoners van ser enviats a Lleida i al cap de pocs mesos alliberats al caure Lleida. Al mes de Febrer està molt documentat que les mateixes tropes van ser derrotades a la plana de Vic, a l’intentar recuperar Vic que estava en mans del francesos

    Hem de tenir en compte que aquesta guerra no va ser comparable amb la guerra civil espanyola va se molt més intensa. Ens conta que va desaparèixer un 25 % de la població i Catalunya es va endarrerir uns 30 anys.

    Esta be el debat per no tenir aquí a Santa Perpetua cap mena de foro per aquestes discussions. Potser també tinc errors, demano disculpes por no tenir a vegades el nivell de persones mes preparades.

  4. Kyra Nghe

    Thank you for another informative web site. Where else could I get that kind of info written in such an ideal way? I’ve a project that I’m just now working on, and I have been on the look out for such information.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *