Salut i malaltia

Presentació:

Salut i malaltia

1-La obesitat

Europa menja massa, massa greixos, massa dolços. Europa està massa grassa i obesa. Els efectes secundaris podrien ser que en el futur fos la primera causa de mort a Europa -segons les estadístiques, estudis i anàlisis. En tot el món, mil milions de persones estan massa grasses. Els nens i els joves en particular estan afectats per una obesitat furiosa. Els nens més obesos d’Europa viuen a Escòcia i Itàlia: 24% de tots els italians tenen sobrepès, 11% són obesos; això vol dir que un de cada tres nens a Itàlia està massa gras.
Hem parlat amb Jaume Marrugat, director del Programa d’Epidemiologia i Salut Pública de l’IMIM, sobre les conseqüències del sobrepès. Marrugat ha liderat un estudi a Espanya sobre obesitat, que ha fet el seguiment durant 10 anys de més de 54.000 persones. Entre les conclusions destaca que ser obès vol dir tenir més risc de tenir un càncer. De fet, el risc de càncer creix exponencialment amb el pes. En els homes, és el doble de probabilitat i, en dones, fins a 12 vegades més. Per tant, per guanyar qualitat de vida i esperança de vida, els individus que tenen sobrepès haurien de seguir uns hàbits de vida saludables i una dieta equilibrada, uns objectius en què la voluntat i la motivació són factors fonamentals. Es calcula que, al món, hi ha 650 milions de persones obeses.
L’anorèxia i la bulímia són els dos trastorns alimentaris més coneguts, però n’hi ha un tercer, més habitual, però que costa de diagnosticar, la síndrome d’afartament. Afecta entre el 10% i el 20% de les persones que tenen sobrepès. Molts dels que la pateixen no ho saben, i per tant, no tenen accés a teràpies per ajudar-los a controlar-se amb el menjar, sobretot en dates com Nadal, quan els àpats abundants són protagonistes.

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/No-poder-parar-de-/video/3290250/

2-Deixar de fumar

Deixar de fumar no és fàcil, però és possible. El programa “Salut!” dóna alguns consells per aconseguir-ho i mostra els beneficis que comporta deixar de fumar per a la salut.Un 50 % de la població no ha fumat mai i un 17 % afirma haver-ho deixat; això vol dir que un 33 % és fumador actiu. L’OMS qualifica el tabaquisme com a malaltia addictiva crònica i per això les autoritats sanitàries impulsen polítiques de prevenció del consum i campanyes per deixar de fumar. Però tot i que les estratègies actuals es mostren efectives, l’èxit no està assegurat. Les estadístiques revelen reduccions significatives en el consum entre la població adulta masculina, i no tant en la femenina, sobretot per la incorporació de joves fumadores.

Deixar de fumar no és fàcil, però és possible. Cal sempre un esforç personal important. El més efectiu és trobar un bon motiu i, sovint, poder tenir l’ajuda dels professionals.

En aquest capítol, es mostra com molta gent aconsegueix deixar de fumar, es parla dels beneficis d’haver pres la decisió i es recorden alguns dels consells per fer més suportables les ganes de fumar i no recaure-hi.

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=42027

La doctora Montserrat Baré parla amb Montserrat Elena, una metgessa que ja havia deixat de fumar i que ho vol tornar a intentar. També coneix Ramon Farran, un exfumador des de fa tres anys a qui va costar molt abandonar el tabac. Diu que, després d’aconseguir-ho, li ha canviat la vida. La doctora Baré també repassa els productes per deixar de fumar que ofereixen les farmàcies amb l’ajuda de la Cristina, una farmacèutica.

La infermera Magda Tarrés visita el CAP de Tremp, on la doctora Marisa Riart organitza sessions de deshabituació tabàquica. Ens recorda els beneficis de deixar de fumar en cas d’embaràs i parla amb una parella d’exfumadors que van prendre la decisió en el moment en què van plantejar-se tenir un fill.

