Els cànons de bellesa que avui dia hi ha a causa de la publicitat i la televisió, són de tot menys saludables. Són molts els casos de persones que, per intentar assimilar-se a aquestes persones que surten a les revistes completament retocades, han patit alguna malaltia. Avui parlem d’una d’elles: la blancorexia. 

Què és la blancorexia? 

La blancorexia és una patologia que fa referència a l’obsessió per aconseguir unes dents cada cop més blanques. Es pot arribar a considerar un trastorn psicològic, doncs la majoria de persones que ho pateixen, tenen un color a les dents molt correcte, però, per a ells, no són prou blanques. 

Aquesta obsessió preocupa cada vegada més als professionals odontològics, ja que intentar blanquejar les dents de manera extrema pot suposar un risc per a la salut de la persona. El principal problema de la blancorexia és que, les persones qui ho pateixen, mai es conformen amb la blancor de les seves dents i continuen realitzant-se tractaments poc recomanables que poden arribar a ser perjudicials per a la salut. Es tracta, doncs, d’una condició del tot subjectiva i psicològica, que pot arribar a afectar negativament tant a la salut com a l’autoestima de la persona. 

Les persones obsessionades amb el color de les seves dents, posseeixen una percepció equívoca de la coloració real de la seva dentadura, presenten expectatives gens realistes sobre la tonalitat real de la dentadura i no queden mai satisfetes amb els resultats dels blanquejaments que es fan. 

Cal recordar que, unes dents completament blanques no són naturals ni reals; les dents no són 100 % blanques. L’esmalt de la dent és translúcida amb una tonalitat blavosa i, la dentina de sota, és una mica groguenca. D’aquí que unes dents saludables són més aviat una mica groguenques i no pas blanques. Així doncs, quan veiem una imatge d’una persona amb una dentadura perfectament blanca, pot ser per dues coses: s’ha posat caretes dentals o la fotografia està retocada. 

El més preocupant de tot són els problemes derivats d’aquesta patologia, perquè en moltes ocasions el pacient recorre a mètodes casolans i productes blanquejadors poc saludables de forma constant sense consultar abans amb un especialista. 

Quins problemes pot ocasionar la blancorexia? 

El problema principal de la blancorexia és que les persones qui ho pateixen es fan tractaments per blanquejar les dents pensant que només els hi afectarà l’estètica cap a bé i no tindrà cap conseqüència més enllà. No obstant això, aquesta obsessió pot ocasionar greus problemes de salut dental. 

Els principals problemes derivats de la blancorexia són:

• Hipersensibilitat dental 
• Irritació de les genives

Així doncs, cal recalcar que, sempre que es vulgui aconseguir unes dents més blanques, és imprescindible realitzar-se un tractament a la clínica dental per un professional odontològic. Més enllà d’això, no tenim cap garantia d’aconseguir el resultat desitjat sense posar en risc la nostra salut bucodental. 

Com aconseguir unes dents més blanques sense cap tractament

Per aconseguir unes dents més blanques de forma saludable i sense cap tractament abrasiu, el més important és raspallar-se les dents després de cada menjar, mínim 3 vegades al dia. A més, s’ha d’utilitzar fil dental i un col·lutori que ens netegi a fons la boca. 

Hi ha certs aliments i begudes que tenyeixen les dents, pel qual evitar-los serà primordial per a unes dents blanques. Aquests productes són: el tabac, el vi, el cafè, el té o les begudes carbonatades.

T’interessa tot el tema de l’odontologia i t’agradaria dedicar-t’hi? Contacta amb l’Escola Pejoan i estudia el que més t’agrada. 

Tenir cura de la dentadura cada cop té més importància, fins al punt que, un dels tractaments més sol·licitats avui dia són els tractaments d’estètica dental. Consisteixen, bàsicament, a aconseguir un somriure perfecte. Us expliquem quins són, aquests tractaments. 

