Podem llegir al currículum, que la matèria d’Educació Visual i Plàstica es proposa desenvolupar les capacitats perceptives, expressives i estètiques de les persones que resulten ser els nostres alumnes i donar-los eines que els permetin convertir la informació rebuda en coneixement. És per això que les experiències sensitives d’aquests alumnes, la seva capacitat d’interacció amb l’entorn i la seva creativitat, no poden anar deslligades d’una reflexió sobre el món d’imatges que els envolta ni de les relacions que siguin capaços d’establir amb altres continguts socials, culturals, històrics o humans.
Es tracta de treballar per competències, doncs. I si bé aquesta matèria té com a pròpia la competència comunicativa (tant la lingüística i audiovisual, com l’artística i cultural), no podem menystenir la seva participació en l’adquisició de tota la resta de competències bàsiques, donat el seu caràcter instrumental i la varietat de continguts que s’hi treballen.
Cal saber plantejar projectes que potenciïn l’observació, l’anàlisi, l’educació del sentit estètic i la capacitat comunicativa; que afavoreixin l’aprenentatge comprensiu i significatiu; que desenvolupin actituds d’apreci i de respecte vers la pròpia expressivitat i l’aliena; que condueixin a la comprensió crítica, al pensament creatiu i a l’expressivitat de les emocions i les idees; que promoguin actituds de tolerància, solidaritat i reconeixement; que potenciïn la resolució positiva dels conflictes; que incentivin l’autonomia i la iniciativa personals; que permetin conèixer el món, interpretar-lo i reinventar-lo… En fi, es tracta de plantejar projectes que ens ajudin a tots a aprendre i a créixer com a persones.
A més, una de les principals exigències de l’aprenentatge per competències és posar en relació els continguts dels diferents àmbits de l’aprenentatge i facilitar l’ús transversal dels coneixements. Se’n diu interdisciplinarierat: tot el que s’assimila en el conjunt de les disciplines, adquireix sentit i es configura com una xarxa competencial que ens permet desenvolupar una vida activa i crítica en l’actual societat del coneixement.
Jo vinc del camp de la Filosofia i de l’Antropologia. De les Humanitats, vaja.
Podria semblar forassenyat dedicar-me a l’educació plàstica, si no fos perquè és un àmbit que m’agrada, en el que he treballat molts anys i que em resulta una eina formidable per arribar on no arriben les paraules i els pensaments massa retòrics (de vegades).
El problema comença quan em parlen de noves tecnologies. Sense anar més lluny, l’única cosa que conec del meu mòbil és que és un telèfon. I encara en dubto, de vegades.
És veritat que els anys i la pràctica m’han ensenyat moltes coses i, com els meus alumnes, jo vaig fent: aprenc a força d’equivocar-me.
El curs que motiva la creació d’aquest bloc, “Educació visual i plàstica a secundària. Competència digital i comunicativa audiovisual”, ha estat tot un repte. Ens ha donat moltes eines, recursos i idees per treballar, des de la dimensió més creativa, les competències pròpies de la matèria. Fins ara me n’he sortit. Però he anat una mica a la meva i he volgut utilitzar aquestes eines i aquests recursos per treballar altres àrees del coneixement.
I voldria seguir fent-ho.
És per això que el que pretén aquest bloc és instal·lar-se en un àmbit multidisciplinar i intentar potenciar el desenvolupament de competències de caire transversal.
No sé si me’n sortiré. Vagi per endavant.
El que és segur és que n’aprendré alguna cosa.
En qualsevol cas, sempre hi serem a temps d’eliminar el que resulti sobrer.