Categoria: Activitats

El 18 de desembre, just el penúltim dia escolar del primer trimestre, els nois de la UEC i la professora que ens dirigeix el blog, l’Àngels Alsina, hem volgut acomiadar-nos fins l’any que ve organitzant una Quina de Nadal.

Hem passat una estona ben entretinguda on hem aconseguit multitud de línies i quines, amb la qual cosa hem pogut marxar cap a casa ben contents i amb algun petit detallet.

Quan ens acomiadàvem, hem sorprès l’Àngels amb aquesta manualitat que hem fet expressament per a ella:

Des del nostre blog, aprofitem per a desitjar-vos…

EL CROSSBAR CHALLENGE, UN DELS REPTES VIRALS MÉS PRACTICATS…  ARA A LA UEC!

El Crossbar Challenge és un d’aquells reptes virals que han sorgit a les xarxes en els últims anys i que enganxa a jugadors de futbol amateurs i experts, o a qualsevol que estigui davant d’una porteria.

 

El procediment per intentar superar el Crossbar Challenge és fàcil: només has de tirar un penal en direcció a la porteria i que la pilota, en lloc d’entrar dins, reboti al travesser. No es tracta  de marcar gol i que la pilota acabi entre les xarxes, sinó que la pilota colpegi contra la barra de dalt, sigui com sigui.

Per descomptat, hi ha gent, com el nostre crac Borja, que gairebé aconsegueix que la pilota toqui el travesser d’esquena, donant un salt i sense mirar, amb els ulls tancats!

Avui hem practicat aquest esport al parc del costat del Mercadona de St Antoni de Calonge i hem de reconèixer que ens ha enganxat perquè és un esport que permet un saludable i inofensiu “piqui” entre amics.

Així que, si vols intentar-ho, ja saps què es necessita: un camp de futbol (o qualsevol parc on hi hagi una porteria), la porteria mateixa, una pilota i ganes de saber fins on pot arribar la teva punteria!

Vinga, què fas aquí assegut! El Crossbar Challenge t’espera!

UN DOCUMENTAL IMPACTANT QUE ENS HA DEIXAT GLAÇATS!

La nostra tutora, la Nines, ens ha passat un documental que no ens ha deixat indiferents, perquè se’ns explica que hi ha llocs del món, com ara  Sibèria que tenen els camins més perillosos per anar a l’escola, on, si el bus escolar es para, ja no pot tornar a engegar perquè es glaça el motor. Els nens van caminant un bon tram, més de set quilòmetres, a més de 30 graus centígrads sota zero.

I… voleu saber el que ens ha impactat més? Doncs que arriben contents a escola, amb ganes d’aprendre, tot i saber que els queda un llarg i dur camí de tornada!

I nosaltres ens queixem dels cent metres que fem! Hem après una bona lliçó de vida!

Per si voleu veure el documental, es titula “Els camins més perillosos per anar a escola: Sibèria. Aquí us deixem l’enllaç:

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/camins-perillosos-escola/siberia/video/5100973/

Des de la UEC, us el recomanem!

 

La nostra tutora, Nines, ens ha explicat avui l’antiga llegenda japonesa de Les mil grues d’origami (papiroflèxia en japonès), llegenda que ha convertit en un símbol de la Pau aquesta art de la papiroflèxia.

La llegenda explica la història d’una nena japonesa, la Sadako Sasaki (1943-1955), que desitjava curar-se de la seva malaltia produïda per la radiació de la bomba atòmica que va caure sobre Hiroshima. Després del consell de la seva amiga Chizuko, i mentre era a l’hospital, va decidir que faria 1.000 grues de paper. Va pensar que el seu desig no només seria per a curar-se, sinó també per a què tothom pogués viure en pau i no hi hagués més guerres.

Sadako no va poder superar la seva malaltia i tampoc va acabar de fer totes les grues (va haver d’aturar a la 644). Però Chizuko i molts altres amics van arribar a fer les 1.000 grues, que d’aquesta manera, es van convertir en un símbol de la pau a tot el món.

Nosaltres, avui, hem fet les nostres grues per una bona causa: la Marató de TV3.

I amb un únic desig: recaptar prou diners per a la curació de la malaltia que sigui.

I és que les petites coses són les que canvien el món!

Feia temps que no teníem a Tutoria unes activitats tan divertides i entretingudes: fer el nostre Mandala. La nostra tutora, la Nines, ens ha explicat  que els mandales  van sorgir a l’Índia i que en sànscrit vol dir cercle. Ens ha explicat que és un art mil·lenari permet arribar a la meditació i a la concentració a través d’un simple dibuix i que estimula la nostra creativitat.

Ens ha dit també que moltes persones utilitzen els mandales per les seves virtuts terapèutiques, que permeten recobrar l’equilibri, el coneixement d’un mateix i la calma interna que tanta falta ens fa moltes vegades.

Podem constatar que fer els nostres mandales ens ha deixat relaxats i tranquils, però, sobre tot, orgullosos de la feina feta.

Us en pengem un exemple!

VISITA A L’ESPAI JOVE DE CALONGE

Aquest dimarts 26 de novembre, vam visitar l’Espai Jove, que és la seu de les entitats juvenils. Albert Fort, tècnic de joventut de l’Ajuntament de Calonge, ens va fer de guia i ens va explicar moltes coses d’aquest lloc:

• És un equipament municipal juvenil de referència i un centre de trobada per a adolescents i joves de 14 a 35 anys.
• L’Espai Jove és l’equipament dinamitzador de totes les polítiques juvenils del municipi i a la sala de la planta baixa és on es desenvolupen les activitats: futbolí,  taula de ping-pong, bàdminton, la televisió, ordinadors i  jocs de taula.
• Espai Jove col·labora sempre amb taules, cadires i pissarra per fer tallers, xerrades, reunions, cursos, deures, treballs, etc.

