Aqui teniu el powerpoint 1ª sessio caps estudi cerdanyola que resum la sessió de treball del dia 8 de novembre.
Recordeu que hem de decidir si continuem el treball, i, en cas afirmatiu, si ho fem com a grup o amb les aportacions d’escoles que vulguin aprofundir-hi.
El dimarts 11 d’octubre hem fet la primera sessió d’aquest curs.
Hem parlat de:
– Les inscripcions a les presentacions del CRP .
– El calendari de reunions (vegeu calendari)
– La planificació de temes a tractar.
Proposem que la primera trobada amb la Roser Canals per a l’assessorament en competències sigui el 8 de novembre.
Aquí teniu els Plans de Formació de Centre de les escoles Carles Buïgas i Turó de Guiera.
PFdC ESCOLA TURÓ DE GUIERA
Arran de les sessions formatives realitzades dintre del seminari de coordinació de caps d’estudis de les escoles de primària de Cerdanyola i seguint les línies de treball suggerides pel Josep Alsinet, que n’ha realitzat un assessorament, distingiríem tres fases en el procés d’elaboració del Pla de Formació de Centre.
1ª fase
Entenem que abans de posar-nos a planificar la formació, cal plantejar-se la posició del centre respecte a la formació en les dues dimensions, estratègica i institucional (consultar diapositiva: “Dimensions inherents a un Pla de Formació”, de J. Alsinet).
Tenint en compte que la formació no és la primera decisió que el centre ha de prendre, sinó que, prèviament a la presa de decisions sobre la formació, caldrà fer una mirada estratègica i institucional del centre, caldrà trobar les línies estratègiques (o les intencions del centre que es projecten més enllà d’un any), a partir del coneixement dels projectes que el centre ha generat i ha reconegut institucionalment (dimensió institucional), projectes que tant poden procedir de la creativitat professional (individual o col·lectiva), com del Projecte Educatiu de Centre compartit (consultar diapositiva: “Una gestió participativa dels projectes de centre”, de J. Alsinet).
És important fixar la mirada en els projectes reconeguts, que han esdevingut projectes de centre. Per realitzar aquest procés es poden utilitzar i optimitzar les coordinacions de cicle i altres espais institucionals…
– Us demanem posar en pràctica el procés, “viure’l”, i escriure-ho (o descriure-ho). (revisar la diapositiva :”Una gestió participativa dels projectes de centre”).
Caldria definir i el més clarament possible les línies estratègiques i institucionals del centre.
2ª fase
Després de fer la mirada estratègica de centre, caldrà detectar què necessita el centre per portar a terme les línies estratègiques definides a l’apartat anterior.
– Us demanem escriure les necessitats del centre a partir dels seus projectes i les seves línies estratègiques. Caldria escriure les necessitats, col·locant al costat de cada necessitat la línia, o línies estratègiques a què correspon
3ª fase
– Us demanem identificar quines actuacions (formatives i no formatives) hauria de posar en marxa el centre per resoldre les necessitats i generar canvis i millores.
4ª fase
– Us demanem proposar activitats de formació, especificant què volem que els mestres aprenguin amb l’activitat (aprofitament) i quins canvis (al centre, a l’aula, etc.) s’espera implementar relacionats amb l’activitat (transferència). Caldria fer la planificació fins el 2013-2014
Aquesta seria la PROPOSTA DEFINITIVA DE DOCUMENT.
El dimarts 1 de març vam tenir una sessió molt interessant: el Josep Alsinet, inspector de secundària, ens va venir a fer un assessorament sobre el Pla de Formació de Centre.
Podeu consultar:
Primera qüestió: Pla de formació de centre o en centre?
Hem de tenir en compte 2 dimensions:
Institucional: fins a quin punt és una decisió que implica el centre o no.
Pot ser més o menys
Estratègica: la decisió té repercussions a curt termini o va més enllà en el temps?
El Pla de formació de centre ha de tenir dimensió institucional i estratègica alta.
Pla anual de formació I+ E-
Pla de formació en el centre E+ I-
Pla anual de formació en el centre E-I- … necessitat conjuntural d’un grup de mestres.
Hem de tendir a Pla de Formació de Centre.
Pel que fa a les formacions individuals, les hem de conèixer però no formen part en cap cas del pla de formació. Reconèixer-la com a recurs és important, però només es pot incorporar si està dirigit institucionalment, si té dimensió estratègica.
Que un grup de mestres faci una formació no vol dir necessàriament que la faci l’escola.
Segona qüestió: Detecció de necessitats de formació
La formació és un instrument. Primer s’ha de fer una detecció de necessitats.
Hi ha d’haver una gestió participativa dels projectes de centre
La formació acaba en la generació de projectes de centre.
La coordinació de cicle ha de tenir un paper clau en el pas de la creativitat professional individual a la generació de projectes. funciona millor quan hi ha cohesió i a l’hora la potencien.
En el pas de generació de projectes de centre el paper clau el té l’ED, i la concepció institucional de centre fa el mateix paper que la cohesió.
Cal concretar en quin nivell està la demanda de formació, si en la generació de projectes de centre o en una fase anterior.
Dels projectes de centre en surten objectius del PEC.
També pot ser que els projectes surtin del PEC i vagin cap a projectes de centre.
Respecte al tema de com conjuntar la inestabilitat de les plantilles , hem de donar-hi la volta.: si tenim una línia clara és més fàcil que la gent s’ha afegeixi. És dissuasiu per qui no se la creu, i afegeix un incentiu per a qui se la cregui. Informació sobre els llocs singulars en el projecte d’autonomia de centre.
Cal tenir en compte la incorporació als projectes de centre dels nous mestres, així com també la formació de manteniment per a equips estables.
Tercera qüestió: El pla de formació de centre ha de contemplar l’avaluació:
1r nivell- Aprofitament: què vull que aprenguin els mestres, els criteris d’avaluació interns de l’activitat. S’ha de concretar amb el formador/a, és el formador qui ha de fer la valoració.
2n nivell- Transferència: canvis en la pràctica del centre. Ho ha de valorar el centre, però abans s’han de preveure les transferències.
3r nivell- Impacte: veure si les millores han ajudat a assolir algun dels objectius del centre. Has de tenir-los clars abans de començar el procés.
Aquesta és la proposta de document que hem preparat i a partir del qual treballarem la propera sessió.
Aquest trimestre ens dedicarem a aprendre a fer el Pla de formació de centre per a cadascuna de les nostres escoles.En la primera sessió vam veure i comentar aquesta presentació.
Hem fet una recollida de com està a cada escola l’assistència de mestres a les colònies.
CARLES BUÏGAS: Van de colònies a finals de cicle. De 34 mestres, 9 no hi volen anar, 4 no hi van per malaltia i 2 per motius familiars. Pretenem fer, ja que surt al nostre PEC que l’escola fa colònies, que tothom hi vagi de manera rotatòria ja que tothom ens volem beneficiar de la intensiva i perquè creiem en les colònies com a activitat educativa.
SALTELLS:Estan en un procés de replantejament de les colònies a l’escola. Tot i que en el projecte educatiu tenen colònies a tots els cursos de primària i de p5, es troben amb que 16 de 33 mestres no hi van, 5 dels quals són tutors. i 7 reduccions de jornada.
SERRAPARERA:Sempre s’havien fet a final de cicle. Només hi ha 1 persona que no hi va.
XARAU:Hi van tots, de p4 a 6è, i no hi ha problemes, tot i que dues persones no hi van per problemes de salut i una perquè no vol.
LA SÍNIA:Hi va tothom, i només 1 persona no hi ha anat aquest curs per motius familiars. L’Ajuntament paga dietes (uns 250€ nets per tres dies de colònies)
FONTETES:A partir d’aquest curs hi van només a finals de cicle, perquè moltes de les famílies no es poden permetre pagar colònies cada curs. Hi ha 4 mestres que no hi van (1 perquè no vol, 1 per qüestions de salut i els altres per situacions familiars)
TURÓ DE GUIERA:Hi van P5, 3r i 6è. La majoria de mestres van de colònies, excepte 2 que no els hi ha tocat mai, 1 persona que no vol, 4 malalties i la resta per circumstàncies familiars.
BELLATERRA: Fan colònies tota la primària. En general hi va tothom. Algun any algú demana de no anar-hi per algun motiu justificat.
