Bibliografia general bàsica recomanada.

·        DDAA; Josep Maria Solé i Sabaté y Joan Villarroya (Directors), El franquisme a Catalunya (1939-1977), cinc volums. Edicions 62, Barcelona: 2005-2007.

·        DDAA; Josep Maria Solé i Sabaté y Joan Villarroya (Directors), Breu Historia de la Guerra Civil a Catalunya, Edicions 62, Barcelona: 2005.

·        DDAA, La guerra civil a Catalunya, El periòdic de Catalunya, Barcelona: 2008. (15 volums)

·        DDAA, La Guerra Civil a Catalunya. Zona Roja, Enciclopèdia Catalana, Barcelona. 2008 (sèrie de TV3 de 15 DVD)

·        LACUEVA, JLl, MARQUEZ, M. i PLANS, L., Combat per la llibertat Memòria de la lluita antifranquista a Terrassa (1939-1979), Fundació Torre del Palau, Terrassa, 2007.

·        MÁRQUEZ BERROCAL, MANUEL, La fi del somni república democràtic: 70 aniversari de d’instauració del franquisme a Terrassa. Enllaç >>>

·        PAGES BLANCH, PELAI, Franquisme i Repressió: La Repressió Franquista als Països Catalans (1939-1975), Universitat de València Servei de Publicacions, Valencia: 2004

·        RÚBIO, TÀRIO, La tragèdia de l’exili republicà català, Rafael Dalmau Editor, barcelona: 2008.

·        MARTÍN ACEÑA, PABLO Y MARTÍNEZ RUIZ, ELENA, Las consecuencias demográficas de la guerra civil,  X Congreso de la AEHE, Galicia 2005. http://web.usal.es/~jaortega/invest/OrtegaSilvestre-GC.pdf

Bibliografia específica elaborada pel Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera

·        ABELLÀN, JOSÉ LUÍS (coord.) (1976). El exilio español de 1939, Vol. VI, Madrid, Editorial Taurus.

·        (1986). La Guerra Civil a les comarques gironines (1936-1939). Girona, Cercle d’Estudis Històrics i Socials.

·        (1989). Congrés Internacional sobre l’exili als Països Catalans (1939-1978) a Papers, Barcelona, 4-11 d’octubre de 1989, CEHI, Universitat de Barcelona; Fundació Congrés de Cultura Catalana; Fundació Jaume Bofia, Barcelona.

·        (2000). Una esperança desfeta. L’exili de 1939. Barcelona, Museu d’Història de Catalunya / Departament de Cultura (Generalitat de Catalunya).

·        (2000). Des dels camps. Cartes de refugiats i internats al Migdia francès l’any 1939. Quaderns de l’Arxiu Pi i Sunyer, núm. 3. Barcelona, Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals.

·        Edició a cura de CAMPILLO, M. i VILANOVA, F. (2000). La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). Cartes d’escriptors, intel•lectuals i científics. Quaderns de l’Arxiu Pi i Sunyer, núm. 4. Barcelona, Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals.

·        GIFRE, P. (Coord.). (2000). Història de l’Alt Empordà. Col•lecció “Història de les Comarques Gironines”, Vol. I. Girona, Diputació de Girona.

·        (2000). El primer exili dels bascos. Catalunya 1936-1939. Barcelona-Bilbao, Fundació Ramon Trias Fargas / Fundación Sabino Arana.

·        (2001). Actes de les Jornades sobre la fi de la Guerra Civil (1999). Olot, Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca.

·        (2002). Josep Bartolí. Un creador a l’exili. Barcelona, Institut d’Edicions de la Diputació de Barcelona.

·        (2003). “1939. L’exili dels Països Catalans”, Suplement i dossier publicat a El Temps núm. 987, del 13 al 19 de maig de 2003.

·        (2005). La Guerra Civil a Catalunya (1936-1939) 4. Derrota, ocupació militar i exili. Barcelona, Edicions 62.

·        CANAL, J., CHARLON, A. i PIGENET, P. (Dir.) (2005). Les exils catalans en France. Paris, Presses de l’Université París-Sorbonne (PUPS).

·        ARTÍS-GENER, A. (1976). La diàspora republicana. Barcelona, Ed. Euros.

·        AUB, M. (1955). Ciertos cuentos. Mèxic, Antigua Librería Robredo.

