DE  L’HORT A CASA

Maleta pedagògica per a l’Educació Primària i l’ESO

Aquesta maleta és un recull de materials didàctics adreçats a l’alumnat i el professorat de primària i secundària. En l’interior de la maleta es troben projectes escolars destinats a desenvolupar competències orientades a fer un ús responsable dels recursos naturals i tenir cura del medi ambient.

Dins la caixa de fruites i verdures “de l’hort a casa” podreu trobar:

1-     Guia didàctica del professorat

2-     Guia de les espècies d’horta més comunes a Catalunya

3-     L’HorTAC

4-     Joc de la Bioca: “De col a col avança el cargol”

5-     Joc: Dóna la cara

6-     Dins d’una llavor

7-     Materials per a experimentar amb el sòl

8-     Calendari de l’hort escolar ecològic

9-     Què és l’agricultura ecològica?

Una maleta molt útil per a tots aquells centres que d’alguna manera esteu treballant l’hort.

Us recomanem, també,  la web de l’arxiu de l’Ajuntament de Girona

http://www.girona.cat/sgdap/cat/index.php

Una web amb molts recursos educatius. Podeu consultar la premsa digitalitzada, de fa dos segles, en la qual hi podeu trobar notícies dels vostres municipis, les efemèrides de cada dia de la setmana, mil hores de vídeos, ràdio, temes monogràfics, itineraris per la ciutat de Girona….

Una web amb molta informació, que de ben segur que pot ser de la vostra utilitat.

Com cada any el mes de febrer, el Servei Educatiu del Ripollès organitza una conferència sobre algun tema d’interès pels ensenyants de la comarca. Enguany la conferència que s’ha programat porta per títol “L’escola inclusiva: una escola per a tothom” que anirà a càrrec del Sr. Pere Pujolàs, Doctor en Pedagogia i Degà de la Facultat d’Educació de la Universitat de Vic,  i es farà el dijous 25 de febrer, a les 6 de la tarda, a l’Hotel d’Entitats de Ripoll. Aquesta activitat va adreçada a tots els ensenyants de la comarca interessats en el tema, que hauran de comunicar-ho al CRP abans del dia 23 de febrer.

També, com ja és habitual, aquest mes de febrer cal fer una revisió del pla de formació de centre per tal d’ajustar el màxim les demandes de formació per al curs 2010/2011, que haureu de presentar al CRP de l’1 al 19 de març. Properament rebreu informació de com ens haureu de fer arribar aquestes  demandes de formació.

Sobre el Pla de Formació de Zona rebreu més informació el dia 18 de febrer dins l’àmbit del Seminari de Caps d’Estudi de la comarca.

També, per últim recordar-vos, que el dijous 25 de febrer, tenim la reunió de la coordinadora comarcal  d’educació, a la qual hi és convidat un representant de cada centre. Properament en rebreu la convocatòria.

LLIBRES – LLIBRES – LLIBRES – LLIBRES – LLIBRES -LLIBRES

ELOGI DE L’EDUCACIÓ LENTA

Joan Domènech Francesc

Els moviments de la lentitud plantegen alternatives a l’acceleració que condiciona les nostres vides: menjar, desplaçaments, relacions personals… Tot està impregnat per una velocitat que no deixa assaborir el sentit de les coses i ens aboca a una societat neuròtica i despersonalitzada.

Més, abans i més ràpid no són sinònims de millor. Aplicar aquesta afirmació a l’escola i a l’educació, és una de les qüestions a les quals l’autor intenta donar resposta en aquest llibre en què es replanteja el temps no des del punt de vist organitzatiu sinó amb la intenció de trobar noves dimensions que donin sentit, entre d’altres, a la diversitat de ritmes d’aprenentatge.

DVDs – DVDs – DVDs – DVDs – DVDs – DVDs – DVDs – DVDs – DVDs

LA CLASE

Una pel·lícula de Laurent Cantent
Palma d’Or Festival de Cannes 2008

És una pel·lícula sobre el sistema educatiu francès i sobre la feina dels professors de secundària actualment. És una adaptació de la novel·la francesa “Entre les Murs” de François Begaudeau, que un bon dia va decidir escriure les seves experiències com a professor d’un institut d’un barri dels suburbis de París i explicà com era el seu dia a dia en el tracte amb els alumnes i les dificultats que se li presentaven.

