Avui a l’hora assenyalada tot l’institut hem fet els minuts de silenci d’un esdeveniment atroç que va passar ahir. Cert és que nosaltres, els membres de la revista digital, no fem mai aquests tipus de notícies, però l’impacte en la comunitat educativa ens obliga a dir uns mots.Un professor, l’Abel, ha mort; quatre persones més han resultat ferides, dues professores i dues alumnes. Un noi de 13 anys, de 2n d’ESO, ha decidit trencar unes quantes famílies i així ho va fer.
Des dels mitjans de comunicació van explicant-nos com ha de tenir problemes psicològics, i un tot de raons que han fet que esdevingués el que mai ningú hagués pensat que fos possible al seu institut… i que sigui a mans d’un noi tan jove.
Des de la revista volem cridar sense veu, com ens ha colpit el fet i com no entenem o no volem entendre que passin aquestes coses entre un col.lectiu que treballem plegats tirant endavant una base educativa envers el nostre jovent.
Què ens està passant?, Per què passen fets violents a les aules?, Com podem resoldre aquestes situacions, que potser ens fan més forts, però que costa el preu impagable de vides destrossades?
Avui, després de 24 hores dels fets, tota la comunitat educativa sembla estar més unida que mai. Semblem un únic cos planyent el que mai hagués hagut de passar, l’absència d’un dels nostres, el dolor de molts del voltant de rememoraran cares i fets.
Volem dir mai més! No tenim potser les respostes, però volem DIR MAI MÉS!!!!
Article publicat a la Revista Digital LAUREATVM 3.0