Mes: gener de 2024

Examen de Biologia i Geologia – La Cèl·lula, Orgànuls Cel·lulars i Teixits

Instruccions: Marca la resposta correcta amb una creu (X) o indica si l’enunciat és veritat (V) o fals (F).

Part I: La Cèl·lula

1. Quina de les següents afirmacions és correcta sobre la teoria cel·lular?

   a) Totes les cèl·lules són iguals.

   b) Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules.

   c) Només els animals tenen cèl·lules.

   d) Les cèl·lules no poden reproduir-se.

2. Quin tipus de cèl·lula no té membrana nuclear?

   a) Cèl·lula procariota

   b) Cèl·lula eucariota

   c) Cèl·lula vegetal

   d) Cèl·lula animal

Part II: Orgànuls Cel·lulars

3. Quin orgànul cel·lular és responsable de la producció d’energia mitjançant la respiració cel·lular?

   a) Lisosomes

   b) Ribosomes

   c) Cloroplasts

   d) Mitocondris

4. Quin orgànul cel·lular conté l’ADN i controla les activitats cel·lulars?

   a) Reticle endoplasmàtic

   b) Mitocondris

   c) Nucli

   d) Aparell de Golgi

Part III: Teixits

5. Quin tipus de teixit està especialitzat en la conducció de senyals elèctriques?

   a) Teixit muscular

   b) Teixit epitelial

   c) Teixit nerviós

   d) Teixit connectiu

6. Els ossos estan formats principalment per quin tipus de teixit?

   a) Teixit muscular

   b) Teixit epitelial

   c) Teixit nerviós

   d) Teixit connectiu

Part IV: Veritat o Fals

Marca amb una “V” si l’enunciat és veritat o amb una “F” si és fals.

7. ( ) Les cèl·lules eucariotes tenen un nucli definit.

8. ( ) Els ribosomes són els orgànuls responsables de la síntesi de proteïnes.

9. ( ) La fotosíntesi és el procés mitjançant el qual les cèl·lules animals obtenen energia.

10. ( ) El teixit epitelial cobreix i protegeix les superfícies del cos.

Punts Total: ____ / 10

Exemple de conte amb ChatGPT:

“L’Aventura a la Ciutat Cel·lular”

Hi havia una vegada una ciutat petita però increïblement activa anomenada Ciutat Cel·lular. En aquesta ciutat, hi havia una varietat d’edificis i llocs, cadascun amb una funció específica per mantenir la ciutat funcionant sense problemes.
Al cor de la ciutat hi havia el nucli, una imponent torre que servia com a centre de govern i control.
El nucli era el cervell de la ciutat, prenent decisions importants i emmagatzemant informació vital.
A prop del nucli, hi havia la fàbrica de proteïnes, els Ribosomes, on es produïen proteïnes per a tot el cos. Les proteïnes eren com treballadors incansables que construïen i reparaven tot a la ciutat, des dels edificis fins a les carreteres.
Al costat est de la ciutat, es trobava la central d’energia, que generava l’energia necessària per mantenir les llums enceses i les màquines funcionant. Aquí, els mitocondris treballaven afanosament convertint el menjar en energia utilitzable per a la ciutat.
A la part oest de la ciutat, hi havia un sistema de transport altament eficient, conegut com l’aparell de Golgi. Aquest sistema s’encarregava d’empaquetar i enviar productes a diferents parts de la ciutat, assegurant-se que tot arribés on havia d’estar.
Al barri residencial de la ciutat, es trobaven les vivendes de les cèl·lules, allà treballaven els lisosomes. Els lisosomes eren els encarregats de mantenir netes les cases i de desfer-se dels residus que s’acumulaven.
Als parcs i jardins de la ciutat, els cloroplasts treballaven incansablement per produir aliments a partir de la llum solar i l’aigua. Aquests aliments eren essencials per mantenir tots els ciutadans feliços i sans.
Al llarg dels carrers de Ciutat Cel·lular, corrien les carreteres i passatges, que estaven formats pel citoesquelet. El citoesquelet proporcionava suport estructural i permetia el moviment dins de la ciutat.
I així, cadascun d’aquests orgànuls cel·lulars jugava un paper important en el funcionament de Ciutat Cel·lular. Treballaven junts en harmonia per assegurar-se que la ciutat funcionés sense problemes i que tots els seus habitants estiguessin feliços i sans.

