SENTO COMUNICAR-VOS UNA ALTRE MALA NOTÍCIA PER LA FAMILIA DE LA UES

Eusebi Mir i Fàbrega, en ‘Sebio’

Darrerament ja no podia passejar pel poble amb el seu germà Josep (“l’hereu”, deia ell) com solia fer-ho. Caminaven i es paraven a xerrar, ara sí ara també, amb gairebé tothom amb qui es creuaven. Poques persones generarien tanta unanimitat com ell. En Sebi era una bona persona. No l’havíem vist mai enfadat. No li havíem vist mai una cara que no portés aquest somriure mig sorneguer que sempre l’acompanyava. Fins i tot en els darrers moments de la seva vida, amb la malaltia apoderant-se’n, era capaç de fer broma. Estic convençut que aquest humor era la seva arma secreta. La seva manera de demostrar-nos que era un home valent.

En Sebio era un ciutadà de Sarrià. L’exponent d’una generació que per convicció i responsabilitat va treballar incansablement per millorar la societat. La seva vida familiar, laboral i cívica ha estat sempre lligada als grans pilars del poble. Va treballar a la indústria paperera, primer a can Pons, després a can Torras. Essent veí de can Renoc i del carrer Til·lers a Sarrià de Dalt, en va ser membre de l’Associació de Veïns. Actiu i compromès, no va voler ser mai protagonista. Sempre en un volgut segon terme, com en el seu handbol. Va ser directiu de l’ADC de Sarrià de Dalt durant molts anys i fins aquesta setmana no només va ser el soci número 2 de la UES sinó que va exercir com a tal. Durant molt de temps premiava els seus jugadors amb un esmorzar abans del partit. Tota una declaració d’intencions: una forma de retornar allò que li donaven a la pista. Havia vist molts partits d’handbol al seu costat i mai, mai, cap resultat li esborrava el somriure.

En Sebio ha marxat com ha viscut. Discret, alegre i animant els seus. La Margarita, la Núria, la Marina i els seus néts l’han acompanyat fins al final. També el record, sempre emocionat, d’en Joaquim. Optimista de mena, encara la setmana passada feia plans de futur. Parlàvem amb ell de tot, amb la calidesa de la complicitat. Hi ha qui opina que és difícil que a l’hora de fer amistat es pugui sobrepassar el salt generacional. Que la diferència d’edat complica les relacions d’amistat. Amb en Sebio ha quedat demostrat que els anys no són mai un obstacle per generar forts llaços personals. Ens ha marxat un amic. Una persona que estimàvem. La família el trobarà a faltar. Nosaltres també.

(*) Roger Torrent i Ramió, alcalde de Sarrià de Ter, recorda, en nom del Grup Municipal d’Esquerra, la figura d’Eusebi Mir i Fàbrega, que va morir ahir als 75 anys

Exèquies, avui, a les 4 de la tarda, a la parròquia de Sarrià de Ter.

LA UNIÓ ESPORTIVA SARRIÀ LAMENTA PROFUNDAMENT LA PÈRDUA I VOL TRANSMETRE EL CONDOL I RECOLZAMENT A TOTA LA FAMILIA

FINS SEMPRE SEBIO!!

DESCANSA EN PAU!!


Accions

Informacions

Deixa un comentari

Podeu utilitzar aquestes etiquetes : <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>