Els tractaments dentals per a un somriure perfecte

Facetes dentals. El tractament amb facetes dentals, és purament un tractament estètic. És a dir, no corregeix problemes, sinó que els emmascara. Les caretes dentals són unes fines làmines de porcellana o compòsit, que es col·loquen a la part externa (cara vestibular) de la dent o dents. Les facetes dentals es confeccionen a la mida de cada pacient, segons la tonalitat i mida de les dents i mossegada de la persona. Les facetes dentals et permeten gaudir d’un somriure harmònic, blanc i alineada. Entre altres, els principals problemes que solucionen les facetes dentals són: diastemes (separació de les dents), correcció del color, trencaments, esquerdes o irregularitats i problemes lleus d’alineació.

Emblanquiment dental. El tractament d’estètica dental per excel·lència des de fa ja molt de temps, és l’emblanquiment dental. Aquest tractament permet aclarir el to original de les dents en diverses tonalitats, deixant-los més blancs i estètics. Aquest tractament és molt senzill i còmode per al pacient, en poc temps podràs gaudir dels resultats. Principalment, existeixen dos tipus d’emblanquiment dental: amb llum o amb fèrules. El primer es realitza a la clínica, mentre que el segon es realitza a casa mitjançant unes fèrules a mida de cada pacient. 

Ortodòncia. Aquest és un tractament estètic que sí que resol un problema dental. En aquest cas, l’ortodòncia corregeix la posició o alineació de les dents. Tot i que l’ortodòncia no es caracteritza per ser gaire estètic, existeix un tipus que sí que ho és: l’invisalign. Es tracta d’un tractament d’ortodòncia completament invisible mitjançant alineadors que es poden treure per menjar i rentar-se les dents. Així, és molt més higiènic que els bràquets convencionals, ja que permet rentar-se les dents de forma correcta. Aquestes fèrules es canvien cada setmana i la duració completa depèn de cada pacient, però sol ser entre sis mesos i dos anys. 

A l’Escola Pejoan ens encarreguem de formar professionals en l’àmbit de l’odontologia que estiguin al dia dels tractaments més innovadors. 

Pot semblar cosa de nens, però res més lluny de la realitat. La por al dentista és molt més comú del que pot arribar a semblar; de fet, és un problema reconegut per l’Organització Mundial de la Salut i té nom propi: odontofòbia.

De fet, a tots els estudis relacionats amb l’odontologia com, per exemple al grau superior d’higiene bucodental, es parla d’aquesta fòbia per part dels pacients i com actuar en aquests casos. 

Moltes de les persones que pateixen odontofòbia deixa d’acudir al dentista per l’ansietat que els hi provoca el sol fet de pensar-hi. Per això, avui us donem uns consells que us ajudaran a perdre la por a les clíniques dentals i cuidar de la vostra salut bucodental. 

Les passes a seguir si tens por al dentista

Abans d’acudir a la consulta, és important reflexionar i conèixer l’origen d’aquesta por. Pot ser per una mala experiència del passat, per por al dolor, a les punxades, etc. Intenta esbrinar, amb tranquil·litat, d’on ve. Quan decideixis, per fi, anar a consulta, serà necessari que busquis i comparis diferents clíniques: queda’t amb la que més confiança i seguretat et transmeti. Per a això, t’aconsellem que vagis directament a demanar informació a la clínica abans de la visita; conèixer l’espai i el personal t’ajudarà. Quan demanis una primera visita, intenta que aquesta no sigui massa llunyana en el temps i que sigui a primera hora del dia; així no tindràs gaire temps per pensar-hi i angoixar-te. Com més aviat millor, millor!

Quan vagis cap a la consulta, intenta no arribar amb massa temps d’antelació perquè no hagis d’estar molta estona esperant a ser atesa a la sala d’espera escoltant l’instrumental i posant-te nerviosa. Sempre que el protocol ho permeti, ves-hi acompanyat d’un familiar o amic que et transmeti seguretat i calma. 

Una vegada a la clínica, avisa al personal del teu estat de nerviosisme i por al dentista; ells sabran com actuar. Avui dia, existeix la possibilitat de realitzar el tractament dental amb sedació conscient per als casos més graus d’odontofòbia. Si aquest és el teu cas i no aconsegueixes tranquil·litzar-te per tu mateix, comenta-li al teu odontòleg. 

Sobretot, pensa que no estàs sol i que això passa a gran part de la població. Intenta seguir totes aquestes passes i, si tot i això no aconsegueixes relaxar-te, parla amb el teu doctor i junts trobareu una solució. Però, per sobre de tot, mai deixis d’acudir al dentista, et salvarà de tractaments més agressius a la llarga. 

A l’Escola Pejoan ens dediquem a formar professionals del sector de l’odontologia que, a més de ser bons professionals, sàpiguen com tractar als seus pacients de la millor forma possible. Contacta amb nosaltres per a més informació.

Alguna vegada has sentit a parlar d’algú que durant la nit fa cruixir les dents? Doncs això és el bruxisme. Es tracta d’una patologia consistent en apretar i cruixir le dents de forma involuntària. Normalment se sol fer a la nit, mentre és dorm; d’aquí el seu caràcter involuntari.No obstant, també existeix el bruxisme diurn, que es produeix durant el dia. La persona que pateix de bruxisme, normalment no se’n dona compta fins que una altra persona l’avisa perquè l’ha escoltat, o bé perquè el seu dentista li ha notat a les dents. Els símptomes més freqüent del bruxisme son: mal de cap, mal de coll, molèsties als músculs facials i desgast dental. 

Aquesta patologia es molt més comú del que es pensa, doncs la pateixen aproximadament un 70% de la població. Sol aparèixer a l’adolescència i afecta d’igual manera als homes i a les dones. Segons professionals del sector, el bruxisme es un hàbit molt perjudicial que pot causar sèries conseqüències; t’ho expliquem. 

Causes del bruxisme

A dia d’avui no existeix amb certesa les causes que provoquen el broxime. No obstant, hi ha diferents teories sobre aquesta patologia. La majoria d’experts coincideixen que les principals causes del bruxisme son l’estrès i els trastorns del son. Segons aquesta teoría, s’explica el perquè de que sigui un problema creixent a tota la societat, doncs el ritme de vida cada cop és més intens, provocant més estrès a les persones. 

També es parla d’altres possibles causes que produeixen el bruxisme: una alimentació inadecuada, una alineació incorrecta de les dents, la presència de trastorns respiratoris o del son, les males postures a l’hora de dormir, depressió o ansietat, entre d’altres. 

Conseqüències del bruxisme

Son diverses les conseqüències del bruxisme; unes són més lleures i d’altres són sèriament preocupants: desgast de les dents, s poden astillar i fins i tot trencar, hipersensibilitat, irradiació del dolor al coll, cap o oïda, insomni o ansietat. 

A més, si el bruxisme no es detecta i es corregeix a temps, sol acabar en patologies o alteracions articulars, així con una disjunció maxilar produint una contractura muscular de la mandíbula o problemes d’articulació. 

Com acabar amb el bruxisme

El bruxisme com a tal no té cap tractament, és a dir, no es pot acabar amb el bruxisme. No obstant, si que existeixen algunes pautes per a aturar-ne les conseqüències. D’aquesta manera, els tractaments que s’apliquen per al bruxisme estan destinats a reduir-ne el dolor, a prevenir el desgast de les dents i els danys permanents a la mandíbula, pero en cap cas son una solució definitiva. 

Les causes que poden causar bruxisme son diferents per a cadascú, pel que el tractament pot variar d’una persona a una altra. Serà l’especialista el que dictamini quin tractament és el més adient per a tu. Així doncs, els tractaments més funcionals per a combatre les conseqüències del bruxisme son: 

• Fèrula de descàrrega. Per al bruxisme nocturn (el més típic) es sol recomanar fer servir una fèrula de descàrrega durant la nit. Es tracta d’una pròtesis a mida que s’ajusta a la dentadura del pacient (pot ser superior o inferient) amb l’objectiu de relaxar la mandíbula i evitar el cruixir de les dents. 
• Rehabilitació. Quan el cas ja està més avançat, on el desgast dental és important i hi ha una disminució de la dimensió vertical que afecta a la articulació tempo mandibular, es recomana fer rehabilitació de les peces dentals per recuperar-ne la posició articular correcta. 

A l’Escola Pejoan portem anys al capdavant de la formació d’experts capaços de detectar aquesta i moltes més patologies.