PROHIBIT ALS PARES

De Najat el Hachmi

Només una o dues generacions enrere els pares no anaven mai a veure el nen a jugar a futbol. Amb prou feines els acompanyaven a l’escola. Vistos els fruits dels que van créixer amb tal grau d’independència, no sabria dir si va ser positiu o negatiu. El que està clar és que en algun moment es va produir un punt d’inflexió i un gruix important de pares i mares de tot el món occidental modern van començar a acompanyar els seus fills a tot arreu fins a edats vergonyoses, agafant-los de la maneta no fos cas que es traumatitzessin. Són la generació amb els progenitors més neuròtics de la història que han assistit a tots, absolutament tots els esdeveniments socials de la seva descendència. Cal realment tanta participació?. Cal de debò la presència dels familiars a les competicions esportives escolars, posem per cas? Vist el que vaig veure dissabte passat en un partit d’handbol per a alumnes de primària, no només diria que no fa falta, sinó que s’hauria de prohibir amb urgència. Que sí, que està molt bé que animis la teva canalla, però d’aquí a fer de segon entrenador, donar instruccions contínuament mentre es disputa el partit com si al teu fill li anés la vida o el súmmum dels súmmums, començar a insultar l’àrbitre, els jugadors de l’altre equip i els que no ho fan prou bé del teu, tot això cal? Sondejo altres persones i m’expliquen que encara és pitjor l’espectacle que ofereixen els adults en els partits de futbol. La gran paradoxa és veure que els jugadors són tot allò que promou l’esport: solidaris, bons companys, nets en el joc, comprensius i compassius amb els del propi equip però també de l’altre mentre senten, de fons, el brogit eixordador d’uns pares impresentables. El més trist de tot plegat és veure que aquells més refinats, intel·lectuals i civilitzats siguin els que més criden i insulten. I el que és aterridor és descobrir que, al cap d’una estona de ser dins d’aquest caldo de cultiu, tu mateixa comences a esmolar les paraules que facin possible l’ensorrament moral de l’altre i la victòria del teu.

(El País 11.05.2010)

 S’apropa Sant Jordi  i des del Servei  Educatiu del Ripollès us hem preparat un full informatiu on hi podeu trobar llibres  molt interessants, tant per regalar com per autoregalar-vos, ambdues coses molt gratificants. També, dir-vos que els tenim en servei de préstec.
D’altre banda si voleu endinsar-vos en el coneixement d’un dels mites més importants de la literatura catalana, el mite del comte Arnau, només heu d’apropar-vos al recentment inaugurat Centre d’Interpretació del Comte Arnau, al Palau de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses on podreu gaudir de la cançó, la llegenda i la influència d’aquest personatge.
Aprofitem aquest full informatiu per recordar-vos que el dijous 22 d’abril, hi haurà seminari de Cap d’estudis, a dos quarts de dotze al Servei Educatiu del Ripollès. En aquesta sessió comptarem amb la presència de Jaume Brufau del CEIP Gaspar de Queralt d’Amer, que ens mostrarà i ensenyarà un programa de gestió del centre molt interessant i molt útil.
Finalment, per acabar, recordar-vos que els dies 29 i 30 d’abril tindran lloc les audicions adreçades a educació infantil i cicle inicial al teatre Comtal de Ripoll. Per a qualsevol aclariment ens podeu trucar.

Us recomanem dos llibres molt interessants i que de ben segur que seran del vostre grat.
L’escola al descobert. Claus per a conèixer el món escolar.

Josep Maria López Madrid
Ed. Prisma
Un llibre que ens ofereix l’oportunitat d’endinsar-nos en l’interior del dia a dia de les escoles d’Educació Infantil i Primària. Gràcies a les vivències i opinions de les 23 col·laboracions, que complementen la mirada crítica de l’autor, podrem conèixer, valorar i tal vegada ajudar a repensar una institució cabdal per  a la nostra societat.
En Josep Maria López, mestre i pedagog en destaca la preocupació  constant, durant els seus set anys de treball com a mestre de  Primària, per a la defensa d’un canvi de rumb i una millora de l’escola.