Exemple contes i il·lustracions alumnat:

Presentació diapositives La cèl·lula

Per tal de crear la presentació amb la teoria de la unitat sobre la cèl·lula, vaig pensar en un primer moment en utilitzar Decktopus AI per crear una presentació base a partir de la qual jo mateixa anés omplint les diapositives amb la teoria del tema (generada per ChatGPT), però em vaig trobar que registrant-me amb el meu compte Google, només em deixava afegir-me a un paquet bàsic o premium, però tots dos de pagament, ja que em deia que ja no em quedaven crèdits per a la versió gratuïta, així que vaig utilitzar Tome i a partir de la presentació creada vaig anar modificant text i imatges segons em semblava més adequat.

Teoria de La cèl·lula (Chat GPT):

Prompt inicial:
Necessito la teoria sobre la cèl·lula com a unitat mínima de vida per a un nivell de 3r ESO. Que aparegui la informació en els següents apartats: descobriment de la cèl·lula, tipus de microscopis, teoria cel·lular resumida, procariota, eucariota, animal i vegetal.

Reviso i li demano algunes modificacions, com la traducció al català, afegir un primer apartat d’introducció de la cèl·lula que serveixi com a introducció al tema, adequar alguns apartats i completar-los…

Finalment em queda així:

Definició de Cèl·lula: La cèl·lula és la unitat bàsica de la vida, l’estructura més petita i funcional d’un organisme.
Totes les formes de vida, des de microorganismes fins a plantes, animals i éssers humans, estan compostes per una o
més cèl·lules.
La cèl·lula és com l’edifici bàsic de tots els éssers vius, on es duen a terme totes les funcions essencials per a la supervivència.
El seu descobriment i l’estudi han estat fonamentals per a la biologia i la comprensió de la vida mateixa.
En aquesta explicació, explorarem els descobriments històrics de la cèl·lula, els tipus de cèl·lules i les seves característiques en més detall.

Descobriment de la Cèl·lula: El descobriment de la cèl·lula s’atribueix a dos científics del segle XVII: Robert Hooke i Antonie van Leeuwenhoek. El 1665, Hooke va observar cèl·lules mortes de suro sota un microscopi i els va donar el nom de “cèl·lules”. Leeuwenhoek, en la mateixa època, va utilitzar microscopis senzills per observar microorganismes vius, com protozous i bacteris, establint les bases de la microbiologia.

Estudi de la cèl·lula: per poder estudiar les cèl·lules s’utilitzen els microscopis.
Tipus de Microscopis: Hi ha diversos tipus de microscopis, però els dos més comuns són:
• Microscopi Òptic o de Llum: Utilitza llum visible per ampliar objectes. És adequat per observar cèl·lules vives i teixits.
• Microscopi Electrònic: Empra feixos d’electrons en lloc de llum. Proporciona una major resolució i s’utilitza per estudiar estructures més petites, com orgànuls cel·lulars i virus.

Teoria Cel·lular: La teoria cel·lular és un principi fonamental en biologia que estableix el següent:
• Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules.
• La cèl·lula és la unitat bàsica de la vida.
• Totes les funcions vitals ocorren dins de les cèl·lules.
• Tota cèl·lula prové d’una cèl·lula preexistent.

Cèl·lula Procariota: Les cèl·lules procariotes són senzilles i manquen de nucli definit. Els dos grups principals de procariotes són els bacteris i les arquees. Tenen material genètic en forma d’ADN circular i manquen d’orgànuls envoltats per membranes.

Cèl·lula Eucariota: Les cèl·lules eucariotes són més complexes i posseeixen un nucli definit que conté l’ADN. Tenen orgànuls envoltats per membranes, com mitocondris, reticle endoplasmàtic, aparell de Golgi, etc. Poden ser de dos tipus: cèl·lules animals i cèl·lules vegetals.

