Un joc mil·lenari educatiu

En una de les seves amenes cròniques urbanes, Edwin Winkels parla dels «taulers buits de la infància». Aquests taulers són els dels jocs d’escacs. En una carpa de l’avinguda de Mistral s’havia preparat un torneig d’escacs escolar.
Hi ha 18 taules però només hi ha comparegut un nen, Manuel Pulido, de 10 anys. Després hi compareixen dos nens més, que voldrien jugar-hi però que no en saben. Winkels ho comenta: «Són temps de Play Station, de Wii, XBox. El ritme d’aquest joc, pausat, sol ser oposat a la majoria de videojocs».
Hi ha versions que situen l’origen dels escacs a l’Índia o a Egipte. Amb successives modificacions, és un joc que ja era molt estès cap a l’any 1000 i que triomfava entre la gent noble. I en el llunyà 1010 ja en tenia el comte Ermengol I d’Urgell. Jo ignorava aquests antecedents quan jugava a escacs, als 8 o 9 anys. Hi jugava amb els pares, amb els germans, amb els amics. No és que fos una obsessió, sinó un entreteniment ocasional. Ara penso que molta gent sabia jugar a escacs, d’una manera tan senzilla com es vulgui, més estimulant que no pas competitiva.
Té raó el periodista: ara són temps de jocs electrònics i, si no m’equivoco, l’aficionat als escacs pot jugar-hi contra una màquina. És possible que l’esforç mental sigui el mateix. Però els nens de l’escola d’en Manuel que no van comparèixer a participar contra els companys de l’escola potser tampoc hi deuen jugar a casa, contra una màquina.
És bonic veure com juguen a escacs dos noiets. Com dubten, com es mosseguen el llavi, com es passen una mà pel cap. Mentrestant, pensen. I a vegades alcen el cap del tauler per observar l’expressió del contrincant. Insinua el gest d’avançar un alfil, però deixa el moviment aturat, intentant endevinar si el contrincant fa cara de preocupat -la jugada és bona, doncs- o se li escapa un petit somriure. Vol dir que ja té una bona resposta preparada.
Jugar una partida d’escacs suposa, a més d’exercitar un mecanisme, integrar-se en una situació. Són tres elements en contacte: el tauler, l’altre i jo. Un joc de reflexions, d’espera, de decisions i d’encert o fracàs. Els jocs electrònics són molt estimulants. Cap generació havia crescut amb tants recursos. Però els escacs també proposen un àmbit formatiu. Entre altres coses, s’aprèn a recollir la victòria o la derrota cara a cara amb l’adversari. Sense cridòria. Les manifestacions excessives són mal vistes. Un joc mil·lenari pot ser ara alliçonador.

JOSEP MARIA ESPINÀS, PERIODISTA I ESCRIPTOR

( El PERIODICO. 01.02.11 )

DINAMITZEM LA BIBLIOTECA

Us adjuntem una pàgina web que us pot donar idees de com dinamitzar les vostres biblioteques

http://www.bibliotecaescolar.info/

TREBALLEM L’ESCRIPTURA

Dictats en línia  en català i en castellà

A gencat.cat a l’apartat d’aprèn llengua trobareu un total de 188 dictats en línia, que corresponen als nivells intermedi, de suficiència i superior.
Cada dictat es compon d’un text escrit (arxiu PDF) i d’una audició o enregistrament sonor (arxiu MP3).

• Dictats de nivell intermedi
  Útils per a treballar les regles generals de l’ortografia i algunes excepcions d’ús freqüent.
• Dictats de nivell de suficiència
  Útils per a treballar les regles generals i particulars de l’ortografia i les seves excepcions.
• Dictats de nivell superior
  Útils per a treballar totes les regles generals i particulars de l’ortografia i les seves excepcions.

Una adreça interessant per a treballar la poesia.

http://www.pissiganya.cat/ Revista de poesia per a xiquets i xiquetes de 0 a 100 anys.

