Editorial
Ja s’han fet totes les demandes de formació i volem remarcar que n’hi ha hagut moltes més que d’altres anys, un total de 38. Creiem que això ha estat fruit de la bona feina feta en el curs del Pla de Formació de Centre, en el qual han participat tots els centres de comarca i que un cop més els volem felicitar des del Servei Educatiu pel treball tan ben realitzat, i els volem recordar que continuen disposant d’un espai d’intercanvi sobre el Pla de Formació de Centre a l’Educampus.
La priorització de les demandes de formació la farà la Comissió de Pla de Formació de Zona, en la qual cadascun dels centres hi teniu el vostre representant. Aquesta reunió serà el proper dimecres 16 d’abril.
També, volem remarcar la bona participació en la primera conferència que hi va haver en el que anomenem “Any Abat Oliba”, que la va fer el Dr. Antoni Pladevall.
Una altra conferència que va tenir una gran acceptació va ser: “Els Trastorns per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat” a càrrec de la Mercè González de la Fundació Adana, a la qual hi van assistir més de 90 ensenyants de la comarca del Ripollès.
Finalment, recordar-vos que el proper 30 d’abril tindrem la IVª Trobada de Música Tradicional del Ripollès, on tots els alumnes de cinquè de la comarca hi participen cantant unes cançons que prèviament han treballat a l’escola.

NOVETATS MES D’ABRIL – NOV ETATS MES D’ABRIL – NOVETATS MES D’ABRIL

ANY RODOREDA.

Disposem del llibre “La plaça del diamant” i “Mirall trencat” de Mercè Rodoreda.

També tenim les dues obres en format de DVD.

TREBALLEM LA POESIA. UNA PROPOSTA DIDÀCTICA per a treballar la poesia a Primària.
Va acompanyat d’un CD. Departament d’Educació.

SARRIÀ DE TER
Mostra la identitat d’aquest poble en un moment de fort creixement demogràfic. Fa una monografia panoràmica de la història de Sarrià de Ter. Javier Antón Pelayo. Diputació de Girona.

CANTALLOPS
Aquesta monografia és una aproximació al passat i al present d’aquest poble. A. Cobos, Ll. Serrano i M. Serrano. Diputació de Girona.

FORMACIÓ PER A LA IGUALTAT EN ELS PROGRAMES DE TRANSICIÓ. UN ENFOCAMENT INTEGRAT DE GÈNERE.
Eines i experiències. Va acompanyat d’un DVD. Departament d’Educació.

SILENCI, RODEM !
Història del cinema a les comarques gironines. Joaquim Romanguera i Ramió. Diputació de Girona. Col.legi de Periodistes de Catalunya.

AQUÍ RÀDIO
Crònica de les ones a les comarques de Girona (1933-1982). Rosa Gil i Montserrat Minobis. Diputació de Girona. Col·legi de Periodistes de Catalunya.

SILENCIOSES I EN PALAUS
Dones rurals a Tunísia. Documental i guia pedagògica. És una activitat pedagògica per tal de sensibilitzar sobre la situació, els conflictes i el rol actiu de les dones als països musulmans. Va acompanyat d’un DVD. Institut Català de les Dones.

GUIA PRÀCTICA D’ACOLLIDA LINGÜÍSTICA
Guia de recursos per a l’acollida en llengua catalana destinada als agents educatius i socials. Departament d’acció Social i Ciutadania.

COMUNICACIÓN INTERCULTURAL
Materiales para Secundaria. L’objectiu d’aquest llibre es desenvolupar competències comunicatives interculturals. Ruth Vilà Baños
Ministerio de Educación y Ciencia.

LOS DEBERES DE LA MEMORIA EN LA EDUCACIÓN
Raimundo Cuesta. Ministerio de Educación y Ciencia.

CONTES PORTATS PEL VENT
És una aplicació multimèdia basada en contes interactius subsaharians, concretament del Senegal i Gàmbia. Els contes s’expliquen en català i en els idiomes originals: wòlof, ful (pul) i goninke. CD – interactiu. Departament d’Educació.
PELUSO Y LOS AROS DE COLORES
Un conjunt de contes en castellà encaminats a resoldre pors que tenen els nens a l’hora d’entrar en un quiròfan, al canvi d’imatge degut a una malaltia… Ministerio de Educación y Ciencia.

“Els millors mestres”

Per orientar-se un nen necessita bons mestres, però tampoc no tants.

En 20 anys d’estar a l’escola, amb 4 o 5 n’hi ha prou. Per orientar-se un nen necessita bons mestres, però tampoc no tants. En 20 anys d’estar a l’escola, amb 4 o 5 n’hi ha prou.