Funció dels Orgànuls Cel·lulars:
Les cèl·lules eucariotes, tant les animals com les vegetals, estan formades per diversos orgànuls que realitzen funcions específiques dins de la cèl·lula. Aquí tens una breu descripció de les funcions dels orgànuls més importants:

1. Nucli: És el centre de control de la cèl·lula, que conté l’ADN i regula les activitats cel·lulars. Les instruccions per a la fabricació de proteïnes es troben a l’ADN del nucli.
2. Membrana Cel·lular: També coneguda com a membrana plasmàtica, és una capa fina que envolta la cèl·lula i controla el pas de substàncies dins i fora de la cèl·lula.
3. Mitocondri: És l’orgànul de la cèl·lula que produeix energia mitjançant un procés anomenat respiració cel·lular. És coneguda com la “central elèctrica” de la cèl·lula.
4. Reticle Endoplasmàtic (RE): Hi ha dos tipus de RE: el rugós i el llis. El RE rugós té ribosomes adherits i està implicat en la síntesi de proteïnes. El RE llis està relacionat amb la síntesi de lípids i el metabolisme.
5. Ribosomes: s’encarreguen de la síntesi de proteïnes.
6. Aparell de Golgi: Processa i classifica les proteïnes i lípids produïts pel RE i els envia a les seves destinacions correctes dins o fora de la cèl·lula.
7. Lisosomes: Contenen enzims que es fan servir per descompondre materials cel·lulars no desitjats, com proteïnes danyades o partícules estranyes (realitzen la digestió).
8. Paret Cel·lular (només en cèl·lules vegetals): Proporciona suport i protecció a la cèl·lula. Està feta de cel·lulosa i és responsable de la rigidesa de les cèl·lules vegetals.
9. Cloroplasts (només en cèl·lules vegetals): Contenen clorofil·la, que permet a les plantes realitzar la fotosíntesi, convertint la llum solar en energia química.
10.Vacúols (més gran en cèl·lules vegetals): Emmagatzema aigua, nutrients i altres substàncies.
11.Centríols (només en cèl·lules animals): Estan involucrats en la divisió cel·lular i ajuden a organitzar les estructures cel·lulars, com els cilis i els flagels.
12.Cilis i Flagels (només en cèl·lules animals): Són estructures filiformes que es mouen per desplaçar la cèl·lula o crear corrents de líquid al voltant de la cèl·lula.

Cèl·lula Animal:
• No té paret cel·lular.
• Posseeix centríols.
• Pot tenir flagels o cilis.
• No té cloroplasts ni vacúols grans.

Cèl·lula Vegetal:
• Té una paret cel·lular rígida composta de cel·lulosa.
• Conté cloroplasts per a la fotosíntesi.
• Posseeix un vacúol gran per a l’emmagatzematge d’aigua i nutrients.
• No té centríols.

Presentació amb Tome:

La Cèl·lula: https://tome.app/cole-b0b/la-cellula-clnwxrx3g05cpo67ag4rwlu81
Principals teixits: https://tome.app/cole-b0b/la-cellula-teixits-cloc3uwh50qpuoa7ayojc0nlc

.

Imatges a la carta sobre els continguts de la unitat

La idea era poder fer servir imatges creades per IA especialment per a la presentació de la unitat en comptes de buscar aquestes imatges a internet. D’aquesta manera pots deixar la presentació o el resum de la unitat com arxiu penjat al Moodle per l’alumnat, sense tenir problemes d’autoria, sense haver de citar les fonts de les imatges ni patir per tal d’haver-ho citat correctament. També s’aconsegueix crear imatges més acurades, expressament d’allò què vols.