Un programa per a crear còmics

http://www.pixton.com/es/

Per escriure i continuar contes.

http://phobos.xtec.cat/se-altmaresme/mod/data/view.php?id=166

En poc més d’un mes s’han presentat a la comarca dues rutes literàries. Una porta per títol, Ripoll, itinerari literari autoguiat, editada en format llibret, on se’ns proposa un recorregut literari per Ripoll, a través de diferents textos de diversos autors, gèneres, èpoques i estils. Aquests textos van  acompanyats de fotografies.  Al final de la guia trobareu un mapa que ens permet seguir aquest itinerari de reculls literaris. Ens parla de monuments, paisatges, esdeveniments i records relacionats amb la vila. Hi podeu trobar textos de: Jacint Verdaguer, Josep Mª Espinàs, Josep Pernau, Pere Gimferrer, Daniel Palomeras…. entre d’altres.

Els textos que recull aquest itinerari han estat seleccionats per Francesca Romana i Jordi Mascarella.

A mode d’exemple, reproduïm un fragment d’un text de Josep Mª Espinàs, “Ripoll” dins “Ciutats de Catalunya” (1958)

“A la mateixa plaça del monestir hi ha el museu dedicat al folklore ripollès. Està instal·lat a l’edifici que fou església de Sant Pere, desafectada del culte. Quan n’empenyeu la porta sona una esquella. És que entreu en un museu d’ambient pastoral…”

L’altra ruta literària porta per títol: Joan Maragall al Ripollès: Sant Joan de les Abadesses, Camprodon i Núria. Excursionisme i estiueig. Aquesta és la primera d’un seguit de rutes literàries emmarcades dins l’any Joan Maragall per commemorar el cent cinquanta anys de naixença i cent anys de la mort del poeta.

Una ruta literària editada en forma de llibret que permetrà recórrer els indrets que van inspirar  l’escriptor. Hi trobareu fragments com aquest:

“Al peu d’ell i del puig de Bastiments, en una ampla fondalada pedregosa amb alguna taca d’herba curta i miserable prop l’enderroc d’una barraca de pastors abandonada i entremig d’un gran apilotament de roques,  brolla amb feble vagit una font d’aigua molt freda. És el Ter que naix…”

LLIBRES – LLIBRES – LLIBRES

POEMES

PER A CUQUES. POESIA A L’ESCOLA BRESSOL

Equip de mestres de l’escola bressol Cucafera de Tona.

Premi a projectes pedagògics.

Emili Teixidor 2008

Ed. Ajuntament de Roda de Ter.

Un llibre que descriu com es treballen aquests poemes de 0 a 3 anys, presentant els objectius, la metodologia, els recursos, l’avaluació…

Molt interessant per a les llars d’infants.

TREBALLEM PLEGATS

Una proposta per treballar l’interculturalitat a l’escola

Premi a projectes pedagògics.

Emili Teixidor 2009

Ed. Ajuntament de Roda de Ter.

Descriu com han aplicat aquest projecte a centres de Primària i Secundària.

PROGRAMA DE VISITES A LES INSTAL·LACIO

NS DE TRACTAMENT DE RESIDUS I AIGÜES RESIDUALS DEL RIPOLLÈS

S’han editat dossiers nous per a treballar

el cicle de l’aigua i els residus municipals.

Hi ha els dossiers per a l’alumnat i per al professorat.

Material redactat per la Vola i editat per EDAR, Consell Comarcal i Cadagua.

CANTATA

Isaac Albéniz

En motiu de l’homenatge a Isaac Albéniz  en el 150è aniversari del seu naixement a Camprodon. El centre de Primària i el centre de Secundària hi han participat activament fent una representació de la vida del músic. S’ha editat un llibret d’aquest projecte i s’ha gravat un CD.

Felicitats als dos centres per la tasca feta.

REVISTA GUIX

Elements d’Acció Educativa

–          A fons: creativitat i educació.

