LA IMATGE I LA PARAULA

“RES NO ÉS EL QUE SEMBLA I RES SEMBLA ALLÒ QUE ÉS”, titula  ISABEL LAFONT un reportatge que va publicar al diari El País en la seva secció de Cultura el 22 de setembre de 2009: “Chema Madoz, especialista del engaño”)

Jo he manllevat aquest títol per a donar nom a aquesta activitat que va dirigida a alumnes de 1r de Batxillerat per treballar continguts propis de la matèria de Filosofia i Ciutadania. Concretament els que fan referència a la relació que hi ha entre el pensament, el llenguatge i la realitat. Per tant, l’objectiu principal de l’activitat, és més “filosòfic” que no pas estètic o artístic, tot i que la lectura estètica de les fotografies proposades, s’incorpora a l’activitat de manera indirecta.

Es tracta que els alumnes entenguin fins a quin punt la visió dita “ordinària” de la realitat, resulta manipulable mitjançant el llenguatge, sigui quin sigui aquest llenguatge i que, molt sovint, és precisament el llenguatge utilitzat, la manera com “diem” aquesta realitat, la que s’imposa a la nostra percepció, ens la dirigeix i ens la distorsiona. Adonar-nos-en d’això, resulta –com a mínim- sorprenent.

Per fer aquesta activitat, he triat dos artistes, un pintor i un fotògraf: René Magritte i Chema Madoz, i els aspectes que voldria treballar a partir de les seves obres són:

  • a)     la relació que hi ha entre l’objecte representat en l’espai físic del quadre i la seva relació amb el concepte a què suposadament es refereixen aquests objectes, quasi sempre paradoxal, en el cas de Magritte.
  • b)     el concepte o la idea abstracta que ens suggereixen les fotografies de Madoz a partir dels objectes fotografiats.

De fet, tant en un cas com en l’altre (i com diu el títol de l’activitat), les coses no són el que semblen o no semblen el que són.

En el cas de Magritte, l’engany (o l’error) es produeix a nivell de concepte. El cas de Madoz és invers: l’engany es produeix en l’espai mateix de la fotografia. Els objectes són evidents però aquí s’imposa el joc de la imaginació i de la paradoxa. Madoz ens ofereix una idea, no un objecte, i nosaltres hem de saber “veure’l”, “llegir-lo”.

Magritte ens ofereix un objecte que ens deixa perplexos quan l’associem amb la idea; Madoz ens ofereix una idea construïda des de la paradoxa que hem de saber desxifrar.

Tant un com l’altre ens obliguen a replantejar-nos la nostra “lectura” d’allò que anomenem “veritat”.

El que se’ls dirà als alumnes que es tindrà en compte a l’hora de fer-ne l’avaluació serà justament l’explicació del que es pretén aconseguir i del que s’espera que facin.

Els alumnes ja ha hagut de treballar la relació que hi ha entre el pensament, el llenguatge i la realitat. Han hagut d’estudiar les teories funcionalista i formalista sobre l’origen del llenguatge i els diferents criteris per a determinar quan un enunciat resulta o no veritable (correspondència, coherència, utilitat, evidència). L’activitat concreta que se’ls demana en aquest cas és doble:

  • a)     Comentar oralment a classe algunes obres de René Magritte amb l’objectiu que vegin que, si bé els objectes pintats per aquest artista són extremadament fidels a la realitat i ocupen un espai concret dins del quadre, resulta paradoxal la interpretació a la que ens veiem obligats perquè el concepte a què l’objecte es refereix, perd significat i assoleix una altra dimensió. La perplexitat que ens causa la lectura d’alguns quadres de Magritte, ens obliga a dubtar de la relació que hi ha entre la imatge –òbvia- i el concepte suposadament significat. A més de potenciar l’expressió oral, cal que el professor doni “pistes” sobre què resulta rellevant i quin aspecte –formal o significatiu- cal tenir en compte.
  • b)     Fer una petita recerca de l’obra de Chema Madoz i escollir, entre totes, la imatge que els resulti més suggerent.
  • c)      Posar un títol a la fotografia.
  • d)     Comentar la fotografia creativament: ¿Què els suggereix?; ¿Què els permet imaginar?; ¿Què els obliga a pensar?
  • e)     Justificar per què l’han escollida. Hauran de descriure els aspectes objectius i simbòlics que han orientat la seva elecció.

El que es valorarà: la capacitat d’expressar-se creativament tant de manera oral com per escrit. La intel·ligència i l’encert de les seves intervencions. La capacitat d’imaginar. L’originalitat. L’interès a fer les coses bé. L’autoexigència i l’interès a superar les pròpies dificultats.

Cal que siguin creatius i una mica “poetes” a l’hora d’expressar-se tant oralment com per escrit. És més important la creativitat i la llibertat que no pas el rigor descriptiu, en aquest cas.

Han de ser una mica valents i trencar amb les normes i els hàbits a què estan acostumats.

Han de saber anar una mica més enllà del que resulta obvi.

Han d’intentar crear i recrear –amb paraules- una idea, una sensació, una emoció, un sentiment…

Per veure mostres de la pintura de Magritte:  

http://www.abcgallery.com/M/magritte/magritte-3.html

http://www.surrealists.co.uk/gallery/Rene_Magritte

Per veure una mostra de l’obra de Chema Madoz, és interessant l’enllaç següent:

http://www.chemamadoz.com/gallery1.htm

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *