Arribo al Teatre Auditori de Granollers.
Sento crits a l’uníson de mascles que estan entonant una mena de mantra de concentració, o de guerra, no ho sé… Hi ha gent a l’altra vorera que mira cap allà on són. Des d’on sóc jo, encara no veig res.
Enfilo les escales i allà me’ls trobo: uns quants representants de 3D amb l’Eulàlia, que els acompanya mentre s’estan desfogant donant cops a uns sacs de boxa improvisats que pengen de no sé on.
Sortirà bé.
Entro a la sala gran. I en aquell moment una melodia envolta la sala… “River flows in you”… Penso en el Dani. La interpreta amb una dolçor i un sentiment que fa emocionar… “Ostres, segur que és el Dani”, penso. M’acosto al José Felipe, que va distribuint alumnes entre les butaques. Li pregunto: “És el Dani?” “Sí, mira’l, és allà”. I jo que el feia darrere el teló! Allà me’l trobo, amenitzant l’espera assegut davant del piano!
Tenim una pila d’artistes entre nosaltres, molt de talent amagat. Tant de bo tinguéssim més ocasions per poder-ne gaudir…
Al cap d’una estona el Dani se’n va a prendre posició amb els companys dalt de l’escenari, mentre el públic li regala un aplaudiment improvisat.
Com ens agrada descobrir el talent entre les persones que ens envolten…!
Passen tres o quatre minuts de la una. Comença la funció. D’entrada, un discurs que ens explica en què consisteix tot aquest projecte, i una idea que deixa clara la presentadora i que vull reproduir aquí: “Això no és un festival de fi de curs”. És el resultat d’una feina que s’ha estat fent des de gener, i creieu-me quan us dic que la feina que fa cadascú individualment es converteix en un resultat espectacularment potent quan es veu l’efecte del conjunt. Com de qualsevol altra cosa, d’aquesta experiència, també en podem aprendre.
Espero que cadascú de vosaltres hagueu pogut aprendre’n alguna cosa, que hagueu gaudit de l’oportunitat de poder-vos conèixer (entre vosaltres, i també una mica més a vosaltres mateixos) i interactuar en un ambient totalment diferent, i ho aprofiteu per entendre que sempre podem mirar les coses des d’un altre punt de vista. Allò que un dia ens sembla molt llunyà pot arribar al nostre abast si hi creiem i ens esforcem per aconseguir-ho.
Gràcies per l’espectacle que ens heu ofert; ha estat realment emocionant veure-us a tots junts allà dalt.
Gràcies al professorat que s’hi ha implicat i ha cregut en el projecte. Hi ha moltes hores de preparació al darrere, i sempre s’ha d’agrair que les persones, voluntàriament, dediquin el seu temps i el seu esforç als altres (que sou vosaltres, els alumnes).
Gràcies als alumnes de 1r i 2n d’ESO del Lauro, que han assistit a la funció per donar-vos el seu suport. Alguns que tenia al meu costat volien seguir el vostre exemple!
FELICITATS PER LA FEINA FETA!
Una abraçada,
Irene Reina