–          Una tarda amb la família

–          Aprendre X Participar X Aprendre

…… (i molts més articles molt interessants)

DVD – DVD – DVD – DVD – DVD-  DVD

PA NEGRE

Director: Agustí Villaronga

Durada: 108 minuts

SINOPSI:

L’eix central sobre el que s’articula la pel·lícula Pa Negre és el de la devastació moral que produeix la guerra sobre la població civil. En els anys durs de la postguerra rural a Catalunya, l’Andreu, un nen que pertany al bàndol dels

perdedors, troba un dia al bosc els cadàvers d’un home i el seu fill. Les autoritats volen carregar-li les morts al seu pare, però ell, per ajudar-lo, intenta esbrinar qui els va matar. En aquest recorregut, es produeix en l’Andreu el despertar d’una consciència moral davant d’un món d’adults alimentat per les mentides. Per sobreviure, traeix les seves pròpies arrels i acaba descobrint el monstre que habita en ell.

Opinionitis de Salvador Cardús

Pot semblar fora de lloc que sigui des d’unes pàgines dedicades a publicar opinions que un opinador a temps parcial es dediqui a discutir els excessos que es cometen a l’hora de demanar opinions i d’opinar. En el pitjor dels casos, fins i tot pot semblar que es tracti d’un manifest gremial en contra de l’intrusisme o en defensa d’una certa exclusivitat en el dret a opinar. Però la intenció és ben bé una altra. La meva preocupació és per allò que crec que és un abús, una desmesura i, en definitiva, un malbaratament d’energia intel·lectual -permetin-me el sarcasme- en l’actual sobreproducció d’opinions absolutament banals, desinformades i sense arguments. L’opinió entesa com l’expressió -o l’expansió- d’un gust subjectiu.

D’exemples n’hi ha a balquena. Fa pocs dies, un programa de televisió d’esports -que són productors endèmics d’històries banals- demanava als seus espectadors que opinessin sobre si creien que el Reial Madrid era darrere les insinuacions de dopatge dels jugado

rs del Barça. Una actitud racional i periodísticament responsable del programa hauria estat investigar el cas i poder informar de si, efectivament, la insídia del periodista de la Cope tenia aquell origen o un altre. En canvi, la manca d’informació va ser substituïda per la demanda d’una opinió que, en realitat, només podia ser donada a partir del prejudici. L’única resposta racional hauria estat un “No ho sé”. La pregunta era capciosa. Però la gent, dòcil a la crida, gosava opinar des de la ignorància. En el fons, la pregunta era una invitació a exacerbar els prejudicis i sentiments antimad

ridistes dels espectadors, i les respostes obtingudes no aportaven cap més grau de certesa a la qüestió proposada.

En el cas esmentat podríem considerar que es tractava d’un debat inofensiu. No n’estic gens segur, però donem per fet que els espais d’esports se situen no pas en el món de la informació sinó en el del show business i que els que en són seguidors són conscients que tot plegat no passa de ser una distracció intranscendent. Però, ¿què passa si l’opinió demanada és sobre qüestions de veritable rellevància social i només una gran competència tècnica permet tenir-ne un judic i sòlid?

Per exemple, arran de l’accident nuclear al Japó, ¿podem preguntar com si res si la gent creu que és tan greu com el de Txernòbil, o podem demanar que opini sobre si les centrals nuclears catalanes són prou segures o, encara, si està a favor del tancament generalitzat de les centrals nuclears? En aquests casos, ¿quin valor i quin sentit tenen una suma d’opinions desinformades, reduïdes a un percentatge de sí o no? I quines conseqüències produeixen aquestes pràctiques en la conformació d’una opinió pública acrítica? Dit d’una altra manera: ¿és legítim preguntar per allò que se sap que no sabem? ¿Ens atreviríem a sotmetre la decisió de ser intervinguts d’una operació cardíaca a partir d’una enquesta feta entre el públic en general, sense coneixements ni de cardiologia ni de la nostra malaltia?

