Les dones també HI ÉREM: el compromís veïnal, sindical i polític de les dones de Terrassa

[Teresa Rodríguez, CEHT]
El paper de les dones durant el franquisme a Terrassa
Per a les dones la derrota republicana i la implantació del franquisme va significar la pèrdua de tots els drets aconseguits durant la Segona República i la consolidació d’una societat masclista i terriblement discriminatòria amb el gènere femení. El règim franquista considerava les dones éssers inferiors, tan jurídica com legalment. Quedaven novament apartades de la vida pública, àmbit destinat exclusivament a l’home. Creien que les capacitats físiques i intel·lectuals de les dones eren inferiors i la seva funció es reduïa a l’àmbit domèstic. Pensaven que la dona era poc fiable per exercir funcions que no fossin les tradicionals, encara que tingués la formació i la preparació adequades per dur a terme la feina en qüestió.
La legislació, Codi Civil de 1968, va tractar les dones com eternes menors d’edat. No podien comprar ni vendre béns sense l’autorització del marit, ni obrir un compte corrent o participar en la pàtria potestat dels seus fills i filles. El marit era el seu representant legal i administrador de les seves propietats. L’avortament estava prohibit així com l’ús dels anticonceptius. El delicte d’adulteri era castigat de manera molt més severa en les dones que els homes (amb penes de presó per elles i una multa o res per a ells).

La participació de les dones en l’oposició democràtica de Terrassa
Durant la dècada dels seixanta i setanta la societat començava a canviar. L’arribada de nous hàbits socials i culturals més moderns des d’Europa la va transformar en una societat més oberta. Es produí un procés de laïcització i el control estricte de l’Església del primer franquisme, anà minvant. La Llei general d’Educació del 1970 va fer possible l’augment de la població escolaritzada a tots els nivells, amb un augment considerable dels estudiants procedents de famílies obreres. En aquest moment es va produir un significatiu creixement de la incorporació de les dones als diferents nivells educatius (estudis secundaris i universitaris), i a l’àmbit laboral. Va créixer la difusió de les idees feministes que pretenien aconseguir la igualtat entre gèneres, defugint absolutament del paper tradicional de mares i esposes en exclusiva. Culturalment a Terrassa des dels anys seixanta comptava amb associacions i grups artístics que feien una important tasca que anava des de la resistència lingüística fins a posicions més oficialistes. Entitats com Amics de les Arts, el Casino del Comerç, la Sala Crespi o el C.IC van ser algunes de les entitats que crearen un teixit cultural ampli, del qual sorgiren figures intel·lectuals com Anna Alavedra, Marta Pessarrodona i Paulina Pi de la Serra.

Una nova generació de dones que no havien viscut la Guerra Civil, van començar a organitzar-se i iniciaren un activisme social en diferents institucions, partits polítics i sindicats clandestins, o associacions de veïns. A Terrassa van ser centenars aquelles que es van manifestar per aconseguir una societat democràtica i lliure. Elles formaven part de l’oposició democràtica, si bé és cert que la seva activa participació en la construcció d’una nova societat democràtica, no ha estat prou reconeguda. Des de diferents grups polítics, sindicals, organitzacions culturals i associatives, algunes de les
dones que tingueren un paper important van ser, Mercè Galí, Cèlia Ros, Magda Farrés Buisan, Teresa Gutiérrez García, Magda Segura, Magda Agustí Cortiella, Mercedes Gómez Llobregat, Teresa Ulldemolins Marcet, Vicenta Gallardo Redondo, Josefina Soler Carrera, Teresa Ciurana Satlari, entre moltes altres.
L’activisme polític va passar factura a algunes d’elles. Van ser detingudes i empresonades; algunes van rebre maltractaments a les presons on van ser enviades i multes econòmiques importants. Rosario García Gordillo, Maria Gallardo Redondo, Consuelo Hernández, Rosa Maria Fernández Sansa, Maria Carme Farrés Buisan, Asunción Hernández García, Carmen Roca Salvador.

L’associacionisme veïnal terrassenc va ser molt important i es va originar als anys seixanta degut a les precàries condicions de vida, provocades per la manca de serveis mínims als habitatges i als barris de la ciutat. Les associacions veïnals es van organitzar per exigir serveis bàsics, llars d’infants municipals i escoles públiques. Tot estava per fer en una ciutat en continu creixement que no tenia en compte les necessitats de les persones que l’habitaven. Des dels diferents barris de la ciutat, Maria Bigordà i Montmany, Consol Torres i Vidal, Júlia de Pablo Angás, Anna Maria Massachs i Jornet, entre moltes d’altres dones i homes, que van mobilitzar-se per demandar tot allò que era imprescindible per viure amb condicions dignes.
Una de les reivindicacions més multitudinàries fou la de maig de 1976 al barri de Sant Llorenç, els veïns es manifestaren amb espelmes i pancartes com a protesta per la manca d’enllumenat públic. Terrassa era una ciutat descontenta amb la situació social que es vivia. Una part de la societat conscienciada i militant que provenien de l’obrerisme, de la intel·lectualitat, del catalanisme, de l’associacionisme, del sindicalisme, van ser el motor del nou projecte de ciutat.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *