Amb aquesta imatge, es veu representat el món exterior i el món interior, i interrelacionadament, el concepte de llibertat.

Doncs el fet que algú (gent empresonada) estiguin tancats físicament (en una presó, limitada per murs) no significa que aquests no siguin lliures. De fet, aquests són lliures, doncs en el seu pensament estan saltant i es diverteixen en un camp. Això ens explica la complexitat de l’Ésser Humà. Tenim dos tipus de llibertat, la llibertat física i la llibertat de pensament. La llibertat física es refereix al nostre món exterior, nosaltres estem empresonats pel medi que ens envolta (en aquest cas, el medi són els murs de la presó). Però, en el nostre món interior (llibertat de pensament) nosaltres podem estar disfrutant en un camp. Què vol di això? Que l’Ésser Humà és lliure sempre i quan ho sigui en un dels seus dos móns. Al contarari que els animals. Aquests no serien lliures, ja que sol perceben un món exterior, físic, l’entorn que els envolta. Nosaltres, al ser més complexos, podem entendre la llibertat des de dues realitats. Per tant, en aquesta situació, nosaltres podem intepretar que som lliures, gràcies a la consciència, que ens permet escollir entre el món interior i el món exterior.

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Amb aquestes dues imatges podem observar l’evolució de l’automobilisme, un dels punts claus de les cultures desenvolupades. Això demostra que la cultura ha evolucionat, en aquest cas, a millor. AIxò demostra que els Humans no som com els animals. Els animals aprenen alguna cosa i la repeteixen generació rere generació. Els animals no haguéssin desevolupat el cotxe, s’haguéssin quedat amb el primer, no evolucionen. Per contra, els Éssers Humans evolucionem. No ens vam conformar amb el primer automòbil, vam estudiar (un altre punt clau de la cultura) i vam investigar per a poder dissenyar cotxes d’última generació. Això demostra que l’Ésser Humà no és natural, la natura no hagués permès aquest desenvolupament. Els Éssers Humans som alguna cosa més, tenim cultura (gràcies a la intel·ligència humana) i tenim consciència (som lliures de la naturalesa, no depenem d’ella). Aquesta consciència ens ha fet escollir que necessitem evolucionar, per a sobreviure millor. Aquestes són dues de les diferències claus entre els humans i els animals. Nosaltres tenim cultura i consciència, cosa que els animals (i la resta de naturalesa) no en té.

En aquests documentals, sobretot observant les imatges i intentant entendre la parla anglesa i basant-nos en altra informació recercada anteriorment, nosaltres podem establir uns trets fonamentals d’aquestes cultures amazòniques.

Abans de començar amb aquests trets culturals o característics, introduirem una mica aquestes tribus. Segons fonts americanes, hi ha més de 60 tribus que ni tenen cap mena de contacte amb el nostre món, viuen aïllades en el seu món, a l’interior d’un bosc o bé en alguna muntanya. Algunes d’aquestes tribus reben alguna protecció per part del Govern (especialment les que es troben a l’Amazones de Brasil).

A continuació, procedirem amb l’anàlisi de les nostre conclusions. Inicialment, intentarem comparar l’ésser humà d’aquestes regions i els animals salvatges.

En aquests casos, els animals habiten en un àmbit plujós i humit, les selves. Aquesta espècia natural ha de vèncer altre grups d’animals per a protegir el seu territori, on hi viuen o on hi troben menjar. Aquests animals han de caçar o pescar, per a sobreviure. També han de creuar algun riu, ja que necessiten desplaçar-se. La majoria tenen una espècie de llenguatge que permet que es comuniquin entre ells.

L’humà d’aquestes tribus, també ha de guanyar alguna batalla per a defensar el seu poblat. També sobreviuen de la caça i la pesca, tot i què han desenvolupt estris que permeten més eficàcia (llances, fletxes o canyes de pescar, per exemple). Molts d’aquests humans viuen malalts i no tenen medicines, es basen en remeis naturals o realitzant ofrenes o realitzar algun ritual per a demanar ajuda a un ésser superior, en el qual hi confien la vida. Es comuniquen amb llenguatge articulat, i alguns han desenvolupat transports fluvials (canoes senzilles). Molts viuen tal com van ser portats al món, però d’altres s’han fabricat algunes peces de vestir amb fulles o fustes per a protegir-se.

En cocnlusió, podem dir que els humans tenim cultura (per molt primitiva que sigui), cosa que els animals no. Els humans (igual que els animals) som intel·ligents, de diferents maneres. Els humans tenim una intel·ligència basada en la consciència, podem prendre les decisions més adients (segons el nostre parer) per a poder sobreviure. La consicència també ens permet decidir allò que volem observar del món exterior (Atenció intel·ligent) i allò que volem recordar (Memòria intel·ligent). Doncs la cultura , de sde la primitiva fins la desenvolupada, ja ens permet saber que nosaltres decidim allò que volem fer, però sempre hem de pensar en la nostra supervivència . Per contra, els animals no tenen cultura, però tenen intel·ligència. La seva intel·ligència els permetrà captar estímuls i rebran una resposta automàtica, sense raonar-la, doncs mai no els ha ensenyat, ho adquereixen per genètica. Nosaltres, podem creure en éssers superiors o déus, que ens poden ajudar en alguna situació. Els animals no tenen aquestes creences. En definitiva, la cultura és allò que ens diferència de la naturalesa, ens fa ser diferents. També cal remarcar, no importa el nivell de desenvolupament de la cultura, aquesta sempre ens és útil per a sobreviure, però s’adapta a les diferents circumstàncies (nivell de desenvolupament de la tribu o grup humà que la practica).