ACTIVITATS

COMENTARI SOBRE LES CARÀTULES D’UN CD

Les dues caràtules, més la primera que la segona, volen ser un recull d’elements relacionats, directament o indirecta, amb el món de la música. Això està justificat pel fet que el contingut d’aquest suposat CD és la gravació del concert que els alumnes de l’escola fan per commemorar la festivitat de la patrona dels músics.

En ambdós casos, les imatges s’han modificat, s’han retallat i s’han tret del seu context original, intentant focalitzar l’atenció en el detall que més ens interessava ressaltar. Els elements s’han volgut disposar en un ordre horitzontal per pautar un ritme equilibrat en aquest conjunt heterogeni.

Per fer les dues caràtules s’han seguir gairebé els mateixos procediments i s’han aplicat les mateixes tècniques de retoc fotogràfic. S’ha utilitzat un programa d’il·lustració vectorial,  (Corel Draw x13). Ha calgut fer fotografies o escanejar imatges. Algunes mantenen el color original i d’altres s’han convertit en imatges en blanc i negre. Després ha calgut retocar-les, augmentar-ne el contrast i col·locar els fragments retallats dins d’uns contenidors quadrats de la mateixa mida.

En els dos casos, també, la informació que es dóna és directa i no amaga res ni vol tenir caràcter simbòlic. S’ha volgut treballar més l’ordre compositiu i la coherència relativa entre els elements, que no pas la dimensió artística. La composició busca cridar l’atenció a través de l’orde i del contrast. Els espais en blanc, s’utilitzen per contrarestar el pes excessiu de l’espai ple i per situar-hi el títol i la data del concert.

CD 1. En aquest primer exemple, la composició ha buscat mesclar partitures, fragments de pintures i imatges d’instruments musicals. Això obliga els alumnes a una recerca prèvia de documentació sobre diferents llenguatges artístics que tenen com a punt central la música, i també els obliga mirar de manera analítica els instruments musicals que podem trobar a l’escola, per tal de fer-los fotografies amb una certa intencionalitat estètica.

CD 2. Hi ha diferències a nivell de realització, però no de concepte. Es tracta d’un treball una mica més elaborat. El violí ha estat escanejat i la imatge resultant s’ha duplicat i s’ha convertit en una imatge en blanc i negre que s’ha superposat a l’original. Les dues imatges superposades, han estat fragmentades en una quadrícula que després s’ha desagrupat, com si fossin espais independents, de manera que, cas de voler-ho, podíem eliminar-ne una capa o les dues. Algunes vegades, enlloc d’eliminar els fragments, s’ha optat per omplir-los d’altres imatges, en aquest cas, de fragments de pintures i de partitures musicals.