BON SANT JORDI

sant_jordi_llegenda_2.jpgA Catalunya el dia de Sant Jordi barreja tres festivitats, la història de Sant Jordi, el dia de la rosa i el del llibre

 

La història d’un heroi que mata un drac o monstre per salvar una donzella o aconseguir un preuat botí es remunta a l’antiguitat. Herois com Perseu, Jàson, Hèracles o Cadme lluiten contra un monstre i surten victoriosos. Perseu va lliurar Andròmeda del monstre marí que Posidó havia enviat per castigar la seva mare Casiopea per haver dit que ella i la seva filla eren més belles que les nereides. Jàson, amb l’ajuda de la Medea, va adormir el drac per aconseguir el velló d’or, etc. També el déu Apol·lo va instaurar el seu santuari a Delfos després de matar la serp Pitó que el custodiava.

 

Però no només a Grècia apareix aquest mite, sinó que el veiem representat a altres pobles com per exemple els nòrdics. Un exemple són els poemes èpics de l’Edda islandès que també fan al déu Thor lluitar contra el negre drac Nidhogre i la serp Yormungand.

 

Les versions sobre la llegenda del drac són nombroses. Sant Jordi va ser un guerrer originari de la Capadòcia, algunes llegendes el fan famós perquè va matar un drac, i d’altres amb una vessant més religiosa, diuen que va patir turment per la seva conversió al cristianisme.

 

Sant Jordi, encara que ja va ser conegut des de els primers segles del cristianisme, la primera versió popular va ser l’obra de Iacobus de Voragine, la Llegenda àuria (s. XIII). En aquesta obra ja hi ha dues versions quasi independents: la llegenda del drac i per altra banda el martiri del sant. El martiri del sant seria anterior i relacionada amb la persecució dels cristians per part de Dacià.

 

La tradició de la rosa té l’origen a la Fira dels Enamorats que es celebrava a Barcelona el segle XV. La rosa vermella és un símbol de passió i l’espiga de blat amb que es guarneix seria un símbol de fecunditat. En canvi, la festa del llibre conmemora la mort de Cervantes i la de Shakespeare, fet que se celebra a altres països.

santjordi-full.jpg

fnavarr6

Quant a fnavarr6

Sóc na Francesca, professora de Clàssiques a l'Institut Joan Puig i Ferreter a la Selva del camp (Tarragona)
Aquest article ha estat publicat en Herència Clàssica. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *