FORMAR-SE PER FORMAR

La sessió que hem tingut amb en Ramon Grau m’ha fet repensar en una sèrie de “coses” útils que hem de fer servir com a formadors, i sempre em fa repensar a fer-les servir com a mestre de l’aula ordinària. La qual cosa sempre em crea una sèrie de dificultats: l’escola on estic, el sistema que portem, els mestres que hi treballem, el departament, els pares, les informacions als pares, els… , tots sabem que és: no molt útil; és super útil contextualitzar, però moltes vegades això ens implica una sèrie de canvis, de temps i de treballs que no fem.
De les diferents sessions em quedo amb el fet que hi ha una altra manera, un altra tarannà, però que si no som capaços de fer que tot el món relacionat en l’educació tiri per aquest camí serà una tasca força difícil i dura de portar a terme. No impossible, per què com ja hem vist amb en Juli les idees i concepcions que tenen les persones sobre les coses són força estables, però no impossibles de ser canviades.

Espero i desitjo que aquesta formació sigui un principi, un primer esglaó per a que a moltes escoles i intituts es comenci a veure un canvi.

D’aquesta sessió em va quedar força clar la teoria de l’elaboraració. Els pasos a seguir, crear l’epítom, els nivells d’elaboració, les recapitulacions, els resums, la síntesi i l’epítom terminal.

El símil del zoom, per a mi va ser molt encertat i veig que és una de les millors maneres per a que quan fas una classe els altres puguin arribar on tu vols anar a parar. Anar del que és simple i general al que és complex i concret aporta als que estan davant de la formació una visió del que estas fent i on vols anar. Moltes vegades les nostres presentacions no arriben als nostres estudiants ja que es perden a mig camí. Nosaltres sabem on anem però ells no. Això provoca que desconectin.

Moltes vegades en aquestes pràctiques sembla que el professor sigui només una persona que esta present durant l’aprenentatge i no es veu que durant aquestes activitats el mestre és mediador i acompanyant i que tot és premediatat i repensat a bans de portar-la a terme.

Aquesta sessió va venir una mica truncada pel fet d’haver-la de deixar a mitges, però trobo que ha estat una en les que hem pogut experimentar moltes de les coses que els diferents ponents ens han estat exposant al llarg d’aquests mesos.

De formarse x formar

Evidentment si volem que hi hagi un canvi en la manera de fer les coses durant una formació i a l’escola ha d’haver un repensar el que estem fent cada dia.  Hem de viure les activitats d’aprenentatge amb els alumnes i els formants com una manera de reflexionar sobre el que estan fent i què és el que estem aprenent.

Amb aquesta sessió he pogut, com veíem en els objectius de la sessió, viure una situació d’aprenentatge basada en la indagació, la interacció dialògica i la comprensió d’un mateix i dels altres, per extreure’n algunes característiques vinculades a un model didàctic socioconstructivista i al currículum competencial.
Realment ha estat una sessió de la que he pogut extreure aspectes , no només per per als cursos de formació, sinó per al meu treball diari a l’aula.

No he pogut assistir a la segona sessió de les TIC en els procressos de formació.

El fet de portat 5 blogs a l’escola, fer servir el wordle, el google.docs i altres programes em fan que després de mirar els tutorials pugui assolir els coneixements que heu fet en aquesta sessió.

Tècniques per vèncer el pànic escènic i de control emocional Gemma Argelaga, Cesc Notó No sé quants ens vam empassar el que van fer la Gemma i en Cesc, però jo vaig ser un dels que van caure de quatre grapes. El treball que van realitzar amb les diferents activitats la veritat és que no em va deixar indiferent. Crec que són realment uns professionals. Dubto molt que en el moment que jo hagi de fer una dinàmica em pugui sortir tan bé com a ells. Veig que has de tenir molts recursos al cap i estar molt centrat a la feina. Jo no he tingut mai, em sembla, pànic escènic, però tampoc sóc dels que surt a dalt de l’escenari constantment. Si surto sempre ha estat per que el que he de dir o he de fer ho tinc força preparat. Vaig aprendre molt .

