L’Isaac Jauli em va explicar la següent història:
“Hi havia un home que estava a l’hospital, en estat per morir-se i que era la sorpresa de tots els metges. Tots els paràmetres vitals els tenia de manera tal, que el que s’esperava era que estigués mort; no se’n sabien avenir!
Un dia, va venir la seva dona, de la qual s’havia separat feia ja algun temps, i va demanar que els deixessin sols. Es va asseure al costat del moribund i es va sincerar amb l’home que havia estat el seu marit. Després d’una bona estona d’estar allà plegats, la dona se’n va anar i al cap de poc d’haver marxat, l’home es va mori”r.

Passa sovint que es porten ressentiments durant anys. Si fóssim capaços de veure el mal que això fa! Cada vegada hi ha més professionals del camp de la salut que coincideixen en què la majoria de malalties que tracten tenen la causa generadora amb problemes emocionals, amb conflictes no resolts, especialment amb el ressentiment.
Referent a aquest tema existeix una investigació, diria que molt seriosa, per part del Dr. Hamer i “La nova medicina alemanya”, que relaciona molt directament els traumes emocionals no resolts amb el càncer.

“No perdonar és ser presoner del passat”. A l’evangeli Jesús ja encoratjava a “perdonar setanta vegades set”, perquè no perdonar implica que un es rendeix, sense saber-ho, al control de l’altre, ja que qualsevol iniciativa de l’altre és presa com una provocació que genera conflicte.
Per altra part, no podem llençar damunt dels altres les nostres emocions negatives. Si a més aquestes van molt carregades d’energia, encara ens l’hauríem d’estar més, perquè les vibracions s’escampen com un virus.
Ens pot haver passat en alguna ocasió de generar o ser part d’un conflicte, com podria ser el d’haver faltat, per les raons que siguin, el respecte als alumnes, a tot el grup o a algú en concret. Aquestes situacions ens produeixen malestar, i l’indicador, l’aparell de mesura d’aquest malestar, es troba dins nostre. Sempre que actuem de manera impròpia veurem, si ens observem, que tenim com un pes, un bloqueig, que ens recorda que no hem actuat d’acord amb la nostra consciència i que hem transgredit l’equilibri; llavors el que cal és tornar a restablir-lo.
El primer pas per restablir-lo passa per fer les paus amb els alumnes, és a dir, disculpar-se i explicar breument el què t’ha passat. Amb aquest gest es posa de manifest als alumnes que s’és capaç de reconèixer els propis errors, que tots estem aprenent. Això enlloc de fer perdre, diguem-ne, autoritat, produeix tot el contrari; ajuda a enfortir-la, però ja no és una autoritat basada en la por, sinó que és una autoritat moral, guanyada per aquesta manera de fer, que als ulls dels alumnes es transforma en una espècie d’admiració.