Anansi, l’aranya, tenia tota la saviesa del món emmagatzemada en un enorme gerro. Nyame, el déu del cel, li havia donat a ell. Anansi va ser instruït per compartir-la amb els altres. Anansi mirava dins del pot cada dia. Ell va aprendre a fer coses amb materials fibrosos, com cassar, com construir cases, i com viure bé amb la família i amb els veïns . El gerro estava ple de meravelloses idees i habilitats.
Anansi egoistament pensava, “No compartiré aquest tresor de coneixement amb ningú. Em quedaré tota la saviesa per mi!”
Anansi va decidir amagar la saviesa dalt de tot d’un arbre molt alt. Sostenint el pot ple de coneixement, ell va començar a pujar l’arbre més alt de la jungla. S’esforçà per mantenir l’equilibri del gerro davant seu mentre s’enfilava.
El fill d’Anansi, Intikuma, mirava amb gran fascinació la lluita del seu pare enfilant-se a l’arbre. Finalment ell digué: ”Si et lligues el gerro a la teva esquena et serà més fàcil agafar-te a l’arbre i enfilar-te”.
Anansi va escoltar aquest lògic consell però va cridar amb ràbia: “Un jove, amb un cert sentit comú, sap més que no pas jo, que tinc el gerro de la saviesa!” Anansi va llençar el gerro de la saviesa en un cop de fúria i disgust.
Trossos de saviesa van fluir en totes direccions. La gent va trobar trossets de saviesa escampats arreu i se’ls emportaren a casa seva per la seva família i veïns. Això és perquè avui en dia, cap persona té tota la saviesa del món. Gent de tot arreu en comparteix petites porcions cada vegada que ells intercanvien idees.
“Per què la saviesa és a tot arreu” Wisdom tales from arround the world

Totes les veritats són semiveritats
El Kibalió

Tant l’aforisme del Kibalió, amb la seva contundència, com en el conte africà “Per què la saviesa és a tot arreu”, amb la seva senzillesa, ens transmeten la idea de que ningú té mai tota la veritat, sinó només una part de tot un conjunt que seria la veritat en majúscules. H. M. Valsecia ho explica de la següent manera: “Igual que amb les peces d’un trencaclosques, unint la nostra semiveritat amb la dels altres, trobarem la veritat completa. Per això és important escoltar els altres”.
Quan en un debat amb vàries persones defensem cegament el nostre punt de vista, en realitat ens estem equivocant perquè només és una veritat parcial. Ens equivoquem en la manera de dir les coses perquè caiem fàcilment en voler imposar el nostre punt de vista als altres, malgrat que en realitat només és tracta d’això, del nostre punt de vista. El què hauríem de fer, doncs, és exposar les nostres idees sense ànim d’imposar-les als altres, sense ànim de derrotar als que polemitzen amb nosaltres. D’aquí es pot deduir que és suficient exposar una sola vegada la idea, a no ser que ens demanin que la repetim o ampliem.

Si es critica amb la paraula o mentalment el que les altres persones estan dient, el que es fa és tancar-se a la possibilitat d’aprendre una altra part de la veritat, ja que l’altra persona, encara que sembli que està equivocada, té la seva porció de coneixement, petita si es vol, però la té. Tenir la ment oberta en una conversa significa escoltar totes les opinions sense depreciar-ne cap i deixar que parli tothom. Només així es podrà fer una síntesi del què s’ha dit que inclogui totes les opinions, i potser també la nostra.

Eckhart Tolle referent a l’anterior diu el següent: “Quan et vegis immers en una discussió o en alguna situació conflictiva, amb alguna persona propera, comença per observar com et poses a la defensiva quan ataquen la teva posició, o sent la força de la teva pròpia agressió quan ataques la posició de l’altra persona. Observa la identificació als teus punts de vista i opinions. Sent l’energia emocional-mental que està al darrera de la teva necessitat de tenir raó i de senyalar que l’altra persona està equivocada. Aquesta és l’energia de la teva ment egotista.
Quan la identificació amb les posicions mentals es deixen de costat, comença la vertadera comunicació”.

També és interessant quan ens trobem en un grup de vàries persones o amb una altra persona solament, tenir en compte un altre aspecte. Si està sorgint una polèmica és preferible deixar que qui la creï parli i no reprotxar-li, sinó preguntar-li al respecte, reformulant el que ha dit, perquè així, d’aquesta manera, serà més fàcil que quan hagi acabat tot el seu discurs, els seus arguments i la seva ira, tingui una postura una mica més oberta.

En general si el que es pretén dins d’un grup és tenir una conversa més que no pas una confrontació polèmica, no s’haurà de mal interpretar la idea inicialment exposada per l’altra persona, sinó tot al contrari, s’haurà d’intentar donar més amplitud a la idea inicial, complementant el que l’altre havia dit. D’aquesta manera la petita idea inicial haurà estat amplificada, però amb la particularitat que el planeta terra s’haurà estalviat una petita “guerra” i qui hauria estat el nostre “enemic” és ara el nostre company en la recerca d’una possible solució.