Seguint amb la línia del darrer full informatiu us voldríem recomanar la lectura d’un llibre de Joan Surroca i Sens.
Com salvar-nos amb el planeta
Materials de l’Agenda Llatinoamericana
Aquest “quadern” com l’anomena l’autor no és un manual d’instruccions per aconseguir el “com” salvar-nos amb el planeta de manera mecànica. Només trobarem el “com” si som capaços d’actuar prèvia orientació d’on ens trobem i després d’analitzar les alternatives més fiables.
Aquest treball va dirigit preferentment a aquelles persones que sovint obliden que són les protagonistes de la història. Equivocadament pensen que, en no tenir cap tipus de poder, estan al marge de liderar o participar en els canvis necessaris. Són aquestes persones les absolutament imprescindibles.
Per últim, s’inclou un llistat d’obres cinematogràfiques que de manera directa o indirecta, fan referència a la qüestió que ens ocupa i poden ser útils a l’hora d’organitzar sessions de cine-fòrum.
També, us volem recomanar:

Guia de Recursos sobre diversitat religiosa i de conviccions
Editat per la Unesco
Aquesta guia de recursos pretén ajudar al coneixement inicial i aprofundiment de la diversitat religiosa al nostre país i al món. Aquest llibre és el resultat del treball d’experts en ciències de la religió, teòlegs, educadors… Consta d’un llistat de llibres i pel·lícules per a treballar les diverses religions.
I per últim us recomanem, un llibre també interessant sobre l’educació en drets humans.

Guia d’educació en drets humans
ESO i batxillerat
Amnistia Internacional Catalunya – Grup d’Educació
En aquesta guia hi podeu trobar propostes basades en casos reals, propostes sobre diferents temes de drets humans, un conjunt de propostes monogràfiques sobre un mateix tema, un conjunt de propostes basades en l’expressió corporal i la dramatització i suggeriments didàctics. La guia es complementa amb la descripció del projecte Escoles pels drets humans.
Aquesta guia la podeu trobar a:  www.amnistiacatalunya.org/edu/guia/ca

Els mestres fan alguna cosa més que vaga o vacances, i l’educació és bastant més que un problema
 
Demano perdó tres vegades: per col·locar en un títol tres paraules tan cursis i passades de moda, per fer-ho per parlar dels mestres, i, sobretot sobretot, perquè la meva idea és -ho sento- parlar-ne bé.

Sé que la meva doble condició de pare i periodista, tan radical que les seves sigles són PP, em convida a criticar-los per fer massa vacances (com a pare) i em suggereix que parli de temes importants, com la llei d’educació (és el mínim que li escauria a un periodista aquesta setmana).

Però n’estic fart que la paraula més utilitzada al costat d’escola sigui “fracàs” i al davant d’educació hi acostumi a aparèixer sempre el concepte “problema”, i que “mestre” acostumi a compartir titular amb “vaga”. L’escola fa alguna cosa més que fracassar, els mestres fan alguna cosa més que fer vaga (i vacances) i l’educació és bastant més que un problema. De fet és l’única solució, però això ens ho tenim molt calladet, no fos cas.

El meu procés, íntim i personal, ha estat el següent: vaig començar sent pare, a partir dels meus fills vaig aprendre a estimar-me el fet educatiu, la feina de criar-los, d’encarrilar-los, i, ves per on, ara m’estimo els mestres, els meus còmplices. Com no m’he d’estimar una gent que es dedica a educar els meus fills?

Per això em dol que es malparli per sistema dels meus estimats mestres, que no són tots els que cobren per fer-ne, és clar, sinó els que en són, els que sumen a la professió les tres paraules del títol, els que mentre molts pares se’ls imaginen en una platja de Hawaii són tancats en alguna escola d’estiu, fent formació, buscant eines noves, mètodes més adequats.

Us desitjo que aprofiteu aquests dies per rearmar-vos moralment. Perquè cal molta moral per ser mestre. Moral en el sentit dels valors i moral per afrontar un dia a dia feixuc sense sentir l’estima i la confiança imprescindibles. Ni els de la societat en general, i a vegades ni tan sols els dels pares que us transferim la canalla però no l’autoritat.

¿Us imagineu un país que deixés el seu material més sensible, les criatures, en els seus anys més importants, dels zero als setze, i amb la missió més decisiva, formar-los, en mans d’unes persones en qui no confia?

Les lleis passen, i les pissarres deixen d’embrutar-nos els dits de guix per convertir-se en digitals. Però la força i influència d’un bon mestre sempre marcarà la diferència. El que és capaç de penjar la motxilla d’un desànim justificat al costat de les motxilles dels alumnes i, ja alliberat de pes, assumeix de bon humor que no serà recordat pel que li toca ensenyar-los, sinó pel que aprendran d’ell.