Curs pràctic de redacció.

Imma Amadeo
Jordi Solé
Ed. Aula
Redactar bé, és l’abast de tothom. Aquest llibre va adreçat als escriptors professionals i als aficionats. A tots aquells que cada dia han de seure davant d’un ordinador a la feina, als alumnes que han de demostrar per escrit els seus coneixements, a les persones que han d’escriure una carta … En definitiva, a tothom que tingui ganes o necessitat de millorar la seva manera d’escriure.

També us volem recomanar dos DVDs
El niño con el pijama de rayas.
Una història immortal sobre la innocència perduda i la humanitat retrobada.
Basada en la novel.la de l’autor irlandès John Boyne.
DVD
Director: Mark Herman
Sinopsi
L’acció es narra des de la innocent òptica de Bruno, fill d’un oficial de la Schutzstaffel nazi que es trasllada amb la seva família a un lloc anomenat “Auchviz” (en la versió original en anglès Out-With), que no és sinó el camp d’extermini d’ Auschwitz. Bruno fa amistat amb un nen jueu anomenat Shmuel que viu a l’altre costat d’una reixa i que, com altres persones en aquest lloc, vesteix un ” pijama de ratlles”.
Si aneu a l’adreça següent hi trobareu materials per a treballar la pel·lícula a classe.
http://www.xtec.cat/serveis/crp/a8930002/recursos/cinema/trosa.htm

Bienvenidos al norte
Una història on es veu que els prejudicis no són mai bons.
Director: Dany Boon
Philippe Abrams és l’encarregat d’una oficina de correus a la preciosa ciutat de Salon-de-Provence, al sud de França. Julie, la seva dona, pateix episodis depressius que converteixen la vida de Philippe en un verdader infern. En un intent per animar-la, Philippe fa trampes perquè el traslladin a la Riviera francesa, però l’enxampen i l’envien a una petita ciutat al nord de França anomenada Bergues. Els Abrams són l’arquetip de la gent del sud que sent horror pel nord del país, un lloc inhòspit on sempre fa fred i amb un dialecte enrevessat i incomprensible.

Com ser professor a Noruega
L’escola és similar a una empresa privada, un model que voldri en a Catalunya, però que no s’aconseguirà, i no només per l’arrelament de la tradició funcionarial.
Fa poc un amic gironí es lamentava de la seva feina d’enginyer, especialment una jornada laboral molt extensa que li deixa poques hores per dedicar-se a la família. Per sort, em va explicar, feia uns anys que “s’havia apuntat a llistes”, havia trobat un sistema per “mantenir el torn” sense que el cridessin, i esperava que un dia sortissin les “opos”. Em va costar una mica, però al final vaig entendre que parlava de convertir-se professor d’institut. La mateixa feina que jo faig, però que a Noruega vaig aconseguir d’una altra forma.
Quan un institut noruec té lliure una plaça de professor, aquesta es publica a la premsa i a Internet. La selecció és similar a una empresa privada: cal enviar el currículum i fer una entrevista amb la direcció del centre. Es valora la qualificació pedagògica i la formació universitària de l’aspirant, així com la seva trajectòria professional, i per això és habitual trucar als anteriors llocs de treball per saber si es va fer una bona feina. La plaça pot ser temporal o fixa i no necessàriament ha de ser a jornada completa, i habitualment hi ha un període de prova de sis mesos. Per tenir un contracte indefinit és necessari haver cursat un màster en pedagogia de 60 crèdits europeus, i a partir d’aquell moment el govern regional garanteix una plaça en algun dels instituts de l’àrea. Ara bé, en cas de mala praxi el professor pot ser acomiadat com qualsevol altre treballador.
Davant d’aquest sistema alguns s’escandalitzaran i mencionaran la paraula “privatització”, però de fet el model d’ensenyament noruec és gairebé totalment públic, i el govern restringeix moltíssim l’obertura de centres privats. Les escoles de primària i de secundària obligatòria depenen dels ajuntaments, i per tant els mestres són treballadors municipals. En canvi els instituts de batxillerat pertanyen als governs regionals.
Una clau d’aquest sistema són els directors dels instituts, que tenen un gran poder. Són nomenats directament per l’administració regional en un procés similar a la contractació dels professors, i no necessàriament han de procedir del mateix centre educatiu. És el director qui a continuació designa els altres càrrecs prèvia deliberació amb tota la plantilla, incloent el sotsdirector i els caps d’àrea. Els directors estan alliberats de la feina docent, i tenen com a altres grans responsabilitats la gestió del pressupost i la participació en la presa de decisions dins la mateixa administració.
El model noruec crea uns centres amb una direcció forta i una plantilla molt estable, i això permet engegar projectes a llarg termini i fins i tot especialitzar-se. Ara bé, no cal entendre que totes les decisions vénen imposades per la direcció, sinó que la majoria es prenen per consens de tot el professorat o dels diferents departaments. Com és tradició al país, s’intenta que l’ambient laboral sigui el millor possible (sempre amb l’ajuda dels tradicionals cafès i pastissos).
Intueixo que aquest és el model que voldrien aplicar els actuals responsables del Departament d’Educació. Però no ho aconseguiran, i no només per l’arrelament de la tradició funcionarial. Quan una feina és tan complexa i té tan poc recolzament social com la de professor a Catalunya, el manteniment dels privilegis laborals sembla ser l’únic consol per a molts.
PERFIL DE JOSEP SALA
Professió: mestre. Visc a… Trondheim (Noruega) des de… juny de 2006
El millor de Noruega: el paisatge i la tranquil·litat amb què viu tothom
El pitjor de Noruega: la foscor de novembre a gener

(LECTORS CORRESPONSALS. La Vanguardia. 01.03.10)

CENTENARI DE LA MORT DE RAIMON CASELLAS i DOU
(1910 /2010)
Barcelona, 1855
Sant Joan de les Abadesses, 1910

A finals de 1910, es llançava sota les rodes d’un tren, a Sant Joan de les A badesses, en Raimon Casellas: escriptor, investigador i teòric de l’art, en l’època modernista i al començament del noucentisme.
Va escriure, entre d’altres, la que ha estat considerada la primera gran novel·la modernista:  “Els sots feréstecs” (març 1901).
En motiu d’aquest centenari, s’han organitzat un seguit d’actes dels quals us anirem informant:
17 d’abril,  a les sis de la tarda al Palau de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses, el Sr. Jordi Castellanos, professor de la UAB,  ens parlarà de: “Raimon Casellas, escriptor i crític artístic modernista”.
25 d’abril, al matí, ruta literària tot resseguint els camins de la novel·la: “Els sots feréstecs” que se situa geogràficament entre el Figaró i els cingles de Bertí. El guiatge de la ruta anirà a càrrec del Sr. Jordi Mascarella, professor de la Universitat de Girona. ( Les persones interessades en partici par en aquesta activitat podeu trucar al CRP

LLIBRE – LLIBRE – LLIBRE – LLIBRE – LLIBRE – LLIBRE – LLIBRE – LLIBRE –
Us volem recomanar un llibre realment espectacular sobre un dels grans tresors artístics del país: la portalada romànica del Monestir de Santa Maria de Ripoll.
El llibre porta per títol:
“Pantocràtor de Ripoll. Portada romànica del monestir de Santa Maria” de  Salvador Alimbau Marquès, Antoni Llagostera Fernández, Elies Rogent i Amat i Jordi Rogent i Albiol
Una monografia que té com a finalitat recollir la documentació fotogràfica existent del monument, complementant-la amb noves fotografies realitzades expressament per aquesta edició.
La part més important del llibre, de 375 pàgines, és el reportatge fotogràfic realitzat per Salvador Alimbau, amb fotos del conjunt i de detall -algunes de les quals són autèntica primícia, mai realitzades anteriorment.
També hi trobem, entre d’altres apartats,  un estudi inèdit, de l’arquitecte Elies Rogent, que va ser el director de les obres de reconstrucció del monestir de Ripoll.