Cooperació entre companys. El mestre no ensenya però a prop seu s’aprèn

Fa molt de temps al Japó una dona gran va voler veure per ella mateixa la diferència entre el cel i l’infern. Els monjos del temple estigueren d’acord en correspondre la demanda. “Primer veuràs l’infern”, digueren mentre li posaven una bena als ulls.
Quan la bena fou treta la dona es trobà a l’entrada d’un gran vestíbul. Aquest estava ple de taules rodones cadascuna amb deliciosos aliments amuntegats, aliments que posaven la boca d’aigua. La dona observà que hi havia gent asseguda fora de l’abast del menjar. Els seus cossos eren prims i les seves cares convulses amb frustració. Ells tenien pals xinesos de prop d’un metre de llargada. Amb els pals ells podien aconseguir els aliments, però no podien col•locar-se’l a la boca. L’estona que la dona estigué allà, un soroll d’enfado, de gana i de ràbia s’aixecà. “Prou”, digué. “Ensenyeu-me el cel”.
Quan la bena li fou retirada per segona vegada, la dona es fregà els ulls. Es trobava novament a l’entrada d’un gran vestíbul amb taules i amb les mateixes suculències. La gent estava igualment asseguda fora de l’abast del menjar i amb pals xinesos semblants.
Però la gent al cel era grassoneta i rosada de galtes, i pogué percebre el soroll musical de rialles. Ara la dona somrigué perquè va adonar-se de la diferència. La gent al cel utilitzaven els pals d’un metre de llargada per alimentar-se l’un a l’altre.

La diferència entre el cel i l’infern “Doorways to the soul”

“El maestro no nos invita a entrar en la casa de su sabiduria; más bien nos conduce al umbral de nuestra mente. Pues la visión de un hombre no presta sus alas a otro hombre.”
Kahlil Gibran

Eckhart Tolle en “A new earth” escriu: “La cooperació és aliena a l’ego, excepte quan hi ha un motiu secundari. L’ego no sap que quan més inclous als altres, més suaus flueixen els esdeveniments i més fàcils et retornen les coses”. És sobre aquest motiu secundari que el professor ha d’incidir per tal de que es donguin les condicions per aquest tipus de treball.

En el moment que interessi aprofundir algun contingut, i es vulgui que aquest sigui assolit per a la majoria d’alumnes, pot passar que si s’explica en especial per un subgrup de l’aula, és molt provable que els altres subgrups d’alumnes no segueixin.
Per tal de compensar una mica això és molt interessant utilitzar alguna tècnica de cooperació entre companys. Es pot preguntar al grup: “Qui de vosaltres en aquest cas necessita ajuda i qui de vosaltres pot ajudar?” Això permetrà distingir i després agrupar els alumnes de la següent manera: els que poden tutoritzar aquest tema, i els que han de ser tutoritzats.
Després, segons quin hagi estat el nombre d’alumnes en cada grup, se’ls tornarà a agrupar en petits grups de dos, tres o quatre components, procurant que en cada un d’aquests nous grups hi hagi, com a mínim, un alumne que tutoritzi.
Què s’aconsegueix amb aquest agrupament? Que quan els grups comencen a desenvolupar les activitats, les explicacions es fan al nivell, al punt, en què es troba l’alumne tutoritzat.
Per altra part, amb aquest mètode tothom aprèn: Qui tutoritza guanya més comprensió d’aquells continguts i l’alumne tutoritzat aconsegueix, gràcies a l’ensenyament personalitzat, una introducció en els continguts que fins ara eren per a ell com uns “espais prohibits”.
Els alumnes que aprenen cooperativament, no solament aprenen millor, sinó que es troben més bé amb ells mateixos i milloren les seves relacions amb els altres.

Aquesta tècnica, i totes les tècniques de cooperació, només es poden aplicar, al meu entendre, amb resultats satisfactoris quan els alumnes confien en el professor, quan aquest ja ha demostrat que està del seu costat i no en contra d’ells, quan a l’aula es respira una “aroma de confiança” i on tothom es troba bé fent la feina que li correspon perquè s’accepta i s’avalua positivament la seva bona voluntat.

És interessant també de recordar-nos a nosaltres mateixos i als alumnes aquella situació que s’atribueix a Edisson: Es diu que aquest cada vegada que en el decurs del seu treball, bàsicament experimental, no aconseguia el resultat que esperava ho celebrava amb alegria i deia: “Estic content perquè ser que aquesta no és la manera correcta de procedir!”

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *