El dia 1 de març els alumnes de batxillerat van a Barcelona, al TNC, a veure “La senyora Florentina i el seu amor Homer”. A la tarda, interessant visita a La Pedrera del genial Gaudí.
Quantes Florentines trobaríem encara avui dia? Potser no tantes com a principis del s. XX, època en què se situa la història de Mercè Rodoreda.
Però encara en deuen quedar unes quantes.
Florentines ingènues que esperen i complauen inútilment uns Homers aprofitats, gasius, covards i mentiders.
“Tot éz comèdia” diu Zerafina, la jove criada que evolucionarà i madurarà cap a la seva feliç independència, amb la imprescindible complicitat d’unes veïnes experimentades i divertides que ara són lliures i “propietàries” i que ja no volen dependre dels homes.
Una comèdia magistralment interpretada i dirigida, que emet un missatge d’alegria i esperança en el procés d’alliberament femení.
Marina Sorribes