COLLSEROLA: Fan colònies a final de cicle. P5/ 2n / 4t / el sisè decidirem el curs vinent què farem (de moment no en tenen).De 28 mestres hi van les tutores dels grups ( 6 ) més 10 persones que s´han posat a disposició per si cal.Dels que no hi van , majoritàriament són motius familiars justificats, però sempre pot haver-hi un petit porcentatge que no vol anar-hi, tot i que és insignificant.
SANT MARTÍ: Cada curs s’oferten a tots els nivells excepte P-3. Cap mestre s’ha negat a anar de colònies (algun any algun mestre/a no hi ha anat per alguna circunstància personal).
CONCLUSIONS
Veiem que la situació varia molt d’un centre a l’altre, sense que cap dels factors que hem analitzat (estabilitat de les plantilles, reduccions de jornada) sigui definitiu.
El fet que les colònies suposin treballar moltes més hores del que està marcat i que no estiguin normativitzades fa que qui no vulgui fer-ne no estigui obligat. A més des de la sisena hora la gent va comptant minuts. És un tema personal, i aquesta actitud de no voler fer colònies s’encomana.
Què passarà amb el decret d’autonomia de centre?
La M. Àngeles ens ha fet arribar la normativa on es parla de la compensació d’hores d’atenció a l’alumant per tal de poder demanar la intensiva.
El que s’havia fet fins ara, tot i que enlloc es diu clarament, era comptar les hores de més que es fan en les sortides i les colònies com a dedicació a l’alumnat.
Si feiem intensiva 12 dies, haviem de compensar 24 hores de dedicació a l’alumnat.
I els que no feien colònies ni sortides de tot el dia, com ho compensaven?
EDC/207/2006, de 24 d’abril, per la qual s’estableix el calendari escolar del curs 2006-2007 per als centres educatius no universitaris. (Correcció d’errada en el DOGC núm. 4750, pàg. 45211, de 30.10.2006).
4.6 Els serveis territorials poden autoritzar la realització de jornada intensiva de cinc hores de classe en horari matinal els dies que els centres sol·licitin, a partir del 4 de juny de 2007, sempre que es mantingui l’horari total de dedicació del professorat i, en el seu cas, es compensi la diferència d’hores d’atenció a l’alumnat al llarg del curs escolar.
Aquesta és la normativa que era vigent:
ORDRE
EDU/263/2009, de 19 de maig, per la qual s’estableix el calendari escolar del curs 2009-2010 per als centres educatius no universitaris de Catalunya.
4.6 Els serveis territorials poden autoritzar la realització de jornada intensiva de quatre hores de classe en horari matinal l’últim dia del primer i del tercer trimestres als centres que ho sol·licitin.
Així mateix, poden autoritzar jornada intensiva de quatre hores de classe en horari matinal els dies que els centres sol·licitin, a partir del 7 de juny de 2010, sempre que es mantingui l’horari total de dedicació del professorat i es compensi la diferència d’hores d’atenció a l’alumnat al llarg del curs escolar. Els centres que desitgin acollir-se a la jornada intensiva de classe en horari matinal han de formular la petició als serveis territorials d’acord amb els terminis i el procediment que estableix l’article 4.5 d’aquesta disposició, i adjuntar-hi la distribució horària per a l’alumnat i el professorat del període d’horari matinal i dels períodes de compensació.
El primer tema que tractarem aquest curs és el de les colònies. Cal dir que el vam decidir abans que es plantegés la situació actual, en què s’ha proposat deixar de fer colònies com a mesura de pressió per tal de recuperar la jornada intensiva del juny.
El guió de treball que seguirem és aquest:
SITUACIÓ DE LES COLÒNIES AQUEST CURS A LES NOSTRES ESCOLES
NORMATIVA SOBRE LES COLÒNIES
ORGANITZACIÓ DE LES COLÒNIES
L’ASSISTÈNCIA DELS I LES MESTRES A LES COLÒNIES
L’ASSISTÈNCIA DE L’ALUMNAT A LES COLÒNIES
CONCLUSIONS
A mesura que es vagin elaborant els apartats els afegirem com a nous articles.