Mes: novembre de 2019

Feia temps que no teníem a Tutoria unes activitats tan divertides i entretingudes: fer el nostre Mandala. La nostra tutora, la Nines, ens ha explicat  que els mandales  van sorgir a l’Índia i que en sànscrit vol dir cercle. Ens ha explicat que és un art mil·lenari permet arribar a la meditació i a la concentració a través d’un simple dibuix i que estimula la nostra creativitat.

Ens ha dit també que moltes persones utilitzen els mandales per les seves virtuts terapèutiques, que permeten recobrar l’equilibri, el coneixement d’un mateix i la calma interna que tanta falta ens fa moltes vegades.

Podem constatar que fer els nostres mandales ens ha deixat relaxats i tranquils, però, sobre tot, orgullosos de la feina feta.

Us en pengem un exemple!

VISITA A L’ESPAI JOVE DE CALONGE

Aquest dimarts 26 de novembre, vam visitar l’Espai Jove, que és la seu de les entitats juvenils. Albert Fort, tècnic de joventut de l’Ajuntament de Calonge, ens va fer de guia i ens va explicar moltes coses d’aquest lloc:

• És un equipament municipal juvenil de referència i un centre de trobada per a adolescents i joves de 14 a 35 anys.
• L’Espai Jove és l’equipament dinamitzador de totes les polítiques juvenils del municipi i a la sala de la planta baixa és on es desenvolupen les activitats: futbolí,  taula de ping-pong, bàdminton, la televisió, ordinadors i  jocs de taula.
• Espai Jove col·labora sempre amb taules, cadires i pissarra per fer tallers, xerrades, reunions, cursos, deures, treballs, etc.

ET POT INTERESSAR!

Saber que si guanyes algun torneig dels que Espai Jove organitza, pots guanyar una sortida a Port Aventura!

Una de les coses que ens ha explicat l’Albert i que mes ens ha impressionat ha estat saber que s’hi organitzen les Batalles dels Galls, que consisteix en rapejar improvisant… qui rima i improvisa millor….guanya!

Us deixem amb algunes fotos de la nostra visita.

Que la ciència pot ser divertida ho hem descobert en visitar la Setmana de la ciència del nostre institut. Us expliquem alguns dels experiments ( els que més ens van impressionar) que ens van ensenyar els alumnes de primer de batxillerat:

1. OUS SALTADORS QUE NO ES TRENQUEN

Per aquest truc ens van explicar que n’hi havia prou amb un ou, vinagre i molta paciència. Tan sols cal deixar submergit l’ou en vinagre (totalment cobert) durant 48 hores. En treure’l, l’ou ja havia canviat la seva composició i botava com una autèntica bola saltarina!

2. VAN FER VOLAR UN COET!

Gràcies a la reacció química entre un àcid (l’àcid acètic del vinagre) i una base (el bicarbonat) i amb una mica d’imaginació van aconseguir l’energia necessària per a propulsar un coet, que, efectivament va sortir disparat tan de pressa, que no vam poder ni fer la foto del moment precís en què s’enlairava!

3. PASTA DE DENTS D’ELEFANT!

Aquest experiment el vam veure en directe: En una proveta hi van abocar uns 20-30ml d’ aigua oxigenada. Tot seguit unes gotes de sabó i força colorant i una culleradeta de iodur de Potasi. Més tard hi van afegir el llevat, el qual va fer que l’ escuma fos molt espectacular i sorprenent, perquè l’ oxigen va sortir en forma  d’ escuma espessa. Impressionant!

Com a mostra us pengem algunes fotografies dels diversos experiments que ens van mostrar!

 

 

Aquí, a la UEC, no parem de fer coses!

Aquesta setmana hem anat a Palamós a la residència Gent Gran. Allà ens han cedit per unes hores una cadira de rodes per a cadascun i hem sortit als carrers de Palamós amb elles.

Diuen que si et vols posar a la pell dels altres has de caminar amb les seves sabates. Nosaltres ens hem posat a la pell dels que no poden caminar fent servir la seva eina principal: la cadira.