Carles Capdevila

Periodista i escriptor

1er. CONCURS DE MICRORELATS

 Amb motiu de la presentació del  nou portal de la Fundació Televall es convoca el primer concurs de microrelats.
La convocatòria és oberta, sense categories d’edat.
S’acceptaran microrelats  tant en castellà com en català, així com en francès i anglès.
El text no haurà de ser més llarg de 140 caràcters, títol inclòs.
No s’acceptaran més de dos microrelats per autor.
Acompanyats del nom i les dades de l’autor s’enviaran per correu electrònic a:  concurs@televall.com
La data final de recepció serà  el 20 de març.
S’obrirà un bloc  a l’efecte i s’hi penjaran tots els microrelats presentats.
La constitució del jurat és farà pública a principis de març. Un dels vots serà popular recollit a través del  nou portal de la Fundació Televall:  http://www.socalpunttic.cat 
El premi serà un e-book.

KIT RÀDIO A L’AULA

El Servei Educatiu del Ripollès disposa d’un  kit de ràdio a l’aula en servei de préstec.
Aquesta dotació està pensada per un treball global del so als centres docents. Un treball específic amb la ràdio escolar per Internet, o bé un treball de teatre, un treball oral de llengües, i fins i tot de dinamització de l’activitat del centre i el seu entorn, etc.
Per donar-li qualitat als treballs dels alumnes i les alumnes s’ha pensat en un equipament professional adaptat a les necessitats dels centres i de les seves activitats.
Aquest equipament està composat per una maleta amb rodes per facilitar el transport dins el centre i tancada per a facilitar la seguretat
A més de la maleta hi ha dos altaveus autoamplificats per a poder sonoritzar una sala d’actes o un pati d’escola.

Seguint la mateixa línia que vam encetar en el full del mes passat, hem de continuar treballant per millorar l’expressió escrita i l’expressió oral dels alumnes de la comarca, i  per tal d’acompanyar-vos en aquesta tasca, hem programat, entre d’altres actuacions, una conferència que farà en Màrius Serra sobre la llengua, que porta per títol “Una bona manera d’aprendre llengua, és jugar-hi”. Aquesta

conferència es farà el dimecres 2 de desembre a les sis de la tarda, a l’Hotel d’Entitats de Ripoll.

Per altra part, l’article d’opinió que trobareu en aquest full és d’un escriptor que es caracteritza per ser un gran comunicador, sap copsar i transmetre allò que veu i sent en el dia a dia, parlem de Sebastià Alzamora, i l’article que us adjuntem porta per títol: “El laïcisme i la magnèsia“.

També, en el vagó de cua hi trobareu una segona part de les consideracions que fa el Sr. Josep Comas sobre aquest tema, concretament ens fa unes recomanacions als centres sobre l’expressió escrita: planificació, metodologia, correcció i avaluació.

Finalment, informar-vos que hi va haver la reunió de la Comissió de Pla de Formació de Zona per fer la memòria de les activitats del curs 2008 – 2009. Les activitats van estar ben valorades en general, tant quantitativament com qualitativament.

LLIBRE
“Petita història dels humans”
La ciència d’avui ens ajuda a veure’ns  com som

Us volem recomanar un llibre que ha escrit l’investigador Jordi Casanova i Roca, que és la persona que va participar com a ponent el dia de  la Ciència, a l’Hotel d’Entitats de Ripoll, en la qual hi van assistir més de 170 alumnes d’ESO i Batxillerat de l’escola Vedruna, l’IES Abat Oliba i el SES de Sant Joan.

En Jordi Casanova és biòleg i investigador de l’Institut de Recerca Biomèdica.
“Petita història dels humans”, és un recull de reflexions sobre com les noves i contínues troballes científiques obliguen a revisar moltes de les idees que tenim sobre nosaltres i sobre el món que ens envolta. En poc més de cent pàgines escrites amb un estil clar i proper, l’autor ens ajuda a comprendre que els successius coneixements científics van condicionant el pensament humà sobre la natura, la moral i l’evolució de la nostra societat.

Tracta de qüestions tan universals i moltes vegades polèmiques, com ara si l’home d’avui és l’últim graó de l’evolució, el sentit de la vida i la mort, els drets dels animals, la imposició de la bondat d’allò natural sobre allò que és artificial…

Sobre aquest llibre hi ha un article molt bonic, fet pel pedagog  Jaume Cela, que el va publicar a la Revista Perspectiva Escolar, Juny 2009, que porta  per títol: “Elogi de les mans”

El podeu consultar a la següent adreça: http://www.edicionslacampana.cat/noticies/Perspectiva_escolar_J.Cela.pdf

REVISTA

Us volem recomanar una revista, molt coneguda per tots els ensenyants, com és la revista Guix i concretament el Guix núm. 359, ja que una mestra de la nostra comarca, la Rosa Gibert del CEIP Dr. Robert, ha escrit un article molt interessant, titulat: “Veus d’ensenyants entorn de la LEC”.

La revista Guix núm. 359 parla de “Competències a l’escola”, “biblioteca-mediateca escolar”, “escola d’adults”, “educació per a la salut”…