·        (1965). Campo francés, París.

·        AZAÑA, M. (2000). Diarios completos. Barcelona, Crítica.

·        BARTRA, A. (1982). Crist de 200.000 braços, Barcelona, Editorial Proa.

·        BENET, J. (1981). Exili i mort del President Companys. Barcelona, Empúries.

·        BENGUEREL, X. (1971). Memòries (1905-1940). Barcelona, Ed. Alfaguara.

·        (1979). Els Vençuts (1939). Ed. Club del Llibre, Barcelona.

·        BERMEJO, B. (2002). Francesc Boix, el fotògraf de Mathausen. Barcelona, La Magrana.

·        BERNILS, J.M. (1986). La Guerra Civil a Figueres. Figueres, Ed. Empordà.

·        (2003). Darnius. Quaderns de la Revista de Girona núm. 106, Sèrie Monografies locals núm. 64 . Girona, Diputació de Girona / Caixa de Girona.

·        BLADÉ i DESUMVILA, A. (1976). L’exilíada (dietari de l’exili, 1939-1940). Barcelona, Pòrtic.

·        BOITEL, A. (2001). Le camp de Rivesaltes 1941-1942. Du centre d’hebergement au “Drancy de la zone libre”. Perpinyà, Editions Mare Nostrum / PUP.

·        BOIX, R. (1999). “La Retirada. Una visió de l’exili Republicà des de la Jonquera”, a L’Esquerda de la Bastida. Edició monogràfica en motiu dels 60 anys de la Retirada (30 de març de 1999). La Jonquera, L’Esquerda de la Bastida.

·        BORRÀS, M. (2000). Refugiats/des (1936-39). Quaderns de la Revista de Girona núm. 87, Sèrie Guies núm. 36. Girona, Diputació de Girona / Caixa de Girona.

·        BOSCH I GIMPERA, P. (1980). Memòries. Barcelona, Ed. 62

·        CARRASCO, J. (1984). La Odisea de los Republicanos españoles en Francia (1939-1944). Perpinyà, Imprimerie Sanit-André.

·        CATALÀ, N. (1984). De la resistencia i la deportación. 50 testimonios de mujeres españolas. Barcelona, Ed. Adgena.

·        COLORADO, A. (1991). El Museo del Prado y la Guerra Civil. Figueras-Ginebra, 1939. Madrid, Museo del Prado.

·        DE ORRIOLS, A. (1995). Las Hogueras del Pertús. Diario de la evacuación de Cataluña. Paris, Les Éditions La Bruyère.

·        DEULOFEU, A. (1974) Memòries de la revolució, de la guerra i de l’exili. Figueres, Ed. Emporitana.

·        DÍAZ CAPMANY, C. (2000). El Castell de Sant Ferran de Figueres. La seva història. Barcelona, Departament de Cultura / Generalitat de Catalunya. (1ª Ed., 1982)

·        DÍAZ ESCULIES, D. (1993). Entre filferrades. Un aspecte de l’emigració republicana dels Països Catalans (1939-1945). Barcelona, Ed. La Magrana.

·        DREYFUS-ARMAND, G. i TEMIME, É. (1995). Les Camps sur la plage, un exil espagnol. Français d’ailleurs, peuple d’ici. París, Éditions Autrement.

·        DREYFUS-ARMAND, G. (1999). L’Exil des républicains espagnols en France, de la guerre civile à la mort de Franco. Paris, Editions Albin Michel. (També hi ha edició de Crítica, Barceloa, 2000)

·        FEBRÉS, X., GRANDO, R. i QUERALT, J. (1991). Les camps du Mépris. Des chemins de l’exil à ceux de la résistance 1939-1945. Canet, Edicions del Trabucaire.

·        FERRAN DE POL, Ll. (1972). De lluny i de prop. Barcelona, Ed. Selecta.

·        (2003). Campo de concentración 1939. Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (PAM).

·        FONSERÉ, C. (1999). Un exiliat de tercera. A París durant la Segona Guerra Mundial. Barcelona, Proa.

·        (2006). Memòries d’un cartellista del 36 (1931-1939). Barcelona, Proa.

·        FORCADA, E. i TUBAN, G. (2003). “Topografia dels camps de concentració de la Catalunya del Nord”, a L’exili català del 1936-39. Un balanç. Girona, Cercle d’Estudis Històrics i Socials.

