Abans de començar a explicar als meus alumnes els aspectes més fonamentals de la religió grega, així com la creença dels grecs en els oracles i el destí inexorable del pobre Èdip, que es va convertir en parricida i incestuós sense saber-ho, vaig fer-los llegir un petit fragment de l’obra de Jostein Gaarder, El món de Sofia. En aquest text l’autor ens parla de com els grecs entenien el tema del destí i la importància de l’oracle, en especial el de Delfos.
Vaig intentar fer veure als alumnes que no estem tan lluny de les creences dels grecs, que hem heretat moltes coses d’ells i que des de què l’home és home s’ha preguntat pel seu destí. I això va ser el que els hi vaig preguntar:
– Penses que el teu destí està marcat des que neixes?
– Creus i consultes els signes zodiacals?
– De quines maneres actualment et poden predir el futur?
– Què creus que vol dir la màxima Coneix-te a tu mateix?
Em vaig admirar de l’impacte que havien causat aquestes preguntes entre l’alumnat. Tots vam voler participar i dir el que pensaven, fins i tot aquell que mai obre la boca i està amagat a un racó de la classe. El tema va despertar l’atenció, encara que em va sorprendre la resposta de la majoria:
SÍ, PENSO QUE ESTEM PREDESTINATS DES QUE NEIXEM.
No parlaven d’un destí a curt o mig termini, sinó el de la MORT! Trobo que aquesta generació és un xic pessimista!
