Editorial
Ja estem en la recta final i s’acosten les merescudes vacances. Com és habitual, des de l’Informatiu us volem fer els darrers recordatoris de cara al final de curs.
Estem preparant la IXª Sortida Pedagògica d’Ensenyants del Ripollès que fem cada començament de curs. En trobareu més informació en el vagó de cua, per tant, reserveu-vos el primer dijous 4 de setembre per a gaudir d’un matí on a més de retrobar-nos, aprendrem un munt de coses interessants per a nosaltres i per als alumnes, tot visitant la via romana del Capsacosta.
També, us volem recordar que el dia 26 de juny a les 6 de la tarda, al Consell Comarcal, hi haurà la reunió de la Coordinadora Comarcal d’Educació a la qual hi assisteix un representant de cada centre de la comarca i on es planifiquen i valoren totes les activitats que fem a nivell de comarca, per tant és molt important la vostra assistència.
Finalment i per acabar dir-vos que a finals de mes podreu consultar les activitats de Formació del Pla de Zona per al curs 2008-2009.

Bones vacances a tothom !!!!

IX SORTIDA PEDAGÒGICA

D’ENSENYANTS DEL RIPOLLÈS

VIA ROMANA DEL CAPSACOSTA

Data: Dijous, 4 de setembre, de 2008
Lloc: Sant Pau de Segúries
Horari: Ens trobarem a les 9 del matí a la plaça de Sant Pau de Segúries
Esmorzar: a càrrec del SE del Ripollès (3,5 €)
Inscripcions: al CRP de l’1 al 3 de setembre ambdós inclosos
La via, que s’enfila per la serra del Capsacosta, era coneguda com Via Annia i és un ramal de l’antiga Via Augusta, que fa 2.000 anys unia Cadis amb Roma.
La passejada serà de sortida i arribada a St. Pau de Segúries, passant per un tram de la via romana.

Durant l’excursió, es trepitgen els trams empedrats i es poden encara observar elements relacionats directament amb la construcció del camí com ara desguassos d’aigua, la pedrera d’extracció per a la seva realització, ponts, reservoris d’aigua, hostals. A més de l’interès històric d’aquest camí, podrem contemplar els bonics paisatges del Ripollès i de l’alta Garrotxa, però potser el tram més encisador és el que envolta el Capsacosta per dins el bosc de roures, faigs, freixes i algun pi, de gran interès naturalístic, tant botànic com faunístic.
La via romana de Capsacosta, tot i tenir 2.000 anys d’història, ha estat una important via de comunicació fins ben entrat el segle XX, ja que fins que no existia la carretera que passa pel coll del Capsacosta, aquesta era el pas obligat per anar d’Olot a Camprodon.
En aquesta sortida ens acompanyarà un guia que ens comentarà les possibilitats pedagògiques que té aquest recorregut: història, fauna, paisatge…
Recomanacions: No cal anar especialment equipats ni estar molt preparats per a fer muntanya, ja que és un camí força planer i de bon caminar. És recomanable gaudir del paisatge i la vegetació. D’aigua bona només se’n troba a la font de l’Arç.

ESTIMADAPRIMÀRIA
EL VALOR DE L’ERROR

És ben sabut que en l’aprenentatge hi ha molts moments en què l’error té un paper destacat: és present en les teories psicològiques d’assaig-error, en el llenguatge informàtic i en molts aspectes de la vida. De vegades, però, els mestres no actuem de forma prou adequada davant dels errors dels alumnes i segons quina sigui la nostra actitud aconseguirem resultats ben diferents.

Quan un infant és petit i comença a fer els primers aprenentatges s.equivoca i no passa res, al contrari, se l’anima a afrontar l’entrebanc per tornar-ho a intentar. A ningú no se li acut desqualificar-lo o humiliar-lo. Moltes dinàmiques en l’escola bressol (el treball per racons, el joc heurístic.) contemplen l’error com a un element present i necessari. Però, què passa quan aquell infant es fa més gran? Com reacciona el mestre/a si l’alumne s’equivoca?

Si el mestre/a considera l’error com una falta, està interpretant que no s’ha respost correctament a allò que s’ha demanat. Aniria lligat al paper d’un mestre/a merament transmissor de coneixements, i no un acompanyant, un guia, un dinamitzador… Però també podríem considerar que és el mestre/a qui ha estat la causa de l’error, perquè no s’ha adaptat a la realitat dels alumnes.

Si defensem el mestre/a que està al costat dels alumnes, que afavoreix i planteja situacions per tal que els mateixos nens i nenes facin els seus descobriments, en el fons es vol veure què passa quan l’alumne s’adona que s’ha equivocat, com se’n surt, quines estratègies busca… Aquesta visió de l’error possibilita aprendre més i dóna més eines al mestre/a per veure els processos que fa el seu alumne. A més a més, qui veu que el seu error és interpretat i respectat, es mostrarà més tranquil i segur a l’hora de buscar noves solucions que qui és sancionat, que pot sentir-se menyspreat i, en definitiva, menys respectat.

Més d’una vegada potser caldria recordar allò que diu la saviesa popular «dels errors se n’aprèn» i traslladar-ho a tots els àmbits: quotidià, escolar… Ens aniria bé no sols per afavorir un ambient de confiança i tranquil·litat, sinó també per possibilitar més aprenentatges i fer adonar els mateixos alumnes que d’errors tots en cometem. En canvi, els mestres no tenim la sort que algú ens ajudi a veure els nostres errors per anar millorant la nostra feina.
Mercè Olivé
Treballa a l.Escola Garbí d.Esplugues de Llobregat

EDITORIAL

Aquest mes de maig hi ha hagut un seguit d’activitats que creiem que són d’especial interès per la seva singularitat com són l’exposició sobre “Leonardo da Vinci” a l’Escola del Treball del Ripollès.

L’exposició consta de dues parts: en la primera part, mitjançant un vídeo, s’explica el com i per què de les obres de Leonardo da Vinci, algunes de les quals són les peces que es poden veure en l’exposició. La segona part seria l’exposició pròpiament dita, on es poden veure les peces provinents de la Fundació “Sofia” de Palma de Mallorca. Realment ha estat una exposició molt interessant a la qual hi ha assistit un bon nombre d’alumnes de la comarca des del Cicle Superior de Primària fins a Batxillerat .

Un altre esdeveniment important és l’assistència al cicle de teatre en anglès que es fa a Ripoll, en el qual hi han participat tots els alumnes de Primària i tots els alumnes de Secundària del Ripollès, presenciant diverses obres de teatre adequades al nivell corresponent.

Finalment recordar-vos que la primera setmana de juny tindrà lloc la VIIª Trobada Esportiva del Ripollès en la qual hi participen tots els alumnes de 6è de la comarca, que aquest any es farà per primer cop a Campdevànol.

Bon ensenyament?

Darrerament es comenta que a les escoles i instituts s’ha perdut el respecte pel mestre, per la figura del professor. Hom afirma que la “bona educació” és absent i que el que cal amb urgència és recuperar l’autoritat i la disciplina. És veritat tot això? Hi ha ara més problemes de convivència, més conflictes de comportament a l’escola, que abans? Alguns professors que fa uns anys donaven classe a l’etapa dels antics BUP i COU es queixen que en els nous instituts, on actualment s’acumula el 100% de la població de 12 a 16 anys, el clima de classe, el respecte envers el professor, la relació entre companys, l’interès per l’estudi i els comportaments disruptius s’han incrementat fins a un punt que, ara, és molt difícil poder donar una classe sencera a ple rendiment d’atenció i productivitat; que sempre cal estar avisant i amenaçant a determinats alumnes amb mesures punitives i que la repetició de les mateixes no fa més que saturar el sistema sancionador.

QUÈ FER DAVANT D’AQUESTA situació? Hem de seguir pel camí de les repetides sancions i expulsions privant els alumnes del dret d’assistir a escola? Resulta que la majoria d’alumnes que presenten els denominats “problemes de comportament” no responen a una casuística d’emprenyar per emprenyar. Sovint es tracta de nens que comencen presentant símptomes on el seu comportament a l’aula i al centre es mostra poc adaptat. Posteriorment, van incrementant de forma gradual els episodis de distracció a classe, els moviments constants i la desobediència d’ordres. Al final, aquestes conductes es tornen disruptives, insolents i provocadores. Cal prendre consciència que no ens trobem davant un simple problema de disciplina, d’ordre, de manca de respecte que es pot revertir amb més ordre, més disciplina, més respecte i, si cal, més amenaces i més sancions. Són alumnes que presenten el que denominem necessitats educatives especials davant les quals les mesures de la primera prevenció que l’escola adopta solen fracassar. Enfrontats a aquesta realitat cal, en primer lloc, no fer conjectures de caràcter patologista o, el que és pitjor, judicis de valor i d’intencions de la conducta d’aquests alumnes. Resulta molt senzill catalogar-los d’incívics, mal educats, brètols i, en canvi, no adonar-se que la majoria són persones que amb la seva conducta ens estan avisant que hi ha coses que no funcionen en el seu desenvolupament fisiològic, psicològic, social o personal.

SABEM ESCOLTAR ELS SENYALS d’alerta que ens emeten aquests alumnes, a voltes ja des de la mateixa educació infantil? Quin és el seu context social, familiar i personal? Respecten i consideren els seus pares? O resulta que allò que fan a l’escola amb els companys i amb els professors no és altra cosa que el comportament habitual que viuen a les seves llars? I els professors que troben al seu centre educatiu són percebuts com a professionals competents? Hem de preguntar-nos si els nostres docents disposen de la preparació adequada per saber modelar i ajustar les conductes disruptives dels nens i adolescents. En un altre sentit, també ens hem d’interrogar si el currículum escolar que els oferim s’adequa a les necessitats, a les formes d’aprendre i a les aspiracions dels nois i noies.

RECUPERAR EL RESPECTE MUTU, el clima d’ordre necessari per a l’aprenentatge, la convivència assenyada i civilitzada entre companys, el gust per aprendre continguts d’alta significació, així com promoure la voluntat i la fortalesa individual i col·lectiva, és un gran repte. Ara bé, pel que fa a l’escola, o transforma l’estil de la seva gestió i direcció oferint eines per poder liderar eficaçment la institució, i actualitza a fons la formació del seu professorat amb noves competències per a la gestió del comportament individual i grupal, al temps que encara una revisió profunda de què vol ensenyar i per què, o els problemes de comportament aniran augmentant en els propers anys. Cal que ens hi posem tots a fons per evitar-ho.

Enric Roca i Casas / Pedagog i coordinador general d’Edu21

• Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 27. Diumenge, 4 de maig del 2008

LLIBRES – LLIBRES – LLIBRES

PALABRAS Y ACORDES DEL MUNDO

Un llibre que pretén fomentar la lectura mitjançant un conjunt de versos de diferents països relacionats amb diferents instruments musicals.
Ministerio de Educación y Ciencia, 2008

LA GUERRA DE SUCCESSIÓ I CATALUNYA
Síntesi actualitzada sobre la guerra de successió i les seves conseqüències a Catalunya, acompanyada de materials complementaris.
Ernest Ferreres i Calvo
Fundació Congrés de Cultura Catalana.

LES TERRES FERIDES. Espais i història de la batalla de l’Ebre. Treball de recerca.
Comprendre el valor de la pau des de la tragèdia de la guerra.
Va acompanyat d’un dossier de visita.
Departament d’Educació.

PETITA HISTÒRIA DELS DOCUMENTS CONFISCATS A CATALUNYA
Francesc Olivé i Pilar Reverté
Explica les vicissituds que van seguir molts documents de Catalunya arrabassats als seus titulars.
Editorial Mediterrània.

AIXÒ ÉS LA GEOLOGIA
Gonçal Luna. Aquest llibre vol donar a conèixer la geologia, explicant l’evolució d’aquest coneixement en el temps i sempre a remolc de les necessitats de la societat. Editorial Mediterrània.

CORÇÀ
Maria Carme Güell i Parnau. Estudi de Corçà, Casavells, Matajudaica i Cassà de Pelràs. Diputació de Girona.

EDUCACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
Tendències, divergències i criteris de qualitat. Una eina indispensable per als centres eductius que volen orientar la seva acció cap al desenvolupament sostenible. Departament de Medi Ambient.

SANT LLORENÇ DE LA MUGA
Marià Baig i Aleu. Evolució d’aquesta vila al llarg de la història. Diputació de Girona.

ELS PONTS
Víctor Gay i Carlus Gay. Estudi dels ponts a les comarques de Girona. Diputació de Girona.

RIAT I, ELS MÚSICS
Història d’una nena gitana que volia ser música. Passejareu pels costums, les tradicions i la manera de sentir del gitanos de l’Índia, del Pròxim Orient, de França…Va acompanyat d’una guia didàctica.

MÉS JUNTS
CD-Rom amb materials interactius per treballar la cultura gitana. Departament d’Educació.

CAIXA D’EINES 07
Llengua. Interculturalitat i cohesió social. La cultura gitana al centre educatiu. Va acompanyat d’un DVD amb experiències sobre la cultura gitana al centre educatiu. Departament d’Educació.

CONSTRUÏM LA PAU
Guia didàctica. A la guia es pot trobar una àmplia proposta d’activitats per a treballar la construcció de la pau amb nens, adolescents i joves de 3 a 18 anys. Generalitat de Catalunya.

LA PAU ÉS POSSIBLE
Multimèdia que planteja qüestions actuals, dóna exemples i proposa accions per a contribuir a la construcció de la pau. Generalitat de Catalunya.

MAMÍFERS – CD interactiu. Fauna salvatge del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Manual Interactiu de descoberta.

EL ALUMNO CON TDHA
Trastorno por Déficit de Atención con o sin hiperactividad. Guia pràctica per educadors. ADANA.

EL HÉROE HIPERACTIVO
M. Non Stop. Conte que mostra característiques d’un TDHA.

VIURE A CATALUNYA COMENCEM A PARLAR

Les situacions més quotidianes en català i xinès. Va acompanyat d’un cd. Generalitat de Catalunya.

XERRIM-XERRAM – Conté dos volums

El treball que es planteja és bàsicament oral i té com a finalitat l’adquisició de vocabulari.
** Una guia didàctica amb l’explicació d’activitats que es poden realitzar amb les targetes de vocabulari.
** Targes de vocabulari. Activitats per a l’adquisició de vocabulari.
Edicions l’Àlber.

CAMÍ DE RONDA – Conté dos volums
** Una guia didàctica de les activitats de cada bloc ( vocabulari, situacions, pronunciació i gramàtica.
** Un volum amb imatges retallades
Material adreçat a l’alumnat nouvingut.

DONAR, REBRE I COMPARTIR
Dolors Guix – Pili Serra
L’estructura de l’aprenentatge cooperatiu a l’aula. Va acompanyat d’un CD.

ENS ENTENEM !
Sis obres de teatre de petit format per a treballar la llengua oral. Sis històries que fan pensar i que afavoreixen l’opinió i la discussió. Autors diversos. Eumo Editorial.

L’APICULTURA I LES ABELLES
La vida de les abelles i la feina de l’apicultor. DVD. Departament d’Educació.

LES ABELLES DE LA MEL
Conte sobre les abelles. Departament de Medi Ambient.

EL MUSEU NACIONAL DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA
Un recurs per a l’ensenyament de la tecnologia – 1. CD

MATEMÀTIQUES EN ANGLÈS
Materials de formació per a l’ensenyament de continguts de matemàtiques en anglès. DVD – Educació Primària. Departament d’Educació.

VIDEOMAT 3
IMATGES PER ENTENDRE MILLOR LES MATEMÀTIQUES. DEMOSTRACIONS VISUALS SENSE PARAULES
Claudi Alsina – Educació Secundària. CREAMAT – DVD

VIDEOMAT 4
COM ENS HO PODEM FER PER MILLORAR L’APRENENTATGE DE LES MATEMÀTIQUES?
Maria Antònia Canals. CREAMAT – DVD

Us volem recomanar els següent llibres:
Tenint present que a la comarca del Ripollès hi ha moltes escoles que esteu dins el programa d’escoles verdes i que per altra part treballeu valors com la solidaritat, l’amistat, el respecte pel medi ambient… aquí teniu una eina que us pot ajudar.

CONTES PER CANVIAR EL MÓN
de José Luís Gallego amb il.lustracions d’Andy

En aquest llibre hi trobareu un recull de contes que treballen aquests valors i aquestes actituds. És un llibre molt interessant i que com diu el seu títol pot servir per canviar determinades maneres de fer. Hi trobareu contes que porten per títol: “Les vambes sense marca”, “Els regals sense preu”, “El caçador de silencis”… .

Un altre de temàtica ben diferent

COM SER DOCENT I NO DEIXAR-HI LA PELL. Tècniques de concentració i relaxació a l’aula
Eugènia de Pagès i Bergés i Alba Reñé i Teulé

Si degut al moment del curs que ens trobem no teniu temps de llegir-lo, us el recomanem com una lectura distesa per a l’estiu. Creiem que és un llibre que ens interessa a tots els docents, des de Llars d’infants fins a Batxillerats.
L’objectiu d’aquest llibre és el de combatre la cultura de l’estrès, tot informant al professorat dels motius que comporten el malestar docent i formar-lo, entre d’altres tècniques, en la respiració conscient, la relaxació, la visualització i la consciència corporal. Aquestes tècniques redueixen el grau d’estrès, cosa que permet treballar més tranquil·lament i incidir de forma positiva en l’alumnat.

“ ESTRATÈGIES DE COMPRENSIÓ LECTORA PER A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA”
Dolors Gispert – Lurdes Ribas

L’editorial Teide acaba de completar la col·lecció Estratègies de comprensió lectora per a l’Educació Primària, 18 quaderns en català i 18 en castellà, des de cicle inicial a cicle superior, que en part són el resultat d’un projecte que ofereix l’oportunitat d’ aprofundir en el procés d’ensenyament –aprenentatge de la comprensió lectora.
La vessant educativa està present al llarg de tota la col·lecció: el saber pensar, argumentar, el tenir criteri per prendre decisions, el reflexionar, el posar-se en el lloc de l’altre ….
Si voleu tenir-ne més informació http://quadernscomprensiolectora.googlepages.com/quadernsdecomprensiólectora

dgispert@xtec.cat- lribas@xtec.cat

Editorial
Ja s’han fet totes les demandes de formació i volem remarcar que n’hi ha hagut moltes més que d’altres anys, un total de 38. Creiem que això ha estat fruit de la bona feina feta en el curs del Pla de Formació de Centre, en el qual han participat tots els centres de comarca i que un cop més els volem felicitar des del Servei Educatiu pel treball tan ben realitzat, i els volem recordar que continuen disposant d’un espai d’intercanvi sobre el Pla de Formació de Centre a l’Educampus.
La priorització de les demandes de formació la farà la Comissió de Pla de Formació de Zona, en la qual cadascun dels centres hi teniu el vostre representant. Aquesta reunió serà el proper dimecres 16 d’abril.
També, volem remarcar la bona participació en la primera conferència que hi va haver en el que anomenem “Any Abat Oliba”, que la va fer el Dr. Antoni Pladevall.
Una altra conferència que va tenir una gran acceptació va ser: “Els Trastorns per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat” a càrrec de la Mercè González de la Fundació Adana, a la qual hi van assistir més de 90 ensenyants de la comarca del Ripollès.
Finalment, recordar-vos que el proper 30 d’abril tindrem la IVª Trobada de Música Tradicional del Ripollès, on tots els alumnes de cinquè de la comarca hi participen cantant unes cançons que prèviament han treballat a l’escola.

NOVETATS MES D’ABRIL – NOV ETATS MES D’ABRIL – NOVETATS MES D’ABRIL

ANY RODOREDA.

Disposem del llibre “La plaça del diamant” i “Mirall trencat” de Mercè Rodoreda.

També tenim les dues obres en format de DVD.

TREBALLEM LA POESIA. UNA PROPOSTA DIDÀCTICA per a treballar la poesia a Primària.
Va acompanyat d’un CD. Departament d’Educació.

SARRIÀ DE TER
Mostra la identitat d’aquest poble en un moment de fort creixement demogràfic. Fa una monografia panoràmica de la història de Sarrià de Ter. Javier Antón Pelayo. Diputació de Girona.

CANTALLOPS
Aquesta monografia és una aproximació al passat i al present d’aquest poble. A. Cobos, Ll. Serrano i M. Serrano. Diputació de Girona.

FORMACIÓ PER A LA IGUALTAT EN ELS PROGRAMES DE TRANSICIÓ. UN ENFOCAMENT INTEGRAT DE GÈNERE.
Eines i experiències. Va acompanyat d’un DVD. Departament d’Educació.

SILENCI, RODEM !
Història del cinema a les comarques gironines. Joaquim Romanguera i Ramió. Diputació de Girona. Col.legi de Periodistes de Catalunya.

AQUÍ RÀDIO
Crònica de les ones a les comarques de Girona (1933-1982). Rosa Gil i Montserrat Minobis. Diputació de Girona. Col·legi de Periodistes de Catalunya.