El doctor Jordi Schlaghecke es desplaça fins a Tortosa per parlar sobre el tabac amb una colla de joves, fumadors i no fumadors. I assisteix a una reunió organitzada per la doctora Gràcia Garcia amb persones que han deixat el tabac fa una setmana i d’altres que ja fa tres mesos que no fumen.

3-El alcohol i el seu consum

Els professionals sanitaris del programa “Salut!” alerten, en aquest capítol, de les conseqüències negatives que té per a l’organisme el consum excessiu d’alcohol.


El consum d’alcohol és un element totalment integrat en la vida quotidiana. Bevem vi, cervesa, licors o destil·lats tant per celebrar un petit o gran esdeveniment com per acompanyar els àpats. Oblidem, però, que el consum continuat i en excés d’alcohol és la causa de moltes malalties greus perquè la seva toxicitat afecta òrgans tan vitals com el fetge, el cor o el cervell. I que també un consum ocasional excessiu sol tenir efectes tràgics: l’alcohol és la causa del quaranta per cent dels accidents de trànsit. Per fer un càlcul aproximat de la quantitat d’alcohol que consumeix una persona es pren com a referència la unitat de beguda estàndard o UBE. Cada UBE conté deu grams d’alcohol pur. Una copa de vi, una cervesa, un xopet o un cigaló corresponen a una UBE, mentre que un combinat o una consumició de destil·lats, com ara un whisky o un conyac, en són dues. En el cas dels homes es considera que el consum d’alcohol és moderat fins a quatre begudes estàndard diàries. Per qüestions fisiològiques i hormonals, el límit per a les dones es redueix fins a dues UBE al dia. Si parlem de consum ocasional, o de cap de setmana, el límit es fixa en sis UBE per als homes i cinc per a les dones. Bevem massa quan consumim alcohol per sobre d’aquestes quantitats. Quan prenem una beguda alcohòlica, primer l’alcohol l’absorbeix l’aparell digestiu i després passa a la sang, des d’on actua sobre la resta de l’organisme, per ser finalment metabolitzat, sempre, pel fetge. Un consum continuat i excessiu d’alcohol pot afectar diversos òrgans, com per exemple el fetge, i provocar malalties com la cirrosi o l’hepatitis; també pot afectar l’estómac, amb malalties com la gastritis. El cor és un altre dels òrgans que se’n ressenten. L’excés d’alcohol pot ser l’origen de malalties cardíaques i de la hipertensió arterial. També té efectes sobre el sistema nerviós i causa problemes de coordinació, atenció i memòria i, fins i tot, agressivitat. En aquest capítol, la infermera Magda Tarrés parla amb alguns conductors que s’aturen a dinar a la Panadella i amb un grup d’ucraïnesos que solen reunir-se en un bar de Guissona. La doctora Montserrat Baré es desplaça a un casal de Cervera, on cada tarda s’apleguen una bona colla de jubilats. I el doctor Jordi Schlaghecke acompanya un grup de joves que es preparen per passar una nit de festa a Calella.

4-El SIDA

En aquest programa tractarem una de les pitjors malalties de les últimes dècades: la sida. Analitzarem el virus de la sida (VIH),veurem com actua aquest virus, com es propaga (sang, contacte sexual…), estudiarem els efectes e la sida, la prevenció, el tractament mèdic i la reacció del cos davant aquest virus.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=16899

5- Les vacunes.

Després d’un any i mig de l’esclat de la pandèmia de la Covid-19, encara queden moltes preguntes per respondre.

Per a què serveixen les vacunes?

De què ens protegeix la vacuna i de què no? Se sap ja fins quan dura l’efecte de la vacuna? S’hauran de vacunar els nens? Hi haurà efectes a llarg termini? Servirà l’enorme inversió feta en la investigació sobre vacunes per a altres malalties? Aquestes són algunes de les qüestions que hem tractat amb Beatriz Mothe, doctora en medicina i investigadora de la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses i IrsiCaixa.

https://www.ccma.cat/tv3/volem-saber-vacunes-i-variants/noticia/3120929/

LLOCS D’INTERÈS