LES 26 CANÇONS INFANTILS

Josep M. Espinàs

Francesc Burrull.

Un llibre que permet als nens descobrir que la seva vida quotidiana- llevar-se, anar a dormir, vestir-se, menjar bé – pot convertir-se en cançó.

El llibre inclou el cd de les cançons.

La lletra de les cançons ha estat escrita per Josep. M. Espinàs i la música composta per Francesc Burrull.

OLLA DE GRILLS

CANÇONS I DANSES PER CELEBRAR LES FESTES

Ed. Graó.

La Castanyada, Nadal i Reis, El Carnaval, Sant Jordi i festes de primavera i Sant Joan i festes majors.

Acompanyant els 5 cds hi ha una guia completa que comprèn la lletra de les cançons, el desenvolupament de les danses i suggeriments d’activitats per realitzar a l’escola.

SOM JOVES, TENIM DRETS … I DEURES

Grup IREF

Coordina Irene de Puig

Dep. d’Ensenyament.

Recull d’eines didàctiques que tenen com a objectiu apropar l’alumnat al coneixement de la convenció de les Nacions Unides sobre els drets dels infants i els joves. Material adreçat al professorat de Secundària.

PENSAR ELS DRETS HUMANS

Grup IREF

Coordina Irene de Puig

Dep. d’Ensenyament

Recull d’eines que té com objectiu  aconseguir que l’alumnat entengui què són els drets humans, percebi la seva importància i assumeixi que s’han de respectar, defensar i aplicar. Material adreçat al professorat de Secundària.

EL VIAJE DE LAIA

Guía de sensibilización sobre la trata de seres humanos con fines de explotación sexual

MEC

Un dels problemes que cal afrontar avui és el fet que cada vegada es presenti més freqüentment la sexualitat associada amb la violència. Aquesta visió de les relacions afectives i sexuals, que es difonen a través d’alguns mitjans de comunicació, destrueix les relaciones basades en l’amor , la confiança i el respecte.

RETRATS A MITJA TINTA

Narcís- Jordi Aragó

Diputació de Girona

Recull d’articles d’autor, publicast a la Revista de Girona. Tots els articles ens mostren una figura amb un paisatge de fons – sempre de les terres gironines-

( prohoms notables, artistes genials, escriptores, estrangeres enamorades d’aquestes terres..)

CENYIR EL VENT

Antologia de textos periodístics

Josep Vicente

Diputació de Girona

Cròniques, apunts i articles que l’autor ha publicat en el diari El Punt i la revista Àncora (1991 – 2010).

COMPRENDER.
¿Qué es? ¿Cómo funciona?

Colección didàctica de las operaciones mentales 1.

MEC

Posa en relació un model teòric sobre la comprensió amb un model didàctic.

Comença un nou any i cada vegada estem més immersos en el món digital. Un món que té els seus avantatges i els seus inconvenients, però que no podem obviar i n’hem de treure el màxim de profit possible.

La setmana passada, l’escola Vedruna de Ripoll va organitzar una excel·lent conferència a càrrec del Sr. Miquel Àngel Prats, sota el títol “L’ús de noves tecnologies en infants i adolescents: foment d’hàbits segurs i saludables” on exposava, entre molts altres conceptes, que els mestres i professors actuals pertanyem al s.XX mentre que els nostres alumnes pertanyen al s.XXI. Aquest decalatge o escletxa evidentment ens comportarà un esforç, que d’altra banda no podem defugir de cap manera si volem estar al dia en la nostra tasca.

Tornant a la digitalització,  avui us volíem comentar la que ha portat a terme l’arxiu comarcal del Ripollès. S’han digitalitzat  60.000 documents que han permès la creació de reproduccions de qualitat que asseguren la perdurabilitat i la fiabilitat. També, s’ha obert l’accés als ciutadans per consultar-los i ajudar a entendre el passat col·lectiu de la comarca.
Tota aquesta documentació la trobareu a la pàgina web www.arxiucomarcaldelripolles.org classificada en forma de catàleg documental, catàleg bibliogràfic, hemeroteca comarcal i un nou cercador de premsa històrica.

LLIBRES – LLIBRES – LLIBRES

UN CONTE DEL GALL FER. EL CANT D’EN FLIT

Departament de Medi Ambient i Habitatge
La finalitat d’aquest conte es donar pistes perquè els alumnes s’animin a crear la seva pròpia història, també hi ha consells perquè aprenguin i s’atreveixin a il·lustrar una narració.

GUIA PER A LA GESTIÓ DE LA DIVERSITAT RELIGIOSA ALS CENTRES EDUCATIUS
Direcció General de Planificació i Entorn

Una guia que pretén generar un marc de reflexió que afavoreixi una convivència més amable, més rica i més plural que permeti evitar conflictes o resoldre, de forma creativa i positiva els que es puguin crear.

TERRA I CULTURA
Editat per Cossetània  / Enderrock

Un llibre que recull divuit cançons guanyadores i finalistes dels premis Miquel Martí i Pol 2008 i 2009, de diferents poetes com J.V. Foix, Joan Brossa, Salvador Espriu… Va acompanyat d’un CD.
Un recurs didàctic molt interessant per a la classe de música.

PENSAR ELS DRETS HUMANS
Grup IREF

Aquest llibre té com a finalitat promoure la cultura de la pau i dels drets humans per fomentar els valors de la convivència, l’estima pel sistema democràtic i l’arrelament al país. Pretén que els alumnes percebin la importància dels drets humans i que assumeixin que s’han de respectar, defensar i aplicar.

EL TRACTAMENT INTEGRAT DE LES LLENGÜES
Oriol Guasch (coord.)
Editorial Graó

És un recull d’articles centrats en el processament de l’ús de la llengua; el coneixement  de les situacions discursives i dels gèneres de text; la continuïtat entre l’ús lingüístic i reflexió

metalingüística ; el coneixement de la diversitat lingüística, i les actituds lingüístiques.

DVDS – DVDS – DVDS – DVDS – DVDS

COMETAS EN EL CIELO
de Marc Forster

Una pel·lícula molt interessant per entendre el món afganès i les relacions entre orient i occident, que ve de la mà de dos amics que les circumstàncies els separa en bàndols diferents.

LA TETA ASUSTADA

de Claudia Llosa

És una pel·lícula peruana estrenada l’any 2009. Va guanyar l’Ós d’Or a la Berlinale. Film de coproducció que reivindica la cultura quítxua.
Fausta pateix de “la mamella espantada”, una malaltia que es transmet per la llet materna de dones maltractades durant l’època del terrorisme al Perú. Els infectats neixen sense ànima, perquè de l’ensurt es van amagar a la terra, i pateixen un terror atàvic que els aïlla per complet.

PACIÈNCIA DE MESTRA.
Supose que deveu recordar que no fa gaires setmanes, des de les pàgines d’aquest mateix diari, Albert Ferrer Orts, en l’article titulat Als meus mestres feia un repàs de tots els docents que havien marcat la seua vida tant des del punt de vista acadèmic com fins i tot l’existencial.

Quan el vaig llegir vaig pensar que jo també podria recitar de cor els noms de tots i cadascun dels meus mestres i professors i que segurament van ser la primera i l’últim els que més van marcar la meua manera de veure la vida. La primera, doña Guillermina Bernabeu, perquè em va ajudar a treure’m del tímid cor infantil la por de relacionar-me amb els altres i l’últim, Joaquim Espinós (el meu Mestre amb majúscules, esdevingut després amic i company de misèries literàries), perquè d’ell vaig aprendre que la poesia -i la vida- va molt més enllà de la mera interpretació de metàfores.

Bé, doncs els mestres -tant els d’Albert Ferrer com els meus- em venien al cap fa uns dies perquè veig que els docents són professionals cada vegada més vulnerables. Quan vaig a portar els meus fills a escola m’adone que, sense saber-ho ells, esdevenen dianes de rancúnies, mals comentaris i prejudicis diversos; i ells, aliens al que es parla a la porta de les seues aules estan totalment indefensos de la hipocresia i la covardia d’alguna gent.

