Algunes reflexions sobre les classes de llengua:

Josep Comas, Inspecció de zona

Tradicionalment, els nens havien après la llengua (el significat dels mots, la construcció de les frases…) a casa, amb la família, i portaven a l’escola aquesta base lingüística familiar, col·loquial. L’escola l’havia de polir, és a dir, ensenyar l’estàndard; i allà on no arribava l’escola, hi podia arribar la lectura. Evidentment, aquesta situació idíl·lica no sempre es donava: a casa hi havia una llengua i a vegades a l’escola una altra, però sempre hi havia la base d’una llengua familiar prou sòlida per treballar-hi des de l’escola.
Ens haurem de preguntar si el contacte dels nens amb els adults (a partir del qual es transmet la llengua) continua essent el mateix en el cas d’alguns dels nens que tenim a les aules: durant els primers anys de la seva vida, quin percentatge de les hores del dia i de la setmana els nens interactuen lingüísticament amb adults de la seva família que els poden servir de model lingüístic? I quina part del temps l’única veu que senten és la dels programes infantils de la TV? I quina altra part del temps el nen només interactua lingüísticament amb altres nens, companys de classe, que poden estimular els mecanismes lingüístics, però no sempre constitueixen un model per aprendre estructures noves?  Per això és tan important que el mestre sigui un model de llengua per al nen.

Potser haurem de relativitzar la importància que donem a l’ortografia, i plantejar-nos que l’escola haurà d’ensenyar de debò i de manera sistemàtica conceptes “gramaticals” com

-present, passat i futur

-la realitat (indicatiu) i la no realitat (imperatiu i subjuntiu)

-la construcció de l’oració simple (subjecte, verb i complements)

-la coordinació i la juxtaposició dins l’oració simple

-les formes elementals d’enllaçar oracions simples (juxtaposició, coordinació, la causa i la conseqüència, la seqüència temporal…

#############################################################################################

Des del Servei Educatiu us volem recomanar un llibre, que també us pot ser útil per a treballa la llengua.

Reparar l’escriptura.

Didàctica de la correcció de l’escrit.
Daniel Cassany
Editorial Graó.

Ressenya:
Una de les feines del mestre és reparar les avaries de les redaccions. No només es tracta de corregir els textos dels alumnes, sinó d’ajudar-los a millorar les seves capacitats d’expressió escrita.
Reparar l’escriptura és una reflexió exhaustiva i pràctica sobre aquesta feina, amb propostes didàctiques, exemples i comentaris.