·        FRANCH-CLAPERS, J. (1989). L’èxode. L’exili. Catàleg de l’exposició. Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

·        GASCH, S. (2002). Etapes d’una nova vida (dietari de l’exili). Barcelona, Quaderns Crema.

·        GIMÉNEZ CABALLERO, E. (1939). ¡Hay Pirineos! Notas de un alférez de la IVª de Navarra sobre la conquista de Port-bou. Barcelona, Editorial Nacional.

·        GIMÉNEZ IGUALADA, M. (1946). Más allá del dolor. Mèxic, Editorial Tierra y Libertad.

·        GUILLAMON, J. (2005). Literatures de l’exili. Barcelona, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) / Institut d’Edicions de la Diputació de Barcelona.

·        GUIXÉ, J. (2006). “Espais de Memòria. La localització i senyalització del patrimoni memorial a Catalunya”, comunicació de les I Jornades de L’aviació i la Guerra Civil (1936-1939). Història i Patrimoni.

·        GRANDO, R. (2006). ¡Al Campo! Espagne 1939. Exode, frontière, exil. Perpinyà, Editorial Mare Nostrum.

·        JOSEPH MAYOL, J. (1971). El salvament del patrimoni artístic català durant la Guerra Civil. Barcelona, Pòrtic.

·        JUANOLA I BOERA, A. (1996). La Vajol. Quaderns de la Revista de Girona núm. 65, Sèrie Monografies locals núm. 37. Girona, Diputació de Girona / Caixa de Girona.

·        JUVÉ, T. (2005). L’Aiguamort a la ciutat: memòria d’exili. El Prat del Llobregat, Editorial Rúbrica.

·        IZARD, P. (1974). La petite histoire : Argelès-sur-Mer. 1900-1940. Argelers, Edicions Massana.

·        LABORIE, P. (1990). “Espagnes imaginaires et derives pré-vichystes de l’opinion française, 1936-1939”, a SAGNES, J. i CAUCANAS, S. (ed.), Les français et la guerre d’Espagne. Actes du Colloque de Perpignan, Perpinyà, CPREPF, Universitat de Perpinyà.

·        MARQUÉS i SUREDA, S. (1995). L’exili dels mestres (1939-1975). Girona, Universitat de Girona – Llibres del Segle.

·        MONTELLÀ, A. (2005). La Maternitat d’Elna. Bressol dels Exiliats. Barcelona, Ara Llibres.

·        (2007). El setè camió. Barcelona, Ara Llibres.

·        MONTSENY, F. (1977). Cent dies de la vida d’una dona (1939-1940). Barcelona, Galba Edicions.

·        (1969). Pasión y muerte de los españoles en Francia. Tolosa de Llenguadoc, Edicions Espoir.

·        MURIÀ, J. (2003). Memòries al final de la Guerra. Zapopan, Jalisco (Mèxic), Tallers Cárdenas y Asociados.

·        OLIVA BERENGUER, R. (2006). Éxodo del campo de Argelès a la Maternidat de Elna. Barcelona, Viena Edicions.

·        PAGÈS, P. i PÉREZ, A. (2003). Aquella guerra tan llunyana i tan propera (1936-1939). Testimonis i records de la Guerra Civil a Catalunya. Lleida, Pagès Editors.

·        PALENCIA, ISABEL de. (1946). Smouldering freedom… The story of the Spanish Republicans in exile. Londres, Gollancz.

·        PÀMIES, T. (1975). Quan érem refugiats. Barcelona, Ed. Dopesa.

·        PERNAU, J. (1989, 2ª Ed.). Diari de la caiguda de Catalunya. Barcelona, Ediciones B.

·        PECHANSKI, D. (2002). La France des camps. L’internement 1938-1946. Paris, Gallimard.

·        PI i SUNYER, C. (1986). La Guerra (1936-1939) Memòries. Barcelona, Pòrtic.

·        PORTELL, R. i MARQUÈS, S. (2006). Els mestres de la República. Barcelona, Ara Llibres.

·        PRUJÀ, J. C. (2003). Premiers camps de l’exil espagnol Prats-de-Mollo, 1939. Saint-Cyr-Sur-Loire, Alan Sutton.

·        PUJOL, E. (Coord.). (2003). L’exili català del 1936-39. Un balanç. Girona, Cercle d’Estudis Històrics i Socials. Quaderns del Cercle, 19.