Us pose un exemple: hi ha mares i pares de companys de l’Eulàlia G., que ara té tres anys, que s’estan organitzant per queixar-se formalment de la mestra. La primera que tenen els seus fills. Jo, que quasi sempre sóc l’última persona a adonar-se que s’ha creat una polèmica al col·legi, ja fa temps que sospite alguna cosa perquè hi ha una mare que cada matí diu al seu fill: “Tú dime como se ha portado la maestra, que luego vengo yo y le doy una paliza a la empanadilla esa”. Supose que d’ací a deu anys, quan siga el mateix xiquet qui li pegue la pallissa a “esa empanadilla” o a una altra, la mare es posarà a buscar culpables de la violència de la innocent criatura…

La sospita se’m va confirmar quan vingué la mare-enemiga d’empanadillas a demanar-me opinió sobre la mestra. Jo li vaig dir que trobe que és una mestra molt correcta i que no sé exactament on està el problema. Segons les mares exaltades, problemes es veu que n’hi ha dos: que la mestra “no les hace carantoñas a los niños” i que, “no sé si tu te has dado cuenta pero les habla un valenciano muy cerrado y los nenes no entienden nada”. Afectuós o no, el tracte, ja us dic, em sembla educat i correctíssim. Ara bé, quant al model de llengua, advertesc a priori que els xiquets no saben valencià i que estan en un programa d’immersió per a aprendre’n. Comente que són xiquets i que no tardaran molt a entendre i a parlar amb normalitat la llengua que els seus pares han triat per a educar-los (en el col·legi dels meus fills encara es pot triar…) i elles m’insisteixen que “el valenciano que habla la maestra es cerrado”. Per a justificar-m’ho es posen a imitar-la entre rialles. Me les escolte amb atenció i quan acaben l’opereta li dic a la primera actriu: “Querida eso no es valensiano serrado. Això són assimilacions vocàliques, un tret dialectal característic d’alguns dels nostres parlars”. S’acaben les rialles i em miren amb cara de tenir la certesa que entre el ramat hi ha una ovella negra i l’acaben de descobrir…

No m’estranya que comencen a llançar-se campanyes per a conscienciar de la vulnerabilitat dels docents, com aquella de “Jo també sóc professor” tot i que no sé si acaben de ser efectives, perquè em sembla que part de la gent a qui van adreçades no té ulls a la cara ni sentit comú. De totes formes, què voleu que us diga? M’agradaria que la mestra de l’Eulàlia G., la primera que té, la que més l’ha de marcar, sabera que “Jo també sóc una empanadilla”.

Lliris Picó Carbonell   (Avui, 02.12.10)

Us volem recomanar dues pel·lícules en memòria de l’excel·lent director de cinema Luis García Berlanga

PLÁCIDO
( 1961, Lluís García Berlanga )

Oscar a la millor pel·pel·lícula de parla no anglesa

Sinopsi:
La història té lloc en una petita ciutat de províncies. Unes senyores aficionades a practicar la caritat de manera ostentosa, s’inventen la campanya nadalenca ‘Cene con un pobre’. Plácido ha estat contractat per participar amb el seu “motocarro” a la cavalcada. Però sorgeix un entrebanc: la mateixa nit de Nadal arriba el primer termini de la lletra del “motocarro”.
Trobareu més informació sobre aquesta interessant pel·lícula en la següent adreça:
http://www.miradas.net/0204/clasicos/2004/0408_placido.html

LA VAQUILLA

( 1985, Lluís García Berlanga )
Sinopsi:
Ens situem en un front de trinxeres durant la Guerra Civil Espanyola. Fa dos anys que dura i ja no es disparen trets; els soldats escriuen cartes o juguen; però la tranquil·litat s’acaba quan per l’altaveu de la zona ‘nacional’ s’anuncia que, per motius de la Verge d’Agost, se celebrarà al poble veí una gran festa on destaca un festival taurí. Cinc combatents de la zona republicana decideixen raptar ‘la vaqueta’ per així aconseguir menjar, que escasseja molt, i al mateix temps interrompre la festa de l’enemic i aixecar els ànims als companys. En la línia d’un Berlanga que sempre cerca l’absurd de qualsevol situació, per més dramàtica que sigui, s’intenta desdramatitzar la situació i donar una visió del món més casual, quotidiana i propera.
Trobareu més informació sobre aquesta interessant pel·lícula en la següent adreça:
http://www.elmundo.es/elmundo/2009/12/12/videos/1260620900.html

PÀGINA WEB
http://www.cinescola.info/

També, us volem recomanar aquesta pàgina web on trobareu molts recursos interessants per  a treballar diferents pel·lícules a l’aula. Us remarquem dos apartats;
EL REBOST DE CINESCOLA. Aquest apartat ofereix un nou espai per difondre propostes didàctiques sobre cinema, d’accés gratuït i en català i, a la vegada, presenta una via per recollir i publicar totes aquelles experiències en cinema que el professorat els vulgui fer arribar. Busqueu dins del rebost i trobareu nutritives menges per alimentar l’Educació en Comunicació.
LLENGUATGE CINEMATOGRÀFIC. En aquest bloc hi trobareu alguns dels conceptes essencials del llenguatge audiovisual o cinematogràfic explicats amb exemples. Està pensat per a suport als professors o per a l’aprenentatge autodidacta.

