Amb seccions de 8 metres d’ample cadascuna i un pes de solament 54 quilograms, l’estructura pot aconseguir una envergadura de 76 metres una vegada en l’aire i en les seves primeres proves ha arribat a produir 5 kW, encara que les previsions és desenvolupar una nova versió de 27 metres d’ample per secció, capaç de produir uns 600 kW.

El seu funcionament és aparentment senzill i segueix la idea d’un estel, amb una sèrie de turbines connectades entre si estacionades en una base, quan el sistema detecta vents superiors als 3,5 m/s, desplega l’estel, tornant a recollir-la amb la reducció del vent.

Gràcies a una aerodinàmica croada, aconsegueix aprofitar de forma òptima els corrents i segons els seus dissenyadors, el vent que xoca contra les aspes és 10 vegades superior a la velocitat del vent real.

Entre els avantatges que destaquen els seus creadors està la simplesa de la seva instal·lació, que es limita a un punt d’ancoratge i un cable que la sustenti, la qual cosa les podrien convertir en una excel·lent alternativa en els llocs on la instal·lació i el manteniment d’una turbina convencional són extremadament costosos, com les localitzades mar endins.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=YjxkHpN8Z5Q&f[/youtube]

La llei del mínim esforç ja s’imposa fins a a el món de la bicicleta, encara que lògicament també hi ha diverses formes d’afrontar aquest invent:  Ridekick, un remolc elèctric per a les nostres dues rodes que permetrà desplaçar-nos sense suar la cansalada.

A un preu de 500 euros, aquest remolc elèctric instal·lable en amb prou feines 15 segons, ens permetrà descansar durant els nostres passejos amb bici alhora que ens ajuda, per exemple, amb alguna costa que se’ns resisteixi massa. A més en el seu interior també podem guardar material per a la bici o l’entrepà que ens permeti guanyar unes quantes energies mentre el motor elèctric fa el treball per nosaltres.

Pot aconseguir els 30 km/h i la seva autonomia permet un desplaçament continu d’entre 12 i 20 kilòmetres, sempre depenent de l’ús i velocitat que li demanem al Ridekick mitjançant el petit mano controlador que s’instal·la en el manillar de la bicicleta.

T’imagines poder consultar el correu electrònic sense necessitat d’una pantalla? Aquest fet de ciència ficció podria ser aviat una realitat, gràcies a unes lentilles biòniques que permetran rebre informació computeritzada directament en els ulls. Aquestes modernes lents de contacte han estat desenvolupades per investigadors de les Universitats de Washington i *Aalto (Finlàndia) i, encara que encara estan en fase de prototip, ja han estat assajades en conills sense manifestar efectes adversos.

Les lentilles, que tindran moltes aplicacions en el desenvolupament de dispositius per a ordinador i realitat virtual, també seran molt útils en el camp de la salut. Com va explicar a *SINC Bava *Praviz, un dels investigadors del projecte, el dispositiu “també podria tenir usos mèdics, com la connexió a biosensors per subministrar informació sobre els nivells de glucosa i lactosa”.

Per aconseguir transmetre les imatges directament als ulls, l’energia emesa per la font es recull en un circuit que la transmet a un xip de safir transparent. De moment, la lentilla només conté un píxel i l’equip treballa també a escurçar la distància focal perquè les projeccions no siguin percebudes de forma borrosa per l’ull. A més, assenyala *Praviz, “el proper objectiu serà la incorporació d’un text predeterminat en la lent de contacte”.

Goodyear treurà els primers pneumàtics que regulen automàticament la seva pressió.

La Tecnologia de Manteniment de l’Aire permet als pneumàtics continuar inflats a la pressió òptima sense la necessitat d’utilitzar bombes manuals o elèctriques, segons ha informat la companyia, que assenyala que tots els elements d’aquest sistema estaran inclosos. Recordem que una correcta pressió influïx en unes menors emissions de  gasos contaminants, així com en la durabilitat i en  l’augment de la seguretat.

Científics de la Universitat St Andrews (Escòcia) han desenvolupat un nou material flexible i intel·ligent cridat Metaflex que permet manipular el comportament de la llum, i que podria acostar-nos un pas més a l’anhelat somni de crear un vestit de invisibilitat. 



El Metaflex és un meta-material, és a dir, un material creat artificialment que presenta propietats electromagnètiques inusuals, que depenen de l’estructura dissenyada i no de la seva composició. En concret, el nou meta-material està compost de meta-àtoms/ capaces de deslligar-se d’una superfície rígida. Els autors prediuen que l’agrupació d’aquests meta-àtoms, prou petits per a interactuar amb la llum visible, crea un material flexible i independent, segons revela la revesteixi New Journal of Physics en el seu últim nombre.