En aquesta línia argumental, encara voldria fer un pas més cap als estudis d’opinió pública. Quan una enquesta d’opinió ens demana si llogaríem un pis a un immigrant, quin valor té l’opinió de qui no té cap pis per llogar? Perquè, tot i que hagi pogut respondre que no, ¿no és cert que si tingués el pis i li convingués llogar-lo, el més fàcil seria que li importés ben poc si ho feia a un immigrant o no? En aquest cas, se suposa que la pregunta vol mesurar la xenofòbia.

Però, ¿no és la pregunta mateixa la que és xenòfoba, pel fet de suggerir implícitament una conducta que, d’altra banda, és delictiva?

Tot aquest debat sobre l’opinionitis és tractat d’una manera superba per Gregorio Luri a L’escola contra el món (La Campana, 2008). L’autor sosté que l’escola ha contribuït molt a l’expansió d’aquest encaterinament per l’opinió. Sembla que s’ha confós el mètode socràtic amb demanar l’opinió. Però, diu Luri, “Si l’opinió no està recolzada per arguments, fomentar-la és viciar el pensament crític”. I aquest és el punt clau. La sobreabundància d’opinions a tots els mitjans de comunicació, amb el pretext de fomentar la “participació”, en realitat, el que fa és viciar el pensament crític i contribuir que es confongui el prejudici amb la reflexió. No seria molt millor -aplico l’argumentació de Gregorio Luri- que en lloc de demanar opinions, els programes que es volguessin serios demanessin arguments per ajudar a desmentir la fal·làcia relativista que ens vol fer creure que “cadascú té dret a la seva veritat”? L’opinió construïda sobre el sí o el no i sobre si s’està a favor o en contra, convertida en espectacle televisiu per veure qui la diu més grossa, emmascarada sota el pretext de la participació o fins i tot frívolament utilitzada en estudis suposadament científics, és un gran homenatge al pitjor relativisme. Com diu, encara, Gregorio Luri: “Si tots ens llancem a opinar, ¿qui estarà en condicions d’escoltar-nos? ¿I quin és el valor d’una opinió que ningú no escolta?”

(Del diari ara, diumenge 20 de març, de 2011)

2 d’abril de 2011

JORNADA TERRITORIAl

“Exercir èticament la docència avui”

A càrrec de Neus Sanmartí

Programa:

9:30 h  Rebuda i salutació

10:00 h  Presentació del projecte

10:15 h  Grups de treball:

• Compromís ètic entre docents
• Compromís ètic dels/de les docents envers els/les alumnes
• Compromís ètic dels/de les docents envers les famílies i la societat

11:15 h  Pausa i cafè

11:45 h  Posada en comú dels diferents grups de treball

12:00 h  Conferència. Neus Sanmartí.

13:30 h  Torn obert de preguntes i comentaris dels/de les assistents

14:30 h   Cloenda

Inscripcions: http://mrp.pangea.org/

Consultes: Tel. 93 481 73 88

A partir del 10 de març 2011.

Lloc: Escola del Treball, Av. E. Soler/Pol. Els Pintors . Ripoll

També, us volem recomanar el llibre següent llibre:

“La comtessa de Barcelona, Ermessenda de Carcassona, i la seva contribució als inicis de l’art romànic”

Lliçó inaugural del curs 2000 – 2001

a càrrec d‘Antoni Pladevall i Font,

membre de l’Institut d’Estudis Catalans

pronunciada el 25 d’octubre del 2000

Un llibre molt interessant, que  teniu a la vostra disposició al Servei Educatiu del Ripollès.

CONFERÈNCIA:

Metodologia a les aules

Com aprofitar el valor afegit que ens aporten les TIC a l’aula

A càrrec del Sr. Pere Marquès

* Orientacions generals a tenir en compte.

* Senzilles activitats d’ensenyament i aprenentatge a l’abast de tot el professorat i orientacions.

* Formació i implicació del professorat.

* El nostre objectiu: facilitar i millorar els aprenentatges dels

alumnes.