” Si pots parlar amb la gent i ser virtuós,
o passejar amb Reis i tocar de peus a terra,
si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa;

si pots omplir el minut que no perdona
amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,
teva és la Terra i tot el que ella té
i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home.”

(Rudyard Kipling)

BONES FESTES !!!

SERVEI EDUCATIU DEL RIPOLLÈS

Ja han començat la majoria  d’activitats del Pla de Formació de Zona del curs 2010/2011, i com és preceptiu, el proper dijous 25 de novembre, a les 11 del matí, als

espais del SE,  es reunirà la comissió de PFZ per a valorar les activitats del curs passat.

Us recordem que aquesta comissió és l’única de les comarques gironines en la que tots els centres del Ripollès hi tenen el seu representant, fet que ajuda a programar millor les activitats de formació i fer-ne un seguiment més significatiu, valorant així, l’impacte de la formació sobre el destinatari final que, com bé sabeu, és l’alumne, la qual cosa també s’hauria de reflectir en els resultats de les proves que es passen a Primària i Secundària.

El mateix, dijous 25 de novembre, es farà la segona sessió del seminari de caps d’estudis / directors en la que es tractarà el decret d’autonomia de centres, concretament la programació general anual, la part d’indicadors de progrés i la carta de compromís educatiu amb les famílies.

Seguint en aquesta línia formativa, us fem saber que s’ha obert el període d’inscripció que va del 15 al 30 de novembre, a la formació inicial de directors i directores de centres públics. El professorat interessat en aquesta formació trobarà  tota la informació en la pàgina del departament d’educació.

Finalment us volem recomanar la lectura de l’article d’opinió d’aquest full, escrit per un professor de la comarca, a la Revista de Girona, com un exemple d’un text molt ben estructurat.

LUIS G. BERLANGA

Aquesta setmana va morir el director de cinema Luis G. Berlanaga.

Des d’aquí li volem retre un petit homenatge recomanant-vos duespel·lícules que teniu a la vostra disposició al CRP i que són una mostra molt representativa del seu cinema.

BIENVENIDO, MISTER MARSHALL

Sinopsi:

És una pel·lícula que en to de sàtira i crítica soterrada, parla de la situació política i econòmica d’Espanya en l’època del rodatge, fet inèdit en la filmografia espanyola fins a aquest moment. Pel·lícula imprescindible en el cinema espanyol, considerada com a obra mestra. Avalada pels premis rebuts en el Festival Internacional de Cinema de Canes, l’obra de Berlanga és una comèdia costumista sobre l’Espanya dels anys 1950.
Són els anys que el govern dels Estats Units engeguen el Pla Marshall per a reconstruir l’Europa occidental de postguerra, ajudes de les quals Espanya va quedar al marge. Berlanga retrata també l’inicial aperturisme del règim franquista cap als països estrangers, principalment els EUA.
Bienvenido Mr Marshall és una pel·lícula que no només no ha envellit, sinó que avui és més saludablement incòmoda que fa cinquanta anys.

EL VERDUGO

Sinopsi:

Amadeo és un vell botxí a punt de jubilar-se. Un patronat d’habitatges li concedeix un pis on podrà viure amb la seva filla Carmen, que acaba de casar-se amb José Luis, empleat en una funerària. No obstant això, la concessió de l’habitatge està condicionada a l’ocupació de botxí, per la qual cosa Amadeo haurà de convèncer a José Luis perquè hereti “la professió”. José Luis, després de moltes pressions, accepta amb la condició que dimitirà si es veu obligat a “exercir”. La vida transcorre fins que un dia arriba l’avís que José Luis ha d’ajusticiar a un condemnat a mort. Amadeo tranquil·litza al seu gendre convencent-li que al final arribarà l’indult i tota la família es trasllada a Palma de Mallorca com a turistes. Però l’indult no arriba.