Després d’experimentar amb les IA generatives d’imatges, he tingut alguns problemes a l’hora de fer-les servir, ja sigui per manca de crèdits que no em permetien utilitzar-les (Dall.E), per falta d’experiència a l’hora d’escriure els prompts correctament i fer-me entendre, i també per aconseguir imatges realistes.
No he tingut problemes per aconseguir imatges concretes de situacions imaginades, en canvi, no he aconseguit que cap IA em faci una cèl·lula realista.
Finalment, he optat per utilitzar Stable diffusion per algunes imatges i Leonardo.AI per a d’altres. També he decidit fer servir la IA per algunes imatges concretes, però davant la dificultat de trobar coses realistes (ex: orgànuls cel·lulars) també he utilitzat imatges Google per completar la presentació de la unitat.

Algunes de les imatges trobades amb els seus prompts:
Stable diffusion: Per introduir la unitat es comença parlant de la observació de la natura per part de l’èsser humà per descobrir de què estem fets i la recerca al laboratori, en aquest cas, amb la utilització dels microscopis. Gràcies a la IA he pogut crear imatges on apareguin dones, difícil de trobar en els llibres de text i en les imatges de Google. D’aquesta manera puc tractar de manera camuflada la perspectiva de gènere, escollint imatges amb dones científiques (desconegudes) per trencar amb les imatges que tenen en el llibre de text on sempre hi apareixen homes.

Leonardo AI: Per tal de tenir una visió de la cèl·lula com una gran ciutat on cada orgànul tindrà una funció important i imprescindible pel funcionament global de la mateixa, he buscat crear una imatge d’una ciutat qualsevol. Amb Stable Diffusion em sortien ciutats més abstractes, com quadres (potser no escrivia correctament el prompt) i finalment he acabat per utilitzar Leonardo AI.

Imatges descartades: Quan he volgut crear imatges amb cèl·lules, aquí han començat els problemes. Semblen cèl·lules de plastilina i no són realistes. Al seu interior no contenen orgànuls reals ni funcionals.

Activitat d’aprenentatge per l’alumnat:

Descripció general:
L’alumnat haurà de presentar una història, tipus conte, on apareguin les funcions dels diferents orgànuls cel·lulars. Per fer-ho, podran fer servir ChatGPT, que els hi donarà un conte fet, i ells hauran de modificar segons els hi sembli o no oportú, ja que hauran de presentar-ho en un document
de text, amb imatges afegides. Aquestes imatges també hauran de ser creades segons la seva història, amb ajuda de IA, com per exemple, Dall.e.

Objectius d’aprenentatge:
L’objectiu principal és que l’alumnat entengui la funció dels orgànuls cel·lulars i els recordi d’una manera més gràfica, ja que haurà de llegir el conte que li proposarà ChatGPT, modificar-lo segons si li manca o no informació, identificar les parts més importants de la seva història per tal de decidir de què vol que hi apareguin les imatges, descriure aquestes situacions a Dall.e, triar la imatge més adient i construir el seu conte (lletra i imatge).
Un altre objectiu és començar a fer entendre a l’alumnat que la IA generativa és compatible amb l’ensenyament i l’aprenentatge, però que en cap cas supleix la seva feina, que és una ajuda valuosa que requereix de supervisió.

Elements necessaris:
Per tal de poder fer servir ChatGPT i Dall.e, tots ells propietat d’OpenAI, caldrà que l’alumnat es registri amb el compte Google de l’escola.
Se li donarà a cada alumne un guió dels elements necessaris que hauran d’aparèixer a la seva història per tal que adeqüi els prompts per ChatGPT.
D’igual manera, l’alumnat disposarà del seu llibre de text per comparar la informació i verificar la seva veracitat (funció correcta de cada orgànul).

Abans de començar el curs haguès dit que només coneixia la IA com quelcom relacionat amb les aplicacions tipus ChatGPT a nivell d’usuari, del tipus pregunta-resposta. No considerava que altres eines per generar contingut, articles, presentacions, etc fossin IA. Malgrat tot, tampoc en sóc gaire coneixedora a nivell pràctic, sé que existeixen però no he utilitzat gaires, i pel que he vist, mai les he «explotat» en tot el seu potencial.

Vaig interessar-me per ChatGPT arrel de l’ús que en feien els alumnes a la classe (el feien servir com a eina de cerca més fiable i amb més recursos que Google), però només vaig tafanejar per poder-los orientar una mica en el seu ús a nivell educatiu, ja que s’ho prenien com IA de pel·lícula: li donaven instruccions i copiaven el resultat tal qual, fiant-se al 200%.