FRANCESC ORTEU

Uns coneguts que viuen en una urbanització d’Argentona cada dia duen els fills a l’escola a Barcelona. Entrar a la capital a quarts de nou i sortir-ne a mitja tarda no és fàcil. Pel cap baix aquests nens han d’estar tancats al cotxe i lligats a les cadiretes dues hores diàries. No és un vol transoceànic ni hi ha perill que la canalla pateixi la síndrome del viatger de classe turista, però és força sacrifici. Quan preguntes als pares el motiu, responen que a Barcelona els nens van a una bona escola. Quan els demanes si no hi ha bones escoles al Maresme, et diuen que a la de Barcelona la filla hi té les amigues.

Fa unes setmanes, durant la jornada de portes obertes, vaig visitar una escola. Una mestra em va dir que als pares els preocupa sobretot que es faci anglès i informàtica. Bé, doncs, resumint, podem concloure que una bona escola és un lloc llunyà on ensenyen informàtica. Ara quedaran escrits tres noms honorables: Diego Lara, Josep Maria Blanch i Ramon Valls Plana. Aquests són els millors mestres que vaig tenir en vints anys d’escolarització. Quants en devia conèixer en total? Tres-cents?

L’ensenyament obligatori i la penalització del treball infantil van atorgar a l’Estat el monopoli de l’educació dels nens. No em costa gaire recular en la història familiar per arribar al temps en què els nens es feien grans treballant, sovint al costat del pare: a les terres, la botiga o el negoci. Jo seré el primer que trencarà aquesta lògica i que no podrà endur-se els fills al taller o al tros.

A l’escola vaig tenir bons professors, però no pas perquè els pares s’esforcessin massa a triar bones escoles -que sempre van triar la que tenien just davant de casa- sinó per una qüestió merament estadística. Perquè és impossible que entre tres-cents no n’hi hagi cinc o sis de bons. Ja n’hi ha prou. No necessites molts bons mestres, en necessites un, i amb dues dècades d’escolarització tampoc no et ve d’un any. Pots esperar. De fet, sabia que uns pocs eren bons, perquè molts altres estaven cansats de fer classes. Sense els uns no hauria reconegut mai els altres, els importants.

Ara que fa vint anys que vaig abandonar joiosament les aules, repasso el records dels mestres més admirats i sospito que tots tenien alguna cosa que els feia similars. Potser hi retrobava una qualitat que ja havia observat a casa. És a dir, en el pare. Es a dir, en mi.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 64. Divendres, 28 de març del 2008

Us volem recomanar el següent llibre perquè parla d’un poble de la nostra comarca.

“El monestir proscrit” de la Maria Carme Roca

Maria Carme Roca situa el seu monestir a Sant Joan de les Abadesses durant el segle XI. Una noia que arriba al monestir per fer-se monja i així fugir d’un matrimoni imposat. D’altra banda, el cavaller que estima aquesta noia és a Còrdova lluitant al costat del comte Ramon Borrell I i altres dignataris catalans. Ingilberga, l’abadessa del monestir, lliura una altra mena de batalles: ha de defensar-se de les intromissions del seu germanastre, el comte Bernat I de Besalú, i de l’ambició del prevere Mir.

Editorial Columna.

RECURSOS PER A TREBALLAR LA DIADA DE SANT JORDI

Us volem recomanar la següent adreça per educació infantil i cicle inicial

http://www.edu365.cat/primaria/contes/contes_spc/jordi/index.htm

Hi trobareu el conte de Sant Jordi amb activitats i jocs.

Per cicle superior de Primària i Secundària

Un recull de poemes musicats d’autors tan importants com: Ausiàs March, Guillem de Berguedà, J. V. Foix, Joan Maragall Pere Quart, Enric Cassasses, Miquel Martí i Pol, Narcís Comadira, Ramon Llull, Salvador Espriu…

Interpretats per: Lluís Llach, Santi Arisa, Ovidi Montllor, Joan Manel Serrat, Maria del Mar Bonet, Raimon Muntaner , La Carrau…

http://www.lletra.cat/lletra/musicadepoetes/

(Nota. Si esteu interessats en escoltar algun d’aquests poemes recitats i musicats per Santi Arisa, podeu assistir el dissabte 19 d’abril al Teatre Centre de Sant Joan de les Abadesses a les 10 de la nit on oferiran l’espectacle “Taverna de poetes”)
Una altra adreça per a tots els nivells:

http://www.edu365.cat/stjordi/
Hi trobareu la llegenda, com fer dibuixos, cançons, fotografies de la diada…..