I, tristament, hem constatat coses que no ens han agradat gens ni mica:

1. – Les voreres no són adequades, són massa altes.
2. – Moltes voreres estan inclinades, la qual cosa fa que la cadira de rodes es desviï.
3. – Les pujades són massa altes.
4. – Volíem prendre un refresc a un bar…i no vam poder entrar: un escaló a l’entrada no ho va fer possible!
5. – Vam constatar que anar amb cadira de rodes és cansat!! Encara avui ens fan mal els braços de tan empènyer!
6. – Finalment, vam notar que la gent et mira molt, de vegades descaradament, però s’aparta amablement per cedir-te el pas.

Anècdota!! Gairebé atropellen en Sergi perquè es va posar nerviós i no se’n recordava com frenar!

 

No cal dir que, des de la UEC, hem enviat una carta al senyor alcalde de Palamós fent-li saber tots aquests inconvenients amb l’esperança que hi posi remei.

IZAN: PRÀCTIQUES A L’EMPRESA

DESMUNTANT MOTOS M’ENTRETINC I M’HO PASSO BÉ!

Des del mes d’octubre que faig pràctiques en una petita empresa anomenada MOTOS TENA, a Calonge. La meva feina és muntar i desmuntar peces de diferents tipus de motos, bicicletes i vehicles diversos de dues rodes.

Puc afirmar que estic aprenent molt, ja conec el nom de totes les peces que formen una moto i també les diverses eines que hem de fer servir. La majoria d’elles no les havia vist mai abans! En Jordi Tena i el seu pare m’ajuden i m’ensenyen amb molta paciència.

El que més m’agrada és poder muntar (més que desmuntar) motos, observar com estan fabricades, en quin estat de conservació es troben, veure què és el que es necessita per arreglar l’avaria… i no hi ha només un model!

Cap al taller que hi falta gent! Això és el que em dic cada dilluns i cada dijous quan, a les 9.00h., ben content, me’n vaig cap allà a treballar!

Ja fa més o menys un mes que faig practiques a la Planxisteria Calonge. Allà, tot i que només hi vaig dos dies a la setmana, he après a treure la pintura de la carrosseria dels cotxes amb una pistola amb compressor. També he après a marcar amb cinta aïllant les parts del cotxe que no es vol pintar.

Una de les coses que més m’agraden de la feina de planxista és la de muntar i desmuntar peces i després tornar-les a muntar.

Molt curiosa i entretinguda és la manera que m’han ensenyat a treure els adhesius de la carrosseria: Es mullen amb una pistola d’aire calent, com un bufador, i el paper queda dissolt de seguida. Després, per treure la cola que queda, es treu amb dissolvent.

Aquesta feina m’agrada molt més que estar-me tantes hores assegut en una aula de l’institut. Aquí no paro quiet i no deixo de fer coses en cap moment: no hi ha temps per avorrir-se!

M’estic plantejant la feina de planxista com la meva futura professió.

Des d’aquí moltes gràcies als treballadors de la Planxisteria Calonge que m’ensenyen cada dia alguna cosa nova!

Oscar.

Hola bloguers i blogueres!

Soc en Sergi i avui us explicaré que a la UEC hem fet un treball d’investigació. Hem indagat sobre la vida de El Langui, un actor i cantant espanyol.

Hem descobert que.

• En realitat es diu Juan Manuel Montilla Macarrón i té 40 anys
• Té una deformació física degut a una lesió cerebral provocada per falta d’oxigen durant el part.
• Tot i això va guanyar un premi Goya.
• És casat i té dos fills.
• A més a més d’actor, també canta HIP HOP i RAP.

Una de les coses que m’ha impactat més d’ell és quan diu això:

“Quan vaig veure que el meu somni de ser futbolista no s’anava a complir, vaig estar un parell d’anys sense res que em motivés. Per aquell temps, el rap estava arribant a Espanya. Al barri, els majors ho escoltaven al parc. Em va cridar l’atenció. Jo també podia rapejar i comunicar amb la música. I ser una altra vegada un més a la rotllana. El futbol era això, sentir-se útil, així que el rap va passar a fer la mateixa funció quan vaig veure que amb un llapis i un paper podia escriure rimes.”

De les seves cançons, la que més m’agrada és Trabajando en el barrio:

https://www.youtube.com/watch?v=XGSKII-8bcA

Felicitats al Langui pel seu exemple de superació!

Sergi.