FORMAR-SE PER FORMAR

Aquest dimecres 23 de març, en Juli Palou ha vingut ha fer-nos una sessió sobre cla manera que tenim d’expressar-nos, com millorar-la i ens ha aportat una sèrie important de recursos per a la comunicació en el moment que ens dirigim a un grup de persones.

Aquesta sessió m’ha fet reflexionar sobre una realitat: les persones som altament resistents al canvi, però això no vol dir que no podem canviar.  Hem d’incidir en les creences dels nostres formants per a poder incidir en elles.  Això és molt difícil, però no impossible.  La tasca però moltes vegades sembla titànica.

De formarse x formar

He vist el discurs de Brutus i Marco Antonio i m’ha fet pensar en un personatge dels Fraggel: “Convincing John”, en el fet que si tens arguments bons sempre pots intentar persuadir als altres.

Sempre sentim a parlar de que el diàleg és la millor manera d’arribar a realitzar i incidir un canvi, per petit que sigui, en els altres.  He tret de positiu de la sessió d’en Juli palou que un bon formador ha de persuadir, generar adhesió cap allò que està explicant.  I la fòrmula agradar, convèncer, commoure, la veritat és que m’ha agradat molt.

Parlar en públic no es limita a prendre la paraula i “deixar anar” un discurs; parlar en públic consisteix a assolir  i establir una comunicació efectiva amb el mateix, en la qual un sigui capaç de transmetre les seves idees.

Aquest dissabte passat vàrem iniciar unes quantes persones un camí. Segur que serà un camí en el que trobarem entrebancs, alguns dels quals seran difícils de superar, però segur que també anirem sentint-nos recompensats al llarg de tot el trajecte. El fet de poder arribar a port i fer que l’educació en aquest país cada vegada vagi millor crec que ens encoratja a tots.

D’aquesta primera sessió…

Què em quedo?

Em quedo amb la reflexió del fet de formar: planificar, reflexionar, innovar, fomentar canvis tant a nivell teòric com pràctic sobre la nostra feina com a docents.

Amb què ho relaciono?

jo ho relaciono amb alguns apartats del llibre de Gregorio Luri “L’escola contra el món”. L’optimisme és possible. En ell es troben referències en les que en Luri ens encoratja a no quedar-nos de braços plegats lamentant-nos sobre les dificultats que ens trobem en la nostra tasca diària. Hem de perseverar en altres alternatives, buscar nous camins debatre i portar al debat noves propostes i no acabar siguent una sèrie d’autòmates.

De Curs de formació

Què em qüestiona?

La qüestió principal és podré jo arribar a assolir aquests objectius? dins meu crec que sí, però la realització d’aquest curs espero que m’aporti una sèrie d’eines i estratègies per poder realitzar aquesta tasca.