ET POT INTERESSAR!

Saber que si guanyes algun torneig dels que Espai Jove organitza, pots guanyar una sortida a Port Aventura!

Una de les coses que ens ha explicat l’Albert i que mes ens ha impressionat ha estat saber que s’hi organitzen les Batalles dels Galls, que consisteix en rapejar improvisant… qui rima i improvisa millor….guanya!

Us deixem amb algunes fotos de la nostra visita.

Que la ciència pot ser divertida ho hem descobert en visitar la Setmana de la ciència del nostre institut. Us expliquem alguns dels experiments ( els que més ens van impressionar) que ens van ensenyar els alumnes de primer de batxillerat:

1. OUS SALTADORS QUE NO ES TRENQUEN

Per aquest truc ens van explicar que n’hi havia prou amb un ou, vinagre i molta paciència. Tan sols cal deixar submergit l’ou en vinagre (totalment cobert) durant 48 hores. En treure’l, l’ou ja havia canviat la seva composició i botava com una autèntica bola saltarina!

2. VAN FER VOLAR UN COET!

Gràcies a la reacció química entre un àcid (l’àcid acètic del vinagre) i una base (el bicarbonat) i amb una mica d’imaginació van aconseguir l’energia necessària per a propulsar un coet, que, efectivament va sortir disparat tan de pressa, que no vam poder ni fer la foto del moment precís en què s’enlairava!

3. PASTA DE DENTS D’ELEFANT!

Aquest experiment el vam veure en directe: En una proveta hi van abocar uns 20-30ml d’ aigua oxigenada. Tot seguit unes gotes de sabó i força colorant i una culleradeta de iodur de Potasi. Més tard hi van afegir el llevat, el qual va fer que l’ escuma fos molt espectacular i sorprenent, perquè l’ oxigen va sortir en forma  d’ escuma espessa. Impressionant!

Com a mostra us pengem algunes fotografies dels diversos experiments que ens van mostrar!

 

 

Aquí, a la UEC, no parem de fer coses!

Aquesta setmana hem anat a Palamós a la residència Gent Gran. Allà ens han cedit per unes hores una cadira de rodes per a cadascun i hem sortit als carrers de Palamós amb elles.

Diuen que si et vols posar a la pell dels altres has de caminar amb les seves sabates. Nosaltres ens hem posat a la pell dels que no poden caminar fent servir la seva eina principal: la cadira.

I, tristament, hem constatat coses que no ens han agradat gens ni mica:

1. – Les voreres no són adequades, són massa altes.
2. – Moltes voreres estan inclinades, la qual cosa fa que la cadira de rodes es desviï.
3. – Les pujades són massa altes.
4. – Volíem prendre un refresc a un bar…i no vam poder entrar: un escaló a l’entrada no ho va fer possible!
5. – Vam constatar que anar amb cadira de rodes és cansat!! Encara avui ens fan mal els braços de tan empènyer!
6. – Finalment, vam notar que la gent et mira molt, de vegades descaradament, però s’aparta amablement per cedir-te el pas.

Anècdota!! Gairebé atropellen en Sergi perquè es va posar nerviós i no se’n recordava com frenar!

 

No cal dir que, des de la UEC, hem enviat una carta al senyor alcalde de Palamós fent-li saber tots aquests inconvenients amb l’esperança que hi posi remei.

IZAN: PRÀCTIQUES A L’EMPRESA

DESMUNTANT MOTOS M’ENTRETINC I M’HO PASSO BÉ!

Des del mes d’octubre que faig pràctiques en una petita empresa anomenada MOTOS TENA, a Calonge. La meva feina és muntar i desmuntar peces de diferents tipus de motos, bicicletes i vehicles diversos de dues rodes.

Puc afirmar que estic aprenent molt, ja conec el nom de totes les peces que formen una moto i també les diverses eines que hem de fer servir. La majoria d’elles no les havia vist mai abans! En Jordi Tena i el seu pare m’ajuden i m’ensenyen amb molta paciència.

El que més m’agrada és poder muntar (més que desmuntar) motos, observar com estan fabricades, en quin estat de conservació es troben, veure què és el que es necessita per arreglar l’avaria… i no hi ha només un model!

Cap al taller que hi falta gent! Això és el que em dic cada dilluns i cada dijous quan, a les 9.00h., ben content, me’n vaig cap allà a treballar!

Ja fa més o menys un mes que faig practiques a la Planxisteria Calonge. Allà, tot i que només hi vaig dos dies a la setmana, he après a treure la pintura de la carrosseria dels cotxes amb una pistola amb compressor. També he après a marcar amb cinta aïllant les parts del cotxe que no es vol pintar.

Una de les coses que més m’agraden de la feina de planxista és la de muntar i desmuntar peces i després tornar-les a muntar.

Molt curiosa i entretinguda és la manera que m’han ensenyat a treure els adhesius de la carrosseria: Es mullen amb una pistola d’aire calent, com un bufador, i el paper queda dissolt de seguida. Després, per treure la cola que queda, es treu amb dissolvent.

Aquesta feina m’agrada molt més que estar-me tantes hores assegut en una aula de l’institut. Aquí no paro quiet i no deixo de fer coses en cap moment: no hi ha temps per avorrir-se!

M’estic plantejant la feina de planxista com la meva futura professió.

Des d’aquí moltes gràcies als treballadors de la Planxisteria Calonge que m’ensenyen cada dia alguna cosa nova!

Oscar.