Realment penso que tindria molt potencial a nivell d’eina educativa, tant per alumnat com professorat, si coneguéssim totes les seves possibilitats (ens falta formació per la seva novetat) i si ens ho prenguéssim com una eina més per facilitar-nos la vida, no per suplir la persona.

L’estratègia digital de molts centres és força bona, malgrat la seva implementació està sent lenta i no gaire exitosa. S’està implementant la digitalització del centre a la vegada, alumnat, famílies i professorat, i penso que primer caldria formar el professorat i, un cop implementat a nivell de claustre, poder-ho traslladar a l’alumnat. Fer-ho al revès és un error. Però ara ens trobem que les editorials treballen amb llicències digitals, amb plataformes pròpies o Apps, se li demana a l’alumnat que porti el seu dispositiu, sovint no coneixen bé el seu ús, ni tan sols la família, i al professorat ens manca temps per poder-nos preparar per tots aquests canvis. Suposo que ens uns anys estarà resolt, i tot l’entorn educatiu estarà al mateix nivell digital, però tants canvis en els últims cursos està costant.

La majoria de vegades la resposta de l’alumnat és positiva respecte l’ús de noves aplicacions digitals a l’aula. Treballar digitalment els motiva normalment més, perquè no ho fem cada dia. L’únic inconvenient que m’hi he trobat ha estat la manca de dispositius per part de l’alumnat, problemes de connexió del centre i altres problemes tècnics, pel mateix que he explicat anteriorment. Portem tecnologia a les aules (software) que el centre no està preparat per encabir: mala connexió a la xarxa, dispositius antics i desactualitzats amb sistemes operatius insuficients per a instal·lar noves eines…

Cap a on anem? Estem en el bon camí? Podríem fer-ho millor?

Programació i preparació de la matèria:

Descripció general:
La idea inicial és utilitzar la IA generativa (com ChatGPT) per crear la programació de la primera unitat de Biologia-Geologia de 3r d’ESO: La matèria viva-La cèl·lula. Una situació d’aprenentatge d’introducció a la matèria, on s’expliquen els nivells d’organització dels éssers vius i
s’introdueix la cèl·lula com la unitat bàsica, funcional i estructural de la vida.
També, per les explicacions a classe i com a material complementari per l’alumnat, es crearà una presentació de diapositives amb la teoria de la unitat, utilitzant IA generativa de presentacions (com Tome o Decktopus).

Objectius d’aprenentatge:
A banda de començar a introduir la IA generativa en les meves tasques rutinàries com a docent, l’objectiu principal de fer-ho així és reduir temps de burocràcia (llegint el currículum, buscant punt per punt objectius d’aprenentatge i competències…) de manera que pugui programar més
ràpidament i després revisar, retocar i modificar sobre una base ja estructurada (no pas suplir la meva feina, sí ajudar-me).
D’igual manera, poder accedir a una presentació de diapositives ja feta i estructurada segons els meus prompts, atenent a les meves necessitats, que em permeti després afegir contingut i modificarho, però no crear-ho de zero, també té com a objectiu alliberar-me de temps per poder-me dedicar a fer el contingut més atractiu i dinàmic, estalviant-me tot el procés de crear diapositiva per diapositiva des de zero.

Elements necessaris:
Per elaborar la situació d’aprenentatge, amb els objectius, les sessions, les activitats i els criteris d’avaluació, utilitzaré ChatGPT. Aniré encadenant indicacions a través dels prompts i a través de la conversa aniré modificant i perfeccionant la programació d’aula (segons Lomloe, currículum oficial
de la matèria i indicacions del meu centre).
Per crear la presentació de diapositives utilitzaré Decktopus o Tome per tal que em doni una estructura base a partir de la qual podré afegir contingut i omplir-la segons la informació i teoria de la unitat.

Benvingut/da a XTECBlocs. Aquest és el teu primer article. Edita’l o esborra’l i comença a fer ús del bloc!