Institut LAURO

L’Anna Bisbal, la Salma El Mihaoubes, la Salma Lamrani, el Zohair Marouan i l’Oriol Mas, alumnes de 4t d’ESO de l’Ins Lauro, participen en la 2a edició del CONCURS DE MICRORELATS per Centres Educatius i AMPAs amb el següent microrelat:

ENTRE CRITS I TRETS
Segueixo amagat darrere d’aquest mur de ciment. Encara que evito pensar-hi, les
llàgrimes no es dissimulen entre la meva suor. Miro al meu voltant i no
aconsegueixo entendre el que veig. Entre crits i trets veig canons i fusells mentre
respiro la pols d’una terra egoista. Estremit, faig mitja volta i dono una ullada per
sobre del mur. Recorro amb la mirada el tram de camí que hi ha entre la mort i la
llibertat, i desitjo amb totes les meves forces, que la Juliana- la meva dona- i la
Bruna- la meva filla- hagin aconseguit fugir d’aquí. Un raig de llum em fa reaccionar
de nou i sento un calfred per tot el cos… potser m’he alçat massa per sobre del piló
de pedres. En efecte, em passo la mà pel pit i comprovo el vermell de la sang: és
idèntic al color de les roses, les que mai més els podré regalar per Sant Jordi.

Entreu a la pàgina del concurs i voteu-les, si guanyen dedicaran la recaptació de la venta de roses a comprar roba per a gent sense llar.

Una altra gran iniciativa de l’alumnat del Lauro.

Endavant.

El 24 i 25 de gener un bon grup d’alumnes de 3r d’ESO del Lauro va anar a provar la neu.

Aquí teniu un recull de fotos.

Benvolgudes famílies,

El dijous 21 de febrer de 2019 hi ha convocada una jornada de vaga general.

A l’Institut Lauro una part del professorat s’adherirà a aquesta vaga.

En qualsevol cas el centre es mantindrà obert amb serveis mínims obligatoris.

Atentament,

Jordi Orta Olivares

Director de l’INS Lauro

Aquí teniu  les dues propostes de curts que portem al FESTIVAL DE CLIPMETRATGES DE MANS UNIDES:

Si us agraden, podeu anar votant… MIL GRÀCIES A TOTHOM!

Bon dia,

Ahir estava parlant amb la Gemma sobre l’estat de comptes de les sortides. Se’ns va aproximar una noia amb un cartell que deia que el seu marit l’havia disparada amb una escopeta. L’actor-agressor l’acompanyava per darrere amb l’arma.

No sé si representava que era viva o morta, però la qüestió és que la nostra reacció va ser deixar per un instant el que estàvem fent, la nostra quotidianitat, vaig mirar la noia amb cara compungida, lamentant la seva situació, i vaig fer un gest que s’apropava a la lamentació. I com vaig reaccionar? De cap altra manera. No vaig fer res. No li vaig dir res. No li vaig oferir ajuda. No li vaig preguntar què podia fer per ella. No li vaig donar la mà i la vaig apartar del seu agressor.

Quan van marxar, la Gemma i jo vam dir una frase de comentari i vam seguir parlant de diners…

Era una performance, sí, però m’ha fet reflexionar sobre si tot plegat no era una metàfora de la vida mateixa: algunes desgràcies passen al nostre voltant i restem inactius.

Pedro, ja ens explicareu si algú els va dir alguna cosa o si tothom va “respectar” el silenci en una situació en la qual l’havíem d’haver trencat. Segur que si haguessin reivindicat alguna altra cosa, més d’una persona hauria fet algun comentari, a favor o en contra, però hauria alçat la veu per qualsevol bajanada. Ara que calia implicar-se, només vam mirar amb cara de pena.

Escrit per Irene Reina, coordinadora de 3r d’ESO

Moltes gràcies a l’alumnat de 1rCFGS, al professor de l’assignatura i al Paton per fer la gravació i l’edició del vídeo.

Més d’una cinquantena d’alumnes d’ESO del Lauro participa com a jurat del Premi Protagonista Jove. Aquest desembre hem encetat les primeres de les vuit tertúlies literàries que ens serviran per valorar les obres.

Tretze anys, i molta valentia! Amb l’alumnat de 1r i 2n ens hem posat a la pell d’un jove de tretze anys que, en plena guerra civil, camina 200km per intentar rescatar el seu pare d’un camp de presoners (Una bala per al record, de Maite Carranza).

Quina relació té una cita entre dues persones que es van conèixer per internet amb un assassinat? Amb 3r i 4t hem patit endinsant-nos en aquesta història que ens ha mantingut amb la intriga fins al final (Desconeguts, de David Lozano).

L’institut se suma a la condemna rotunda de la violència contra les dones. Hem fet un minut de silenci per retre homenatge a l’última dona assassinada i a totes les que han patit algun tipus de violència.