Laurent Cantent, el director va escollir el mateix Begaudeau per interpretar-se a si mateix i després el va envoltar d’una classe d’alumnes reals que feien el paper d’alumnes reals.
Sinopsi:
Mostra una síntesi d’un curs en la vida d’un institut d’un barri marginal parisenc on podem observar els reptes culturals, la difícil però ineludible barreja de cultures i races a les aules i els problemes que això comporta. El professor sorprèn els seus alumnes però el seu estricte sentit de l’ètica s’enfonsa quan aquests comencen a no acceptar els seus mètodes.

“COBARDES”
Dirigida per José Corbacho i Juan Cruz

El bullying, o assetjament escolar és el tema central de “Cobardes“, però aquest assetjament no passa només en l’etapa escolar, sinó que també està present en la vida dels adults: en el treball, en la família, amb els amics, en el cercle social.

Sinopsi:
És la història de dos nois de Secundària, un la víctima i l’altre el botxí. El botxí, és en aparença un noi com molts: bones notes, bon esportista i amb una família que li dóna suport. Descobreix que actuant de xulo a classe li dóna cert respecte pel que tria una víctima i es passa el dia assetjant-lo amb els seus amics. La víctima es escollida per un únic motiu: tenir el cabell vermell. Descobrim que tots els membres de la seva família tenen por d’alguna cosa. Una por paralitzant que els fa covards.

LA MALA EDUCACIÓ

El mot educar ve del llatí i significa conduir. Els romans empraven l’educació com el mitjà que portava els infants a la societat dels adults. Educar consistia a disciplinar la voluntat, instruir-los sobre el maneig de les normes socials tot equipant-los de coneixements culturals i bona informació amb la finalitat que ingressessin de forma confortable a la comunitat civilitzada i d’aquesta manera s’evitaria que quedessin marginats, exclosos de drets i deures.

En la Il·lustració es va qüestionar el paper de l’educació i per Jean-Jacques Ruosseau (1712- 1778) educar representava manipular la consciència dels innocents nens, que deixats en llibertat, sense cap mena d’intervenció ideològica i moral, esdevindrien bones persones. Es va criticar l’educació codificada pel poder ja que pretenia el sotmetiment de les ànimes amb la intenció garneua de perpetuar la ideologia dominant tot anorreant les dissidències i alternatives socials. Va ser, tanmateix, quan es va estendre l’ensenyament a la població infantil per part dels estats moderns perquè no volien deixar els nens sota la pressió ideològica dels antisistema.

La meva generació va créixer dins el moviment de la contracultura. La frase de la Margaret Mead en el llibre L’escola ha mort: “Els meus avis com que em volien donar molt bona educació no em portaren a l’escola” va ser mal interpretada per tots. Vam irresponsablement (que Déu ens perdoni!) provocar un deteriorament del sistema educatiu tradicional en considerar que aquesta forma d’educar era reaccionària i només servia per inculcar valors morals i polítics conservadors.

Molts elements pedagògics nous van ser acceptats alegrement sense cap mena de referència històrica, sense cap rigor empíric. La controvèrsia entre llibertat i llibertinatge constituïa l’excusa dels garants de l’ordre establert per bloquejar tota reforma a les escoles. Cada vegada que preteníem introduir canvis escoltàvem una veu greu que ens advertia: “Us esteu passant de la ratlla, això no és llibertat és llibertinatge”. Mai però es va aclarir la diferència entre una cosa i l’altra. Qualsevol signe de ruptura va ser saludat com un acte progre.

Hem de reconèixer que molts passos endavant en el camí de la llibertat van degenerar en frivolitats estúpides o foren la sembra de les llavors perverses del llibertinatge actual. No volíem entendre que educar, per desagradable que sigui, equival a reprimir en el sentit que educar és definir valors ètics que alguns van contra l’espontaneïtat lliure dels alumnes. El terme reprimir estava associat al franquisme i tots, uns per acció, altres per omissió, vam contribuir en el procés de desmantellament de l’escola autoritària. En aquest afany precipitat per enderrocar-ho tot es cometeren molts errors i ara ho estem pagant i no sols em refereixo als mestres, també als pares i la classe política.

