M’EXALTA EL NOU I M’ENAMORA EL VELL

Per tercer any, continuem endavant amb la Revista sense nom! Anem escrivint sobre el que ens interessa, el que ens agrada, el que volem… que ja és molt! I anem aprenent a donar forma a un reportatge, una entrevista, una crítica…

Jo hi afegiré un poema molt bonic que em recorda “Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles”, de J.V. Foix: som a la primavera i tot reneix amb força. Nosaltres també!

Anna Oller i Piqué

PINTURA CAMINADA

Si me l’estimo -tu diràs-, tan bell,
aquest paisatge verd i ple d’onades!
Com m’agrada d’anar més enllà amb ell
sobre la tela, amb quatre pinzellades,

de nit! I obrir camins amb el pinzell,
com si em cridés a perdre’m i a vegades,
entre pintura i obaga, al cantell,
seure en un marc sota alzines daurades.

Paisatge i jo fugim per la pintura,
ens endinsem pels boscos novament:
Montalt, Montnegre, el mar, res no ens atura.

Torno cansat quan penso, bo i content,
que és el mateix el quadre i la natura.
Tot passejant els quadres van creixent.

Perejaume (1957)

Atenció, alumnat de 3r!!

A veure qui em sap dir, almenys, tres similituds entre ambdós poemes i una diferència!!

Premi: punts extres en la nota de poesia del trimestre!