– Organització de l’aula d’acord a les activitats
– Utilització dels recursos didàctics adequats
– Creativitat a l’aula
Treball cooperatiu. Estratègies de Motivació a l'Aula
Espai per compartir
– Organització de l’aula d’acord a les activitats
– Utilització dels recursos didàctics adequats
– Creativitat a l’aula
El tarannà del mestre, professor és molt important a l’hora d’injectar motivació i coherència al grup de persones que té al davant, independentment de l’edat mitja del grup. El professional de l’ensenyament, mestre, professor, ha de tenir molt clars els objectius on vol arribar, així com la confiança que diposita en els seus alumnes al llarg del procés.
M’ha agradat aquesta teva aportació perquè crec que anima a mirar-se la nostra tasca docent des d’una vessant molt humana. De fet, m’atraveixo a dir que se’n desprèn una estratègia motivacional que va més enllà de l’organització de l’aula d’acord a les activitats, l’adequació dels recursos a les activitats o la creativitat del docent. Aquesta mirada i/o escolta del docent activa cap a cadascuna de les persones, ajuda a establir un diàleg, un pont de trobada, on cada un pot trobar-hi sentit en en allò que està fent i sentir-se alhora partícep d’un projecte comú.
Seguint el fil de les teves paraules Lluís:
“La mirada i/o escolta del docent activa cap a cadascuna de les persones, ajuda a establir un diàleg, un pont de trobada, on cada un pot trobar-hi sentit en en allò que està fent i sentir-se alhora partícep d’un projecte comú.”
voldria anar una mica més enllà. En tot desenvolupament d’un projecte cal fer una anàlisi (el que es coneix com a mètode DAFO) de les FORTALESES I DEBILITATS (a nivell intern) i de les OPORTUNITATS I AMENACES (a nivell extern) ja que tenim un projecte comú, L’EDUCACIÓ.
Crec que en el nostre DECÀLEG també cal fer aquesta anàlisi per tal de poder ser més concrets en les nostres aportacions.
Segons el meu punt de vista:
FORTALESES (com a educadors i persones vocacionals):
Mantenir un clima afectiu i de respecte
Esbrinar interessos dels alumnes i integrar-los
Presentar objectius d’aprenentatge
DEBILITATS (com a educadors i persones vocacionals):
Utilització d’un material didàctic i atractiu
Mantenir espectatives altes sobre el rendiment escolar
OPORTUNITATS (des del punt de vista de la realitat de molts dels nostres alumnes):
Relació de l’aprenentatge amb l’entorn quotidià
AMENACES (des del punt de vista de la realitat de molts dels nostres alumnes):
Fomentar alumnes autònoms (molts diagnòstics psiquiàtrics, falta de coherència dins de casa,…)
Dotar de funcionalitat o utilitat l’aprenentatge
Presentar reptes als nostre alumnes (molts d’ells no saben ni volen saber que és el sacrifici,…)
Incidir en l’esforç i la perseverança i relacionar-ho amb els resultats
(No he especificat la majoria de punts, perquè cadascú té la seva pròpia reflexió)
Suposo que tot i que donem per suposades moltes d’aquestes coses crec que si tenim clar que és el que tenim en contra com a professors dins de les nostres aules, ens pot ser més fàcil començar a actuar. Segons la realitat de cada un de nosaltres hi haurà punts que tenen prioritat en la nostra actuació o fins i tot punts que no ens plantegem. Crec que és important aquesta reflexió a l’hora de fer les nostres aportacions per poder-nos entendre millor i comprendre’ns.
El meu dia a dia em fa seguir a diari les tres pautes. Personalment crec que és complicat ORGANITZAR L’AULA D’ACORD AMB LES ACTIVITATS diàries. Sí que potser és més fàcil quan es tracta d’activitats grupals, tot i haver de tenir en compte la integració d’alguns alumnes. Quan parlo d’integració, cada dia queden més lluny les consideracions racials i geogràfiques, més aviat es converteix en qüestions actitudinals o concretant una mica més, qüestions de personalitat.
Crec que els nostres alumnes tenen ments molt desenvolupades que a nosaltres, els adults, cada cop ens costa més d’entendre i sobretot de potenciar, per aquest motiu he de pensar constantment quins RECURSOS DIDÀCTICS puc utilitzar per atreure l’atenció dels meus alumnes, i d’aquí sorgeix la CREATIVITAT.
Molts dies m’he sentit impotent, però no abatuda, pel comportament dels alumnes a les hores de Matemàtiques i Física/Química a 4t d’ESO (alumnes catalogats com a desastrosos als quals mai havia fet classe abans), fins que vaig decidir utilitzar un dels principis bàsics de qualsevol societat: NINGÚ ES VOL SENTIR INFERIOR. Vaig passar de posar-me nerviosa, de cridar, inclús de ratllar el límit d’un discurs ple de paraules mal sonants, a escoltar-los, a observar-los i tractar-los com a persones molt intel·ligents potenciant les seves capacitats cognitives (que no tenen perquè a veure amb les competències, adquirides o innates, relacionades amb les assignatures que imparteixo) i el resultat ha estat espectacular. El rendiment de la classe (no d’un alumne, ni de dos, sinó de tota la classe, 30 alumnes) ha incrementat de forma exponencial. Els alumnes que tenen dificultats amb les Matemàtiques i la Física/Química, ja no tenen por de l’assignatura i el que em fa sentir millor és que diguin que tenen ganes de que arribi l’hora de Mates o Física/Química, perquè passa ràpid i s’ho passen bé.
Aquest és un resum de les hores que passo pensant com connectar amb uns alumnes que, socialment descriuen com a NINIS i que moltes vegades no fem res per a motivar-los, perquè realment suposa un desgast d’energia emocional extraordinària.
Suposo que cada un de nosaltres tenim una vivència similar amb els nostres alumnes, perquè crec que l’únic que els diferencia és la comarca on viuen, ja que els problemes que tenen són iguals a tot arreu.