6.1 Característiques físiques de l’aigua
· Terbolesa: falta de transparència d’un líquid degut a la presència de partícules en suspensió. Com més sòlids en suspensió hi hagi a l’aigua, més bruta semblarà i més alta será la terbolesa, per això es considera una bona mesura de la qualitat de l’aigua.
Amb el disc de secchi podem determinar la qualitat de l’aigua de mar en funcio de la seva transparència:
|
Profunditat del disc
|
Transparència de l’aigua
|
|
<3 m
|
Molt pobra
|
|
3-5 m
|
pobra
|
|
5-7 m
|
Normal
|
|
7-10 m
|
Bona
|
|
10-20 m
|
Molt bona
|
|
20-32 m
|
Excel·lent
|
· Color: el color de l’aigua varia en funció de les partícules que hi ha en suspensió:
Aigua blavosa: amb manca de partícules en suspensió (pobra en nutrients).
Aigua verdosa. Rica en fitoplcton.
Aigua marronosa: rica en partícules en suspensió (sediments).
· Densitat: quantitat de massa per litre d’aigua (g/ml). La densitat de l’aigua es directament proporcional a la salinitat i la pressió, i inversament proporcional a la temperatura. La combinació de tots aquests factors ens porta a què hi hagi una estratificació de l’aigua de mar amb un augment de la densitat en funció de la fondaria.
· Temperatura: grau de calor de l’aigua (ºC). L’aigua té una elevada calor específica, la qual cosa li confereix una alta capacitat per emmagatzemar calor i actuar com a moderadora del clima. Durant la primavera i l’estiu, el mar emmagatzema calor degut a l’elevada radiació solar. En arribar la tardor i l’hinvern, com que disminueix la radiació solar, el mar va alliberant la calor acumulada, temperant així la costa.
6.1 Característiques de l’aigua de mar
Característiques químiques de l’aigua
· Salinitat: quantitat de sal dissolta a l’aigua (g/kg). La salinitat mitjana de l’aigua al mediterrani és de 36g/kg. Aquesta salinitat varia en funció de l’evaporació i dels aports d’aigua dolça, bé siguin dels rius o de la pluja. Pel que fa la navegació, cal tenir en compte com la salinitat condiciona la densaitat de mars i oceans per on es navega i, per tant, la flotabilitat. Per exemple, si es carrega al maxim un vaixell al mediterrani i després entra navegant al riu Ebre, tindrà problemes de flotabilitat i perill d’enfosament.
Disc plimsoll: va pintat sota la línia de coberta, coincidint amb el centre de la línia de càrrega a l’estiu.
Línia de càrrega: indica els límits de la càrrega en diferents mars i en les diferents estacions da l’any. La càrrega del vaixell pot variar perquè la densitat de l’aigua no és sempre la mateixa: segons si es freda o càlida, o dolça o salada; en cada cas es produirà una empenta diferent. Aquestes línies van gravades en ambdós costats del vaixell, en el centre de la seva eslora a proa del disc plimsoll.
6.2 Contaminació i ambientalització del vaixell
Els vaixells han d’estar adaptats, dins de les seves possibilitats, a tota una sèrie de bones practiques ambientals que han de permetre minimitzar els impactes de la seva activitat al medi.
Així, per actuar de forma respectuosa amb el medi, cal tenir en compte quins són els contaminants que es generen als vaixells i quins efectes causen al medi marí.
Deixalles.
Residus sòlids que es troven surant a la deriva ( plàstics, fustes, cigarretes, vidres … ).
Efectes: causen problemas als animals marins ( mort per asfixia, ferides, etc.) i poden fer perillar la navegació ( enganxant-se a l’hèlix, per exemple).
Què es pot fer?
– No llençar res per la borda.
– Reciclar a bord del vaixell.
– Llençar les escombraries als ports.
– Reduir el consum d’envasos.
Aigües brutes.
Conjunt d’aigües grises i negres.
Efectes: embruten les aigües, poden provocar contagis de malalties, aporten massa excessius al medi, etc.
Què es pot fer?
– Usar detergents biodegradables.
– Disposar de dipòstis que continguin les aigües.
– Avocar-les a més de 12 milles de la costa.
Olis de motor.
Combustibles o aigües provinents de les sentines de màquines.
Efectes: es degraden mol lentament a l’aigua són tòxics pels éssers marins. Formen taques insolubles a l’aigua.
Què es pot fer?
– No abocar-los al mar, buidar-los en zones especials dels ports.
– Revisar periòdicament el circuit del combustible.
– Vigilar amb els canvis d’olis.
Tóxics.
Materials tòxics per als éssers marins que s’acumulen i no són biodegradables: pintures, detergents, bateries, metalls pesants, etc.
Efectes: No es coneixen del tot.
Què es pot fer?
– Intentar usar productes no tòxics.
– No abocar-los al mar, s’han de portar als ports.
Recorda que…
El mar pero on naveguem és l’habitat de flora i fauna marina. En tot momento cal tenir respecte i intentar molestar-la el menys posible. Per exemple, a l’hora de fondejar s’ha de fer en zones permeses on no hi visqui la posidonia.
Decàleg del bon navegant
Durant la navegació es poden minimitzar els impactes ambientals de la nostra activitat sobre el medi marí si complim al màxim les propostes del decàleg del navegant responsable.
Decàleg ambiental del navegant responsable
1. Respecto el medi marí no pertorbant els espais i les espècies sensibles i protegides que es troben en la meva ruta de navegació.
2. Protegeixo els fons marins no fondejant en zones sensibles.
3. Estalvio aigua dolça utilitzant aigua marina en aquelles accions en les que sigui possible.
4. Faig un ús responsable de l’energia utilitzant equipaments eficients i energies renovables.
5. Optimitzo l’ús de recursos i evito contaminar el medi realitzant un bon manteniment seguint criteris ambientals a la meva embarcació.
6. Compleixo amb la legislació ambiental que fa referència a la descàrrega d’aigües i de residus potencialment contaminats pel mar.
7. Utilitzo els serveis de gestió ambiental del port fent ús dels dipòsits de recollida d’aigües residuals i poc respectuoses amb el medi.
8. Vetllo pel compliment de la normativa ambiental informant a les autoritats quan observi activitats poc respectuoses amb el medi.
9. Informo als companys de tripulació i als altres navegants sobre les bones pràctiques ambientals que podem dur a terme.
10. Faig extensiu els valors adquirits al mar, a la meva vida quotidiana.
Ahir día 19 de maig de maig van sortir a navegar com cada dimecres amb tota la classe. En arribar hi havien uns nous tripulants, que ens presentarem.
Després d’esmorzar, als camarots, ens van ajuntar a la tripulació per a explicar-nos aspectes importants que cal conèixer del vaixell. Ens van dir que hi havia dos classes de motors de benzina i diesel. El del nostre vaixell és de benzina i te 180 cm. Existeixen dos tipus de bateries la del motor i la de servei que s’utilitzen per al consum elèctric. La bateria del motor es s’ha de carregar al port a l’electricitat i en canvi l’altre quan el motor esta en marxa.
També ens vam explicar que hi ha tres tipus de fosses d’aigua: la negra es la que conte les aigües fecals, la gris la que recull la que s’utilitza per rentar-se les mans, els plats, i l’aigua de pluja, i la sentina on s’acumula la la pèrdua d’oli i benzina del motor: l’aigua de la pluja.
Un cop feta tota la explicació pertinent, vam sortir a navegar per fora del port hissarem les veles les vam arriar i varem tornar a port.