Així doncs els alumnes van deixar de tractar de vostè els professors i l’autoritat a l’escola va esquerdar-se seriosament per la por i el prejudici del mateix educador de no ser titllat d’autoritari. Cosa molt semblant succeí en el clos de les famílies, on el nen va passar a adquirir un protagonisme exagerat malmetent el seny adult. Alguns pares, abans, aliats dels mestres, severs i crítics amb els fills, es convertien en enemics de l’escola. Les agressions físiques i morals sovintejaren i molts educadors van caure en depressions.

S’ha d’aplaudir la iniciativa d’Esperanza Aguirre de fer pujar el rang dels mestres per reforçar i dignificar la seva autoritat, de tal forma que si un pare o un alumne els maltracta, l’agressió passarà a ser tractada com una figura del codi penal. Una idea tan bona va ser a l’acte rebutjada pel PSOE, que d’aquí a poc la modificarà i la presentarà com si fos seva tot camuflant l’aspecte antipàtic i repressor de la proposta. Els educadors han de ser respectats i la llei els ha d’emparar. Com que l’ensenyament del bon rotllo i del proteccionisme ha fracassat ara s’ha de buscar una metodologia didàctica nova.

Podria omplir pàgines i pàgines de comportaments individuals i col·lectius de mala educació. Tots en patim. És habitual que un dependent faci veure que no et veu, al cap d’una estona de fer-se el distret, no et mira els ulls, et tuteja, i després displicentment et fa l’immens favor de servir-te o et posa benzina al cotxe. El mes de juny em van clavar una multa a Sarrià. Acostumo a anar-hi a comprar i deixo el cotxe aparcat davant d’una botiga de queviures. Vaig anar a mirar una cosa i a la tornada un municipal motoritzat m’havia multat per cotxe aparcat per un espai de temps superior als 15 minuts. Vaig negar-li-ho. No havien passat ni set minuts. Li parlava de vostè, ell sempre va emprar el tuteig; el seu to de veu va ser groller, desafiant. Si la cosa s’embolicava acabaria amb una segona multa per desacatament a l’autoritat o per manifestació il·legal; vés a saber de què em podia acusar aquell xitxarel·lo mal educat.

Agustí Casanova i Masferrer

(Diari de Girona)

Portada

 El passat 12 de gener hi va haver una reunió dels Directors/res dels Centres Públics de la comarca amb el Director dels SSTT a Girona, per explicar l’esborrany del decret del desplegament de la LEC pel que fa a l’autonomia de centres.
El Sr. Andreu Otero va comentar els articles més diferenciadors, sobretot quant a conceptes de fons, respecte als que tenim actualment. Així, va fer un esment específic al projecte educatiu de centre com element cabdal que ha de regir el centre i alhora ha de contemplar uns indicadors que marcaran el progrés que ha d’assolir el centre. També va parlar de la importància de la carta de compromís educatiu, de la qual properament el Departament d’Educació enviarà directrius més concretes.
Us relacionem també, altres temes que va destacar:  acords de coresponsabilitat, autonomia pedagògica, mesures de promoció de la convivència amb les seves mesures correctives, projecte de direcció i exercici de la direcció del centre, gestió de personal,  definició de plantilles, optimització del personal, graus docents i per últim va destacar la importància de l’avaluació vinculada a l’autonomia en els centres.
La reunió va concloure amb un torn obert de paraules on es va parlar del projecte 1×1 que el Departament d’Educació té previst implantar al primer cicle de Secundària el curs vinent.
El Director del SSTT s’oferí per anar a explicar els possibles dubtes o qüestions sobre la LEC, als diferents claustres del centres de la comarca. També va demanar que tots els docents que estiguessin interessats en fer esmenes o aportacions a aquest esborrany, les fessin arribar al seu correu particular, assegurant que les llegiria amb atenció i que miraria d’incloure-hi les aportacions més rellevants.
Finalment, desitjar-vos a tots un “bon any deu”, com diria en Màrius Serra.