Aquí, a la UEC, no parem de fer coses!
Aquesta setmana hem anat a Palamós a la residència Gent Gran. Allà ens han cedit per unes hores una cadira de rodes per a cadascun i hem sortit als carrers de Palamós amb elles.
Diuen que si et vols posar a la pell dels altres has de caminar amb les seves sabates. Nosaltres ens hem posat a la pell dels que no poden caminar fent servir la seva eina principal: la cadira.
I, tristament, hem constatat coses que no ens han agradat gens ni mica:
- – Les voreres no són adequades, són massa altes.
- – Moltes voreres estan inclinades, la qual cosa fa que la cadira de rodes es desviï.
- – Les pujades són massa altes.
- – Volíem prendre un refresc a un bar…i no vam poder entrar: un escaló a l’entrada no ho va fer possible!
- – Vam constatar que anar amb cadira de rodes és cansat!! Encara avui ens fan mal els braços de tan empènyer!
- – Finalment, vam notar que la gent et mira molt, de vegades descaradament, però s’aparta amablement per cedir-te el pas.
Anècdota!! Gairebé atropellen en Sergi perquè es va posar nerviós i no se’n recordava com frenar!
No cal dir que, des de la UEC, hem enviat una carta al senyor alcalde de Palamós fent-li saber tots aquests inconvenients amb l’esperança que hi posi remei.