·        (2006). L’exili català del 1936-39. Noves aportacions. Girona, Cercle d’Estudis Històrics i Socials. Quaderns del Cercle, 22.

·        REVERTE, JORGE M. (2006). La Caída de Cataluña. Barcelona, Editorial Crítica.

·        RIPOL, M. (2005). Las rutas del exilio. Paseos y escapadas irrepetibles. Barcelona, Alhema Media.

·        ROMAGUERA, J. (2002). Magí Murià, periodista i cineasta. Memòries d’un exiliat, 1939-1948. Lleida, Pagès Editors.

·        ROMERO, A. i RUIZ, J. (1991). Figueres. Quaderns de la Revista de Girona núm. 34, Sèrie Monografies locals núm. 19 . Girona, Diputació de Girona / Caixa de Girona.

·        ROURA SABÀ, P. (1997). Maçanet de Cabrenys. Quaderns de la Revista de Girona núm. 71, Sèrie Monografies locals núm. 41. Girona, Diputació de Girona / Caixa de Girona.

·        ROVIRA I VIRGILI, A. (1976) [1940]. Els darrers dies de la Catalunya Republicana. Memòries sobre l’exili català. Barcelona, Curial.

·        RUBIO, J. (1974). La emigración espanyola a Francia. Barcelona, Ariel.

·        SAGNES, J. i CAUCANAS, S. (ed.) (1990). Les français et la guerre d’Espagne. Actes du Colloque de Perpignan,28-30 septembre 1989. Perpinyà, (Centre de Recherche sur les Problemes de la Frontière (CPREPF), Universitat de Perpinyà.

·        SALGAS, E. (1990) “L’opinion públique et les répresentations des réfugiés dans les Pyrénées Orientales (janvier-septembre 1939)”, a SAGNES, J. i CAUCANAS, S. (ed.), Les français et la guerre d’Espagne. Actes du Colloque de Perpignan, Perpinyà, CPREPF, Universitat de Perpinyà.

·        SERRA, D. i SERRA, J. (2004). L’exili dels republicans. El somni derrotat. Barcelona, Editorial Columna.

·        SOLÉ, Q. (2006). Catalunya 1939. L’última derrota. Barcelona, Ara Llibres.

 

·        SOLÉ i SABATÉ, J.M. i VILLAROYA, J. (dir.) (2005). Breu Història de la Guerra Civil a Catalunya. Barcelona, Edicions 62. (p. 705-828)

·        SOLDEVILA, F. (1995) Dietaris de l’exili i del retorn. I. L’Exili. (Edició, notes, introducció i fotobiografia a cura d’Enric Pujol). València, Ed. 3 i 4.

·        TUBERT, E. (1988). Agullana. Quaderns de la Revista de Girona núm. 20 , Sèrie Monografies locals núm. 11 . Girona, Diputació de Girona / Caixa de Girona.

·        TUBAN, G. (2003). Les séquestrés de Collioure. Un camp disciplinaire au Château Royal. Perpinyà, Editions Mare Nostrum.

·        TRAVESA, G.(2005). Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon. Treball de Recerca de 2n de Batxillerat Social, IES-SEP La Garrotxa.

·        VILA VICENTE, S. (2004). Elogi de la memòria. València, Ed. 3 i 4.

·        VILANOVA, F. (2006). Exiliats, proscrits, deportats. El primer exili dels republicans espanyols: dels camps francesos al llindar de la desesperació. Barcelona, Empúries.

·        VILARROYA, J. (2000). 1939. Derrota i exili. Barcelona, Museu d’Història de Catalunya / Departament de Cultura (Generalitat de Catalunya).

·        (2002). Desterrats. L’exili català de 1939. Barcelona, Editorial Base.

·        VILLEGAS, J. C. (coord.) (1989). Plages d’Exil. Les camps de réfugiés espagnols en France 1939. Bibliothèque de Documentation Internationale Contemporaine (BDIC) / Centre Universitaire de Nanterre et Hispanistique XX Université de Bourgogne.

·        VINYES, R. (1999). El soldat de Pandora. Una biografia del segle XX. Barcelona, Ed. Proa.

·        VIVES CLAVÉ, P. (1972). Cartes des dels camps de concentració. Barcelona, Ed. 62.