Category Archives: VISITEM ELS MUSEUS!!

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)

El Museu

El MNAC comprèn totes les arts (escultura, pintura, arts de l’objecte, dibuixos, gravats, cartells, col·lecció de fotografia i col·lecció de numismàtica) i té la missió d’explicar un discurs global de l’art català, des del romànic fins a mitjan segle XX. En el cas de les col·leccions de romànic i de gòtic, aquest discurs ve marcat per la procedència catalana de gran part de les peces, malgrat que, concretament en el gòtic, es fa una comparació amb l’art d’altres procedències. Quant a la col·lecció de renaixement i barroc, les obres que la integren condueixen cap a un discurs més internacional, de la mà de grans pintors, com ara El Greco, Zurbarán, Velázquez, Cranach, Rubens… El fons del MNAC pertanyent a l’art de finals del segle XIX i les primeres dècades del segle XX, torna a estar constituït majoritàriament per exemples d’artistes catalans, que s’articulen en un discurs que explica el modernisme, el noucentisme i les avantguardes, sempre tenint en compte totes les arts.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/piqCw3fWZhU" width="525" height="450" wmode="transparent" /]

Coneix el MACBA

Per mitjà de la Col·lecció i del programa d’exposicions i activitats, el MACBA vol construir una memòria crítica de l’art de la segona meitat del segle XX, assolint alhora dos objectius: d’una banda, fer front a discursos i forces hegemòniques que tendeixen a mitificar el que és local-nacional i a instrumentalitzar les institucions culturals com a agents actius de la terciarització econòmica de les ciutats; de l’altra, plantejar alternatives a les insuficiències dels models dominants de museu, que es basen, en general, en el mite universalista de l’obra original o bé en una concepció del museu com a espectacle.
Partint d’una concepció segons la qual no existeix un “públic”, sinó “públics” constituïts per grups específics diferenciats, el museu deixa de ser un mer productor d’exposicions i esdevé un proveïdor de serveis de diferents tipus per als diferents subjectes. L’exposició és, així, un mitjà per a un tipus d’experiència que se situa al mateix nivell que els tallers, les conferències, els programes d’audiovisuals, les publicacions, etc. Totes aquestes experiències s’articulen al voltant d’una sèrie de línies discursives que els donen coherència temàtica.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ea44hqtINeA" width="525" height="450" wmode="transparent" /]

 

[+] informació

 

Fundació Joan Miró

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/arasortim/5m4115c.rm" width="506" height="414"/]

La Fundació Joan Miró es va obrir al públic el 10 de juny de 1975. Els seus orígens es vinculen a la primera gran exposició de Joan Miró a Barcelona, l’any 1968, a l’antic Hospital de la Santa Creu. Diverses personalitats del món de l’art i la cultura es van adonar aleshores de l’oportunitat històrica de disposar, a Barcelona, d’un espai de referència de l’obra de Miró. D’acord, però, amb la voluntat de l’artista, la nova institució hauria de possibilitar també el coneixement i la difusió de l’art més actual, en totes les seves vessants.

En un moment en què el panorama artístic i cultural era més aviat exigu, la Fundació Joan Miró va aportar vitalitat amb un nou concepte de museu, més dinàmic, en què la creació de Miró convivia amb les manifestacions artístiques més diverses. Aquest fet quedava reflectit en l’epígraf CEAC (Centre d’Estudis d’Art Contemporani).

 

Actualment la col·lecció de la Fundació Joan Miró comprèn més de 14.000 peces: 217 pintures, 178 escultures, 9 tèxtils, 4 ceràmiques, l’obra gràfica gairebé completa i uns 8.000 dibuixos.

La major part d’aquest fons va ser donat a la Fundació per Miró mateix. Altres obres provenen de la col·lecció de Pilar Juncosa, esposa de l’artista, i de la col·lecció de Joan Prats, íntim amic de Miró i impulsor de la idea de crear la Fundació. Aquest fons s’ha vist incrementat amb les donacions posteriors de Marguerite i Aimé Maeght, Pierre Matisse, Manuel de Muga, Josep Lluís Sert, Francesc Farreras, Josep Royo, Gérald Cramer i David Fernández Miró, nét de l’artista.

Una part igualment estimable és la formada per les obres en concepte de dipòsit, provinents majoritàriament de membres de la família Miró i de la Gallery K.AG, fundada per Kazumasa Katsuta.

+ http://fundaciomiro-bcn.org/

 

El Teatre-Museu Dalí a Figueres!

http://www.salvador-dali.org/ 

La Fundació Gala-Salvador Dalí és una entitat cultural privada que té per missió, tal i com recullen els seus estatuts, “promocionar, fomentar, divulgar, prestigiar, protegir i defensar, al territori de l’Estat espanyol i al de qualsevol altre estat, l’obra artística, cultural i intel·lectual del pintor, els seus béns i drets de qualsevol naturalesa; la seva experiència vital, el seu pensament, els seus projectes i idees i obres artístiques, intel·lectuals i culturals; la seva memòria i el reconeixement universal de la seva genial aportació a les Belles Arts, a la Cultura i al pensament contemporani”.

Va ser creada el 23 de desembre de 1983 al Castell de Púbol per voluntat expressa de Salvador Dalí i Domènech. Des del principi, Salvador Dalí la va presidir i dirigir directament. La seva mort, el 23 de gener de 1989, va obrir un període de transició fins que, l’any 1991, el Patronat de la Fundació va nomenar Ramon Boixadós i Malé president de l’entitat. El Patronat del mes de març de 2006 el va ratificar en el càrrec.

Des d’aleshores, la Fundació ha anat actualitzant el seu organigrama, atesa la necessitat de crear una organització dinàmica, eficaç i amb capacitat per generar nous projectes per portar a terme la tasca encomanada per Salvador Dalí.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/_ff0zJTiPqI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]