El dimecres 6 d’abril, de dos quarts de cinc a dos quarts de set de la tarda.

Lloc: a la sala d’actes de l’IES Abat Oliba de Ripoll

Organitza: Servei Educatiu del Ripollès

Adreçada: a l’equip impulsor de l’educat 1X1, al professorat de secundària, als coordinadors d’informàtica dels centres de primària i a aquells professionals que els pugui interessar el tema.

Inscripcions:  al Servei Educatiu del Ripollès abans del 5 d’abril

Nota: Per a més informació podeu consultar el web http://peremarques.net/

Portada

Com cada any  el segon trimestre acostumem a fer alguna conferència que a petició dels ensenyants del Ripollès o bé proposada pels Serveis Educatius  té per objectiu donar resposta a alguna de les inquietuds que genera la nostra feina diària. Enguany i tenint en compte la bona acollida de la conferència sobre inclusió que va fer el Sr. Pere Pujolàs el curs passat, hem decidit donar-li una continuïtat per tal de poder tractar temes que varen quedar pendents. Així doncs, aquest any ens parlarà sobre el treball cooperatiu, la programació multinivell i l’autoregulació de l’aprenentatge. Aquesta conferència es farà a l’Hotel d’Entitats de Ripoll, el dia 10 de març a les 6 de la tarda. Caldrà que confirmeu al Servei Educatiu la vostra assistència per  tal de poder adequar l’espai.

També us volem recordar, que entrem en el període de detecció de necessitats de formació. Per tal d’ajustar millor les demandes, heu de partir del vostre pla de formació de centre o bé del PAC aquells centres que el tingueu.

Aquest any però, caldrà valorar molt la necessitat de la formació ja que com tots sou coneixedors, estem vivint un període complicat econòmicament i no sabem la quantitat de recursos que destinaran a formació, per tant, és possible que només es puguin adjudicar aquelles activitats de formació molt ben fonamentades.

Finalment només comunicar als centres de primària de la comarca que properament rebran les concrecions sobre dates, horaris i preus per assistir a les obres de teatre en anglès programades per als dies 22 i 23 de març.

L’escola que fa avançar

Suport digital i reorientació del sistema educatiu: són necessaris per pal·liar la fractura escolar

Catalunya necessita amb urgència reorientar el seu sistema educatiu. No ens podem permetre que al final de l’educació bàsica, amb setze anys, hi hagi quasi un de cada tres joves que es despengi del procés d’escolarització. No ens ho podem permetre des del punt de vista econòmic i, sobretot, des de la perspectiva humana i social.

Fa anys que ho diem i no ho aconseguim, potser perquè no afrontem amb decisió una de les principals arrels del problema i el lloc on s’inicia la fractura escolar per a molts dels alumnes: el procés de lectoescriptura i de les b

ases del càlcul, tant des de l’àmbit de l’expressió lectora i de l’execució matemàtica com, sobretot, de la comprensió. Quedar endarrerit, en els primers cursos de primària, en els processos de comprensió lectora i matemàtica sol comportar un procés d’escolarització posterior on s’acumulen gradualment més i més problemàtiques que, molt sovint, acabaran en la no acreditació de l’ESO i, com a conseqüència, en la impossibilitat d’accedir directament a l’educació secundària postobligatòria.

Què podem fer, què hem de canviar, perquè aquests alumnes no vagin quedant enrere en els diferents cursos en les etapes de primària i secundària? Com podem bastir una escola que faci avançar a tots els alumnes, que impedeixi que algú quedi enrere, aturat, acumulant retards en les competències bàsiques i, principalment, en els processos de comprensió que li haurien d’obrir les portes als currículums de la majoria d’àrees en els cursos posteriors? Tots sabem que cada alumne té el seu estil i ritme d’aprenentatge i, també, que l’escola té el seu, pautat, amb pocs marges per encabir la gran quantitat de diversitats en les modalitats d’accés als aprenentatges dels estudiants. Aquest desfasament és el responsable que el procés d’escolarització vagi deixant alumnes endarrerits, quan no directament exclosos, del ritme curricular estàndard. I l’organització escolar, malgrat els molts intents per donar respostes adaptades a les diversitats dels nois i noies, tampoc acaba d’aconseguir recuperar la majoria dels que van quedant enrere

Aquesta circumstància podia ser irreversible en el sistema escolar tradicional però avui, amb l’ajuda de la digitalització de les nostres escoles, això no hauria de ser així. Les metodologies d’individualització digital de l’aprenentatge poden possibilitar una escolarització que s’adapti als diferents ritmes d’aprenentatge de cada estudiant, que reforci els processos de comprensió i que, a més, permeti posar en marxa programes intensius de recuperació de tots els retards acumulats. Tot i així, l’element més important hauria de ser el canvi de perspectiva docent davant la nova funció de la institució escolar de garantir que tothom avanci i que quasi tothom, la immensa majoria, hi arribi i hi arribi bé, és a dir, amb les competències cognitives adequades.

Però a banda d’aprofitar de forma pedagògicament intel·ligent, per tant innovadora, les tecnologies de la informació i la comunicació, l’escola en què tothom avança haurà de prioritzar una avaluació del procés d’aprenentatge de caràcter preventiu, diagnòstic i reorientador; caldrà que espongi el currículum per destacar-ne el que és més essencial i insistir-hi sistemàticament (per exemple, la lectura comprensiva: treballant-la cada dia i en totes les àrees); haurà d’instituir uns tutors que acompanyin estretament el procés educatiu de cada alumne en períodes llargs d’escolarització; caldrà que distribueixi els espais i els horaris escolars de manera molt flexible per possibilitar diferents modalitats de gestió de l’aula i, per sobre de tot, haurà de disposar dels millors professionals, els més ben preparats i els més motivats -els més ben seleccionats doncs-, que siguin capaços d’exercir amb solvència el lideratge docent i institucional que es requerirà en els nous escenaris educatius.

ENRIC ROCA CASAS  (avui. 11.11.10)

Us volem recomanar dues pel·lícules molt interessants:

LEONES POR CORDEROS

Una pel·lícula dirigida per Robert Redford

Any: 2007

90 min.

Sinopsi:

Narra tres històries interconnectades: un congressista (Tom Cruise) concedeix una exclusiva a una periodista (Meryl Streep. Al mateix temps un idealista professor (Robert Redford) tracta de motivar a un alumne avantatjat de la seva classe. … D’altra banda, dos soldats americans destinats a l’Afganistan, antics alumnes del professor, resulten ferits en territori enemic.

Aquesta pel·lícula pretén explicar l’inexplicable guerra de l’Afganistan, intenta aclarir el per què d’uns fets que de vegades són difícils de comprendre.

Trobareu més informació per a poder treballar aquesta pel·lícula en les següents adreces:

http://www.labutaca.net/films/57/leonesporcorderos.php

http://www.filmaffinity.com/es/film873043.html

INVICTUS

Una pel.lícula dirigida per Clint Eastwood

Any 2009

134 min.

Sinopsi:

Una pel·lícula de 2009 basada en la vida de Nelson Mandela i ambientada durant la Copa del Món de Rugbi de 1995 a Sud-àfrica . Va ser dirigida per Clint Eastwood i protagonitzada per Morgan Freeman en el paper del llavors president de Sud-àfrica , Mandela i Matt Damon com François Pienaar , el capità del equip sud-africà de rugbi.

La història està basada en el llibre de John Carlin , Playing the Enemy: Nelson Mandela and the Game that Made a Nation..

Trobareu més informació per a poder treballar aquesta pel·lícula en les següents adreces:

http://www.unmundodecine.com/2010/03/invictus-pelicula-clint-eastwood-2009.html

http://es.wikipedia.org/wiki/Invictus_(pel%C3%ADcula)