PISA 2006.
SANT TORNEM-HI
El passat mes desembre es conegueren dos estudis: l’Anuari de la Fundació Bofill, sobre Educació, i l’informe Pisa del 2006, que mesurava especialment els coneixements científics. Els resultats no són bons, és cert. Estem, però, a la meitat de la taula (molt a prop de França, Estats Units, i Noruega, països per cert, que inverteixen més en educació que no pas nosaltres, i al davant d’Itàlia). S’ha produït, però, una davallada en la comprensió. Tots els mitjans de comunicació, com passa sempre que apareixen resultats educatius que no són bons, n’han parlat a tor i a dret. El problema ,es, tanmateix, d’una gran complexitat. En primer lloc, el sistema educatiu català, també el valencià i el de les illes (les zones de l’Estat amb més immigració), ha hagut d’escolaritzar, sobretot a la xarxa pública i en molt poc temps, una taxa d’immigració que depassa el 15%. S’ha fet un gran esforç pressupostari i humà; les aules d’acollida en serien un exemple. En segon lloc, recordar que les proves del Pisa es fan a escolars de 15 anys, i no s’hi compten els incorporats al sistema educatiu els dos anys anteriors. L’any 2003 els immigrants no arriben a un 5%, en canvi, en aquest darrer informe ja sumaven més del 9%. Atenció, doncs amb el Pisa 2009, que comptarà ja la població immigrant actual. Això explica, en part, la davallada respecte dels resultats anteriors. La majoria dels nouvinguts arriben amb força dèficits d’escolarització, han d’aprendre català. I els que no vénen de Sudamèrica, menys de la meitat, el castellà. Amb tot, les proves es fan en català i treuen més bona nota de comprensió que la mitjana estatal. En tercer lloc, bona part de l’alumnat continua estant concentrat al centre de la taula. Hi ha poca exce·lència i, cada cop més, una franja ampla de resultats educatius baixos. Això és corroborat per diferents estudis. No ens ha d’estranyar, són els qui després no obtindran el certificat de l’ESO (més d’un 30%) i s’incorporaran al món laboral amb molt poca formació, sense dominar les competències bàsiques, que és allò que ens permet anar per la vida sense ser un analfabet funcional.
Com ens ho hem de fer, doncs?. L’estudi dels models educatius que treuen millors resultats ha permès de deduir uns factors de qualitat comuns. El primer, la importància que donen a la formació lectora de l’alumnat; en qualsevol matèria: ciències, matemàtiques o llengua. Des d’ “Escola Catalana” hem dit sempre que el que havia d’ensenyar l’escola, en primer lloc, era a llegir i escriure, una obvietat, per altra banda. Segon, el paper de la família. Tots els estudis coincideixen que, en general, l’alumnat provinent d’entorns socioeconòmics i culturals baixos és el que surt més mal parat. La nostra és una societat illetrada i que, a més, no aposta per la conciliació familiar, sense la qual es fa difícil que les famílies es puguin ocupar prou de l’educació dels fills; a més, en pocs anys hem esdevingut consumistes i acostumem els fills a la gratificació urgent; el plaer pel coneixement comporta un esforç previ i una espera. El tercer factor de qualitat. Un professorat ben format i il·lusionat. Imprescindible. N’hi ha dos més que no són tanmateix comuns: la inversió (millor a la base, que és quan es resolen els problemes; i ben feta) i l’altre l’autonomia de centres (hi ha països amb models centralitzats i amb bons resultats educatius)-. El que sí que és cert, però, és que amb burocràcia i rigidesa, a la francesa (el nostre model, especialment l’ensenyament públic, s’hi assembla), és difícil la qualitat. També és cert que l’autonomia, però, demana un professorat i uns equips directius molt ben formats. I si s’engega una política del campi qui pugui es pot contribuir més a la segregació del sistema educatiu. En tornarem a parlar.

Portada Escola Catalana
Gener 2008

Novetats mes de febrer

CD – CD- CD – CD- CD – CD – CD – CD – CD- CD – CD- CD – CD – CD- CD – CD-
PELUSO Y LOS AROS DE COLORES
Conte adreçat a perdre la por al quiròfan acompanyat d’una sèrie d’activitats multimèdies.
Ministerio de Educación y Ciencia.

LLIBRES – LLIBRES – LLIBRES – LLIBRES – LLIBRES – LLIBRES – LLIBRES
MAQUILADORAS
Un documental sobre els drets laborals. És una mirada sobre el fenomen creixent de les maquiles a Nicaragua i la gent que les envolta.
Direcció: Germán Reyes
Fons Català de Cooperació per al Desenvolupament.

LA COCINA ENCUENTADA
Las cuatro estaciones.
Fer arribar la cuina als alumnes mitjançant contes.
Ministerio de Educación y Ciencia.

ACTIVIDAD FÍSICA Y SALUD EN LA INFANCIA Y LA ADOLESCENCIA
Guía para todas las personas que participan en su educación.
Ministerio de Educación y Ciencia.