SILENCIOSES I EN PALAUS
Dones rurals a Tunísia. Documental i guia pedagògica. És una activitat pedagògica per tal de sensibilitzar sobre la situació, els conflictes i el rol actiu de les dones als països musulmans. Va acompanyat d’un DVD. Institut Català de les Dones.

GUIA PRÀCTICA D’ACOLLIDA LINGÜÍSTICA
Guia de recursos per a l’acollida en llengua catalana destinada als agents educatius i socials. Departament d’acció Social i Ciutadania.

COMUNICACIÓN INTERCULTURAL
Materiales para Secundaria. L’objectiu d’aquest llibre es desenvolupar competències comunicatives interculturals. Ruth Vilà Baños
Ministerio de Educación y Ciencia.

LOS DEBERES DE LA MEMORIA EN LA EDUCACIÓN
Raimundo Cuesta. Ministerio de Educación y Ciencia.

CONTES PORTATS PEL VENT
És una aplicació multimèdia basada en contes interactius subsaharians, concretament del Senegal i Gàmbia. Els contes s’expliquen en català i en els idiomes originals: wòlof, ful (pul) i goninke. CD – interactiu. Departament d’Educació.
PELUSO Y LOS AROS DE COLORES
Un conjunt de contes en castellà encaminats a resoldre pors que tenen els nens a l’hora d’entrar en un quiròfan, al canvi d’imatge degut a una malaltia… Ministerio de Educación y Ciencia.

“Els millors mestres”

Per orientar-se un nen necessita bons mestres, però tampoc no tants.

En 20 anys d’estar a l’escola, amb 4 o 5 n’hi ha prou. Per orientar-se un nen necessita bons mestres, però tampoc no tants. En 20 anys d’estar a l’escola, amb 4 o 5 n’hi ha prou.

FRANCESC ORTEU

Uns coneguts que viuen en una urbanització d’Argentona cada dia duen els fills a l’escola a Barcelona. Entrar a la capital a quarts de nou i sortir-ne a mitja tarda no és fàcil. Pel cap baix aquests nens han d’estar tancats al cotxe i lligats a les cadiretes dues hores diàries. No és un vol transoceànic ni hi ha perill que la canalla pateixi la síndrome del viatger de classe turista, però és força sacrifici. Quan preguntes als pares el motiu, responen que a Barcelona els nens van a una bona escola. Quan els demanes si no hi ha bones escoles al Maresme, et diuen que a la de Barcelona la filla hi té les amigues.

Fa unes setmanes, durant la jornada de portes obertes, vaig visitar una escola. Una mestra em va dir que als pares els preocupa sobretot que es faci anglès i informàtica. Bé, doncs, resumint, podem concloure que una bona escola és un lloc llunyà on ensenyen informàtica. Ara quedaran escrits tres noms honorables: Diego Lara, Josep Maria Blanch i Ramon Valls Plana. Aquests són els millors mestres que vaig tenir en vints anys d’escolarització. Quants en devia conèixer en total? Tres-cents?

L’ensenyament obligatori i la penalització del treball infantil van atorgar a l’Estat el monopoli de l’educació dels nens. No em costa gaire recular en la història familiar per arribar al temps en què els nens es feien grans treballant, sovint al costat del pare: a les terres, la botiga o el negoci. Jo seré el primer que trencarà aquesta lògica i que no podrà endur-se els fills al taller o al tros.

A l’escola vaig tenir bons professors, però no pas perquè els pares s’esforcessin massa a triar bones escoles -que sempre van triar la que tenien just davant de casa- sinó per una qüestió merament estadística. Perquè és impossible que entre tres-cents no n’hi hagi cinc o sis de bons. Ja n’hi ha prou. No necessites molts bons mestres, en necessites un, i amb dues dècades d’escolarització tampoc no et ve d’un any. Pots esperar. De fet, sabia que uns pocs eren bons, perquè molts altres estaven cansats de fer classes. Sense els uns no hauria reconegut mai els altres, els importants.

Ara que fa vint anys que vaig abandonar joiosament les aules, repasso el records dels mestres més admirats i sospito que tots tenien alguna cosa que els feia similars. Potser hi retrobava una qualitat que ja havia observat a casa. És a dir, en el pare. Es a dir, en mi.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 64. Divendres, 28 de març del 2008