Category Archives: ARTISTES CONTEMPORANIS

Tanja Smit

Nascuda a Voorburg l’any 1961, Tanja Smit reconeix que li agrada viure fora del seu país. Explica que els artistes que li agraden són aquells que miren, escolten, oloren… que no tanquen els seus sentits.
Smit mostra la seva obra, amb molts quadres que encara no ha acabat.
Pel que fa a l’art, no creu que tingui cap funció, ja que no té una meta clara, un ús pràctic. Segons ella, a Catalunya, la professió d’artista encara és una mica burgesa.


Francesca Llopis

La pintora Francesca Llopis obre les portes del seu taller al programa “Artista!” i mostra els secrets de la seva obra.
Nascuda a Barcelona l’any 1960, Francesca Llopis reconeix que treballa constantment. Recorda que, a casa seva, de petita, dibuixava a tothom i que els diumenges anava al camp a dibuixar amb el cavallet, juntament amb el seu pare.
L’estudi on treballa el va descobrir l’any 1983, i va servir per editar una revista d’art durant dos anys.
Francesca Llopis és autora del llibre “Duc una ciutat al cap”, pensat com un objecte. Per ella, la pintura és com un poema continu.

Masafumi Yamamoto

Masafumi Yamamoto obre les portes del seu espai de treball al programa “Artista!” i descobreix una bona part de la seva obra.

Masafumi Yamamoto va néixer a Yamanashi l’any 1947 i fa molts anys que viu a Catalunya. Ens mostra el seu taller, amb l’obra pictòrica, els gravats i també les escultures. Yamamoto destaca la col·laboració amb Joan Brossa en la creació de gravats que acompanyen els textos del poeta.
Al taller hi té un racó especial per fer els gravats, on Yamamoto fa servir una planxa de coure i diversos àcids.

Ignasi Aballí

IGNASI ABALLÍ.

Ignasi Aballí és un artista original que treballa amb elements com la pols, papers de diari o bitllets d’euro triturats.
Nascut a Barcelona l’any 1958, mostra el seu taller, ubicat en un edifici industrial de mitjan segle XIX que, inicialment, era una fàbrica de pianos. Fa temps que aquest és un espai per a artistes, anteriorment també hi havien treballat Modest Cuixart o Jaume Plensa.
Aballí pensa que l’espai on treballa influeix en la seva obra, com, per exemple, la pols que s’hi acumula. Una mostra és una tela blanca que Aballí ha deixat que s’ompli de pols. A més de la pols, Ignasi Aballí treballa amb retalls de diaris, amb les restes del filtre de l’assecadora o amb bitllets d’euro triturats.
Per Aballí, el seu estudi, més que un espai de treball, és un lloc d’experimentació i reflexió.