ALIMENTACIÓN SALUDABLE
Guía para las familias
Tracta de la importància d’una alimentació saludable.
Ministerio de Educación y Ciencia.

EL SETÈ CAMIÓ
Disposem de tres DVDs que documenten la història del setè camió que es va perdre durant la retirada de l’exèrcit republicà al poble de la Vajol.
És un documental que fa poques setmanes va emetre el canal 33.

EXPOSICIÓN VIRTUAL: DALÍ-ARTE-DALÍ-CIENCIA-DALÍ-SUEÑO-DALÍ-REALIDAD-DALí
Primer Premi Nacional d’Innovació Educativa 2006.
Ministerio de Educación y Ciencia.

LA TERRA CANVIA EL CLIMA
Com podem contribuir cadascú de nosaltres a frenar aquest canvi?
Departament de Medi Ambient i Habitatge.

L’ANGUILA I EL SEU ESPECTACULAR VIATGE TRANSOCEÀNIC
Departament de Medi Ambient i Habitatge.

PARTICIPACIÓ I CONSELLS ESCOLARS. EXPERÈNCIA I FUTUR.
Consell Escolar de Catalunya.

GUERRA CIVIL A CATALUNYA TESTIMONIS I VIVÈNCIES
Quadern d’orientacions i activitats didàctiques acompanyades d’un suport electrònic que conté els documentals de l’exposició.
Arxiu Nacional de Catalunya.

CANTALLOPS
Aproximació al passat i el present d’aquesta població.
A. Cobos, Ll. Serrano i M.Serrano
Quaderns de la Revista de Girona.

TOT DAHL
Lola Casas.
Relació de llibres i estratègies de Tot Dahl.
La Galera.

LECTOESCRIPTURA PARA TODOS
Elena Miranda López de Murillas
Ministerio de Educación y Ciencia.

ENSEÑANDO FÍSICA Y QUÍMICA CON IDEAS QUIJOTESCAS
Antonio Joaquín Franco Mariscal
Ministerio de Educación y Ciencia.

Us volem recomanar una web i alhora felicitar a l’escola Vedruna per aquesta feina tan ben feta i que creiem que pot ser molt útil als ensenyants i alumnes de la comarca, per a conèixer la figura de l’Abat Oliba d’una manera didàctica, amena i divertida.

L’adreça és la següent:

http://www.xtec.cat/~jmurgou/oliba.swf

“EL TRASTORN PER DEFICIT D’ATENCIÓ I HIPERACTIVITAT:
PAUTES I ESTRATÈGIES”
CONFERÈNCIA A CÀRREC DE:
MERCÈ GONZÀLEZ (ADANA)
DATA: DIJOUS 28 DE FEBRER
HORA: 6 DE LA TARDA
LLOC: HOTEL D’ENTITATS DE RIPOLL
ADREÇAT: PROFESSORS – MESTRES
INSCRIPCIONS: AL SERVEI EDUCATIU DEL RIPOLLÈS ABANS 22 DE FEBRER.

El mes de febrer és el mes que dediquem a les conferències o xerrades. Aquest any en tindrem dues de temàtica ben diversa. En la primera ens parlaran sobre el TDAH (trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat), que es farà el dijous 28 de febrer a les 6 de la tarda, a l’Hotel d’Entitats de Ripoll. Aquest és un tema que se’ns va suggerir con un dels que havien despertat l’interès entre els ensenyants, preocupats en conèixer-lo i per tant, poder-hi actuar de forma convenient. L’altre, en motiu del mil·lenari del nomenament d’Oliba com a Abat de Ripoll i Cuixà, (els dos monestirs més importants de l’època), serà una conferència que té com objectiu apropar la figura de l’Abat Oliba als nostres alumnes. La preparem conjuntament amb el Grup de Mestres del Ripollès i l’Ajuntament de Ripoll, en format de berenar pedagògic i dins els actes que s’organitzen en el decurs d’aquest “Any del mil·lenari d’Oliba com Abat de Ripoll”, la farà el Dr. Antoni Pladevall, el dijous 6 de març a les 6 de la tarda a la Sala Eudald Pradell.

Per altra part, aquest mes comencen les propostes per al Pla de Formació de Zona del curs 2008-2009. Pensem que el treball realitzat mitjançant el curs de Pla de Formació de Centre es veurà reflectit en les propostes que s’hauran generat, fruit de la reflexió de les necessitats del propi centre. Com sempre us recomanem que les demandes siguin el màxim consensuades possible.

Recordeu que la darrera sessió de treball del Pla de formació de centre serà el dijous 21 de febrer a les 9 del matí, al CRP del Ripollès.