De formarse x formar

El desenvolupament de la creativitat com a motor d’innovació Angélica Sátiro L’Angèlica hem va enganxar amb el fet de “MAI” jutjar ni valorar. Això de que tota idea sempre és benvinguda en un principi a mi em costa. I que “quan més estranya millor” encara més. Aquesta darrera part de la sessió amb l’Angèlica i les estratègies per a no “tallar” noves idees i obrir-nos a d’altres em fa recordar quan em treia la llicenciatura de psicopedagogia i van dedicar unes quantes sessions al Pensament lateral proposat per Edward de Bono.

Amb aquesta sessió d’en Josep Masalles em quedo amb la gran importància que te avui dia el paper de les tic en tots els processos d’aprenentatge. La utilització del Moodle, els blogs, els PPT, el wordle,… Hi ha moltes utilitats en tots ells que no cal dominar però que sí s’ha de tenir un coneixement força important per a realitzar la tasca de formador.

De formarse x formar

Tot això ho relaciono amb el temps en el que a les escoles encara no hi havia ordinadors i molt menys internet. Ens en sortíem, però la veritat és que ara totes aquestes noves tecnologies et donen la possibilitat d’estar en contacte amb tothom en qualsevol moment del dia. Estar en contacte sí, però no sé si realment aprofundir.

De totes maneres m’identifico amb l’enllaç que ha col·locat l’Ivan sobre el blog d’en Ramon Grau. Crec que tot aquest canvi digital que estem realitzant no és l’important per a l’escola i per a l’educació ha d’haver-hi un altre tipus de canvi, el competencial.

Aquest dimecres 23 de març, en Juli Palou ha vingut ha fer-nos una sessió sobre cla manera que tenim d’expressar-nos, com millorar-la i ens ha aportat una sèrie important de recursos per a la comunicació en el moment que ens dirigim a un grup de persones.

Aquesta sessió m’ha fet reflexionar sobre una realitat: les persones som altament resistents al canvi, però això no vol dir que no podem canviar.  Hem d’incidir en les creences dels nostres formants per a poder incidir en elles.  Això és molt difícil, però no impossible.  La tasca però moltes vegades sembla titànica.

De formarse x formar

He vist el discurs de Brutus i Marco Antonio i m’ha fet pensar en un personatge dels Fraggel: “Convincing John”, en el fet que si tens arguments bons sempre pots intentar persuadir als altres.

Sempre sentim a parlar de que el diàleg és la millor manera d’arribar a realitzar i incidir un canvi, per petit que sigui, en els altres.  He tret de positiu de la sessió d’en Juli palou que un bon formador ha de persuadir, generar adhesió cap allò que està explicant.  I la fòrmula agradar, convèncer, commoure, la veritat és que m’ha agradat molt.

Parlar en públic no es limita a prendre la paraula i “deixar anar” un discurs; parlar en públic consisteix a assolir  i establir una comunicació efectiva amb el mateix, en la qual un sigui capaç de transmetre les seves idees.

Aquest dissabte passat vàrem iniciar unes quantes persones un camí. Segur que serà un camí en el que trobarem entrebancs, alguns dels quals seran difícils de superar, però segur que també anirem sentint-nos recompensats al llarg de tot el trajecte. El fet de poder arribar a port i fer que l’educació en aquest país cada vegada vagi millor crec que ens encoratja a tots.

D’aquesta primera sessió…

Què em quedo?

Em quedo amb la reflexió del fet de formar: planificar, reflexionar, innovar, fomentar canvis tant a nivell teòric com pràctic sobre la nostra feina com a docents.

Amb què ho relaciono?

jo ho relaciono amb alguns apartats del llibre de Gregorio Luri “L’escola contra el món”. L’optimisme és possible. En ell es troben referències en les que en Luri ens encoratja a no quedar-nos de braços plegats lamentant-nos sobre les dificultats que ens trobem en la nostra tasca diària. Hem de perseverar en altres alternatives, buscar nous camins debatre i portar al debat noves propostes i no acabar siguent una sèrie d’autòmates.

De Curs de formació

Què em qüestiona?

La qüestió principal és podré jo arribar a assolir aquests objectius? dins meu crec que sí, però la realització d’aquest curs espero que m’aporti una sèrie d’eines i estratègies per poder realitzar aquesta tasca.