Quino

“L’home està condemnat a ser lliure” [Jean Paul Sartre]

La primera cosa que ens passa pel cap al veure aquest dibuix és la paraula llibertat. Pot ser que un home no sigui “lliure” en cos,  ja que com aquí representa la imatge, està empresonat, però…no estem tots empresonats, en certa manera?

Si pensem des de la pròpia etimologia, el cos està format per cèl.lules, que prové de la paraula cel.la. Un conjunt de cèl.les és una presó, un conjunt de cèl.lules, per tant, també és una presó. Però, qui és l’empresonat? És la ment. Nosaltres podem veure (o conèixer) totes les estructures que hi ha dins la cèl.lula (membranes, aparells, el funcionament…), perque formen part de la presó (que anomenem cos). Però, com podem tancar una cosa”inmaterial” com és la ment?

Si li preguntéssim al nen de 6 anys (tantes vegades esmentat a classe) on és la ment, estariem quasi segurs de que assenyalaria el cap. Però si entrem dins el cap, aprofundim al cervell i analitzem les cèl.lules que el formen, no trobariem res anomenat “ment”, per molt que vulguéssim aprofunditzar. Per tant, la ment és una cosa inmaterial i, qualsevol cosa inmaterial no pot ser mai empressonada. No hi ha barrots suficientment petits com per empressonar la ment. La cita de Jean Paul Sartre (L’home està condemnat a ser lliure) podria ser reinterpretada com “La ment està condemnada a ser lliure”.

Per tant, tot i estar empressonats en la matèria, i que aquesta ens impedeixi realitzar tot el que som capaços d’imaginar, una part de nosaltres sempre serà lliure. La ment no té fronteres naturals, així que, ningú mai ens podrà treure la llibertat de recordar temps feliços, evadir-nos del present i imaginar un futur sense cadenes.

Per acabar amb aquest dibuix, citar una altra frase de Jean Paul Sartre: “La llibertat és la capacitat que té l’home d’elegir les seves propies cadenes”

Proposta

“Només hi ha dos coses infinites: l’univers i l’estupidesa humana, i de la primera no n’estic del tot segur…” [Albert Einstein]

Ja que és un treball en clau d’humor, hem de comentar el següent:

La filosofia ha tractat de definir l’ésser humà moltes vegades, de maneres molt diveres, buscant l’essencial, però no l’ha aconseguit definir mai perfectament. Potser per que cada vegada en sabem més, de l’ésser humà, o simplement perquè no podem entendre’l totalment. Per tant, com tantes persones abans, nosaltes també ho probarem, amb una frase, una interpretació i una imatge (que val més que mil paraules, diuen):

-“L’ésser humà és un ésser estúpid. Comet errors, els observa, en veu les conseqüències i tot i així, continua cometent-los.”

L’ésser humà és un ésser, tot i així, molt intel.ligent. Ha evolucionat, ha imaginat, ha creat, ha observat i ha descobert. Ha imaginat poder volar i ha creat màquines per poder volar, ha observat la naturalesa i ha descobert els mecanismes pels quals es regeix i d’aqui n’ha extret coses pel seu benefici. Habitualment ens demanes exemples, al afirmar una cosa, aquí donem el nostre:

“Fa molts anys que l’home va observar que, al fer combustions, obtenim energia. Fa menys anys, l’home va imaginar una manera d’aprofitar aquesta energia pel seu bé, i va crear les màquines. La combustió dóna força a la màquina i li permet desenvolupar una força. Fa potser menys de 50 anys, l’home va descobrir que la combustió també tenia problemes, contamina l’ambient i intensifica l’efecte hivernacle (en major o menor grau, aquesta no és la discussió). Per tant, estem perjudicant el planeta on nosaltres vivim, hi ho continuem fent a l’actualitat. Però també s’han descobert noves energies. L’home, en l’afany de guanyar una guerra, va desenvolupar una arma d’una capacitat destrucció brutal, la va probar en terrenys deshabitats i, tot i observant les conseqüències que va tenir, les va probar en un parell de “plaques de Petri” (Hiroshima i Nagasaki). Veient la destrucció provocada, tots els païssos, en lloc de prohibir-la, la van començar a desenvolupar fins al punt d’avui en dia, on quan dos païssos s’enfronten, tothom tem una guerra nuclear.”

Dos casos diferents on cometem un error i sabem les conseqüències que tenen, però el que fem és desviar la mirada per no veure-ho, tot i que encara que no vulguéssim prestar-li atenció, el problema continua estant allí, no pel fet de girar el cap desapareixerà. Per tant, l’ésser humà és un ésser estúpidament intel.ligent.