FORMAR-SE PER FORMAR

D’aquesta sessió em va quedar força clar la teoria de l’elaboraració. Els pasos a seguir, crear l’epítom, els nivells d’elaboració, les recapitulacions, els resums, la síntesi i l’epítom terminal.

El símil del zoom, per a mi va ser molt encertat i veig que és una de les millors maneres per a que quan fas una classe els altres puguin arribar on tu vols anar a parar. Anar del que és simple i general al que és complex i concret aporta als que estan davant de la formació una visió del que estas fent i on vols anar. Moltes vegades les nostres presentacions no arriben als nostres estudiants ja que es perden a mig camí. Nosaltres sabem on anem però ells no. Això provoca que desconectin.

Moltes vegades en aquestes pràctiques sembla que el professor sigui només una persona que esta present durant l’aprenentatge i no es veu que durant aquestes activitats el mestre és mediador i acompanyant i que tot és premediatat i repensat a bans de portar-la a terme.

Aquesta sessió va venir una mica truncada pel fet d’haver-la de deixar a mitges, però trobo que ha estat una en les que hem pogut experimentar moltes de les coses que els diferents ponents ens han estat exposant al llarg d’aquests mesos.

De formarse x formar

Evidentment si volem que hi hagi un canvi en la manera de fer les coses durant una formació i a l’escola ha d’haver un repensar el que estem fent cada dia.  Hem de viure les activitats d’aprenentatge amb els alumnes i els formants com una manera de reflexionar sobre el que estan fent i què és el que estem aprenent.

Amb aquesta sessió he pogut, com veíem en els objectius de la sessió, viure una situació d’aprenentatge basada en la indagació, la interacció dialògica i la comprensió d’un mateix i dels altres, per extreure’n algunes característiques vinculades a un model didàctic socioconstructivista i al currículum competencial.
Realment ha estat una sessió de la que he pogut extreure aspectes , no només per per als cursos de formació, sinó per al meu treball diari a l’aula.