El Ripollès

Ramon Alabau

Evocació sense nostàlgia. Plou blanament sobre els teulats. La tardor ha arribat puntual al Ripollès i és hora de mirar enrere, de fer balanç de l’estiu. Des de fa temps es vol fer coincidir assenyadament turisme i cultura. Cal trobar la contrapartida a la concorreguda irradiació solar de les comarques costaneres que els estiuejants sofreixen estoicament, delerosos d’exhibir-se a la tornada. Ample és el ventall de l’oferta. En un país caracteritzat per una paupèrrima educació de l’oïda, es programen -lloat propòsit- notables festivals de música clàssica. En un país sense gaire consciència històrica, on el passat sovint ens rellisca i on les tradicions solen perviure en una mena de folklore anacrònic, s’ha trobat -lloable proposta- la formula de terra de comtes i abats: ressuscitem el mite del comte Arnau, o del seu cavall, o escenifiquen una edat mitjana, que el cinema ha ajudat a imaginar, amb el Mercadal del comte Guifré. Davant els oficis extingits, oblidem momentàniament la realitat globalitzada i ens fem la il·lusió de recuperar velles arrels o senyals de la nostra identitat. En una societat que dóna al cos un culte i un rol predominant, la comarca disposa – lloable intenció – de tot un reguitzell de reptes esportius: des de caminades nocturnes o biològiques, rutes de ferro o BTT, fins a esports més minoritaris, com el barraquisme o l’escalada. És en moments de crisi quan cal esmolar la  imaginació, i per això han sorgit – lloable solució – projectes coma ara la trobada internacional d’ortigaires. Hem incorporat, satisfactòriament i transitòria, la cultura al nostre lleure, de la mateixa manera que, quan arriba la tardor, davant la perspectiva de nits llargues i buides, optem per encetar alguna activitat de formació que, massa sovint, acabem negligint. Són els inconvenients de la cultura portàtil.

Xàfecs i gresca. Amb l’arribada de la tardor acomiadem les festes majors, la morfologia de les quals s’han anat modificant al llarg del temps. Abans el dinar n’era el punt àlgid: es posava l’olla gran dins la petita, la taula aplegava els familiars vinguts de lluny ….Ara ho és la nit, en haver-se apropiat la joventut de la franja nocturna. Hi perviuen, amb major o menor incidència, la missa solemne, la veu d ela tenora, o la desfilada dels gegants i cap-grossos. Intentem encara organitzar arrossades col·lectives, jocs de cucanya o partits entre solters  i casats. Tampoc no han canviat la climatologia estival: el cel assolellat s’enterboleix cap a migdia i provoca sobtats xàfecs que ens fan la guitza, però ens permeten somniar amb un cistell ple de bolets.

Revista de Girona. Diputació de Girona. Núm. 263

EDUCAT. Revista de psicopedagogia

Us volem recomanar una revista de psicopedagogia, concretament EDUCAT, que pot interessar a tot el professorat en general i que de ben segur que hi trobareu algun article que pot ser del vostre interès.

Una revista amb articles d’actualitat de psicologia, logopèdia, psicopedagogia, educació….també, recull una entrevista, un apartat de recomanacions…

A manera d’exemple, us fem una relació del temes que tracta, concretament la revista núm. 5, de l’últim trimestre de l’any:

–         Pèrdues auditives lleus, repercussions sobre l’alumnat.

–         L’escola i el nou repte educatiu, l’èxit de ser competents.

–         Compromís i coresponsabilitat amb les famílies.

–         Entrevistem a Albert Serrat.

–         Model de centre sistèmic.

……

Si voleu consultar els darrers números de la revista EDUCAT, els trobareu en la següent adreça:

http://www.educat.cat/

SDTAC DEL RIPOLLÈS

Tot i que,  els coordinadors d’informàtics del vostre centre ja us hauran parlat de la pàgina web del Seminari de Dinamització en Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement, us la volem recomanar pel seu contingut.

És un espai que el gestiona el formador del seminari, en Josep Maria Castaño, on hi podeu trobar els materials que es presenten i treballen en el seminari, a part d’altres eines interessants i alhora senzilles.

En els materials de la primera sessió hi trobareu entre d’altres:  una pagina amb tutorials sobre el google apps (correu, calendar, documents …)

També, hi trobareu entre d’altres recursos un programa molt interessant i de fàcil ús: Hot Potatoes. Hot Potatoes és un conjunt de sis eines que poden ajudar a educadors, professors, i escriptors a publicar material educatiu en la Web. Molt interessant i molt útil !!! Us el recomanem.

L’adreça és : http://sites.google.com/site/sdtacripoll/1r-sdtac-10-11