La religió com a estudi de les grans preguntes

La religió és l’estudi de les grans preguntes que les persones sempre s’han fet: el sentit de la vida i de la mort, el sentit del sofriment, l’existència de Déu, l’ànima i la seva immortalitat, la resurrecció, el paradís i l’infern, etc. Aquestes preguntes tenen a veure, per tant, amb les creences més profundes de l’ésser humà. El seu estudi pot semblar ‘poc pràctic’ a primera vista, però si mirem a la història de la humanitat veiem que hi han estat sempre presents, i que tots els pobles del món hi han intentat donar resposta d’una manera o d’una altra. I és que el tipus de resposta condiciona, conscient o inconscientment, la visió del món que tenim i la nostra actitud vital més profunda.
L’estudi d’aquestes grans preguntes passa, d’una banda, pel coneixement de les respostes que desde fa centenars o milers d’anys hi han donat les grans religions, i de l’altra, per la reflexió personal que tots podem fer. Reflexionar sobre les grans preguntes consisteix en mirar al nostre voltant i també a les nostres vides amb ulls atents i fer-nos preguntes.
Per exemple, si mirem la manera com està organitzada la natura ens quedem meravellats de la perfecta organització que hi veiem: tot ésser viu està fet d’una manera tal que tots els seus òrgans treballen per defensar la pròpia vida i la supervivència de l’espècie. Ara bé, si seguim reflexionant ens adonem d’una aparent manca de sentit: el final del cicle vital de tots els éssers vius és la mort. Per tant, tota aquesta perfecta organització treballa per un ésser destinat a la desaparició, i aquí hi veiem una aparent manca de sentit: de què serveix aquest magnific disseny si ha d’acabar en el no res? Aquesta senzilla reflexió sobre el pla natural obre així la porta a un altre tipus de reflexió sobre un sentit trascendent del món.
La religió té a veure, per tant, amb la idea de la vida com a temps limitat. Potser el seu estudi no ens fa falta per a aprendre sabers pràctics, com per exemple aprendre a cuinar o a construir una casa, però sí que ens fa falta per donar sentit a les qüestions més profundes que sorgeixen quan l’ésser humà s’encara amb aquest fet inel•ludible de la vida com a temps limitat.
D’altra banda, el seu estudi pot aportar també qualitat a la manera com vivim i a la professió que fem en aquest món. No és el mateix construir una casa de pressa i pensant només en els beneficis que hi obtindrem de la seva venda, que construir-la pensant en deixar una bella construcció que les generacions futures puguin contemplar. Un exemple d’això és l’arquitecte Gaudí, que, ancorat en uns sòlids principis ètics i espirituals, va fer tota la seva obra com a un llegat per a la posteritat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà