ESCRIURE al DRASSANES

La Montserrat comença la sessió explicant un quadre sobre els processos cognitius que sempre fem servir quan escrivim. És el quadre de Hayes y Flower (1980): Els processos cognitius de l’escriptura.

Planificar: Pensar abans d’escriure, generar idees d’acord a uns objectius i organitzar-les.

Cal dedicar-hi un temps.

Redactar: Cal tenir en compte que no s’escriu de la mateixa manera que es parla, perquè no passi això: “El que més m’agrada, el que m’agrada més, l’ofici que més m’agrada és bomber”. Oralment és correcte però no funciona en escrit. Podem guiar l’alumnat amb preguntes tals com: “Si ho has d’escriure, com ho posaràs? “, “I això com ho escriuries?”,… Ajudant-los a formular exacte com escriurien el que volen dir. És important que ho diguin oralment abans d’escriure-ho.

Cada tipus de text ha de tenir la seva manera de redacció

Revisar: Tornar a llegir el que hem escrit i refer-ho.

És la part que ens costa més. L’impuls que reben els nens és que escriure surt bé a la primera. La feina de revisar no hauria de ser només una tasca del mestre, sinó que hauríem d’ensenyar als alumnes a revisar, amb un temps previst que no pot ser al mateix moment que es redacta (propera sessió,deixar un pati al mig,…). El mestre ha de ser el mediador.

Planificar, redactar i revisar ho anem fent de manera recorrent però també abans de començar a escriure i al final.

Escriure és gairebé sempre un acte de comunicació. Escrivim perquè ho llegeixi algú, per recordar alguna cosa, … sempre hi ha un receptor i l’escrit té uns propòsits. En les activitats que fem a l’aula hem de tenir present QUI són o seran els receptors i GENERAR UNA SITUACIÓ DE COMUNICACIÓ. Això ens determinarà el grau de correcció i revisió. Com hem dit anteriorment, és molt important la conversa anterior a l’escriptura. També podem reforçar amb material visual, sobretot en el contextos multiculturals. Conèixer els models d’escriptura ens ajuda (carta, conte, instruccions,…)

L’alumnat ha d’aprendre a revisar. No ho podem corregir tot. Una de les coses que ajuden més a revisar és concretar com ha de ser el text perquè estigui bé. És important pactar-ho amb ells.

El mestre ajuda a complir la pauta de revisió, pactant prèviament el que es mira o revisa. Per exemple: Què hem de tenir en compte?

• Majúscules desprès del punt.
• Després de cada idea, canviem de paràgraf.
• …

Creant un ambient de col·laboració. És més important saber que has de revisar que no pas la pròpia revisió.

Abans de corregir cal buscar exemples, per ex. Per què concorda?Per què no?

Escriure és refer i cal mostrar aquesta part a l’infant i així veu que escriure no és automàtic. Escric però desprès ho reviso i sobretot faig la revisió VISIBLE. És necessari dedicar un temps a la revisió i donar valor a l’error.

Segons el quadre de Cassany, D. (1993). Reparar l’escriptura: didàctica de la correcció de l’escrit. Aspectes que hem de tenir en compte de la correcció ( quan fem les pautes de correcció amb l’alumnat, ens podem fixar amb qualsevol d’aquests aspectes) :

• adequació: s’entén, respon als objectius, s’hauria de revisar sempre.
• coherència: ordre lògic, estructura
• cohesió: relació i enllaç entre frase
• normativa: correcció lingüística
• altres: aspectes formals (títol, ben distribuït,…)

Comentari del quadre de la Montserrat Fons L’ortografia no es pot separar de l’expressió escrita.

1.DICCIONARIS

Cal diferenciar la norma de la regla.

Norma: prescripció= impredictible= diccionari

Regla= predicció = predictible

La majoria de vegades les paraules tenen una norma però és impredictible. Són molt poques les regles que es poden aprendre, tota la resta s’han de consultar al diccionari. Hem d’ensenyar a consultar i crear l’hàbit de memoritzar. És important tenir materials i recursos, podem fer murals amb les paraules difícils, fitxes d’aula, àlbum d’aula…

2.LES REGLES

El que seria millor és que l’alumnat fes una deducció de les regles. Les regles han de ser accessibles i aplicables . No han de ser imprescindibles els coneixements de metalingüística per aplicar-les.

Fins els 12 anys el nen és incapaç d’entendre res metalingüístic. No podem dir que els passats acaben en -ava. Sí però que podem dir que els verbs acabats en -ava van amb v.

Un exemple de com treballar les regles seria fent col·leccions de paraules per deduir la regla:

Busquem paraules amb el so de g com a gat. Escrivim la llista i veiem que sona com gat: garatge, gas, gossa, guineu, guitarra,… d’aquí deduïm que s’escriu g davant a, o, u…

És molt important escriure exemples.

3. PAUTES DE CORRECCIÓ

El que va bé és treballar el contingut primer oralment. És un títol? Per què si? Per què no?…I que siguin ells els que ho dedueixen. Acabem fent una llista, per exemple:

• Hem posat títol?
• Hem separat les diferents idees/ inici-nus-desenllaç/ les coses que passen en paràgrafs?
• Hem fet bé br- i bl-?
• Hem escrit bé les paraules : tigre, selva,…

Recordem a Giani Rodari, error creatiu, jugar amb les errades també és una bona eina per treballar.

Després de comentar els quadres, va haver-hi una ronda d’intervencions.

– Una mestra va comentar que és difícil que els alumnes respectin el que han planificat, que l’escrit reflecteixi tot el treball fet a la planificació.

La Montserrat va comentar que el procés de planificació i redacció van molt units. En canvi cal deixar passar un temps per revisar.

Ens trobem amb aquest problema quan treballem el conte i una idea que dóna la Montserrat és que el podem planificar primer amb dibuixos:

Personatges i a on són           Què els hi passa           Com ho resolen             Com acaba

És important que l’alumnat vegi que escriure és llarg. És un procés.

La feina del mestre és tenir sempre les antenes posades per aprofitar l’ocasió i proposar escriure un text, una idea…

Com es pot treballar significativament tot això?

Una possibilitat és planificar a principi de curs, com per exemple:

la recepta : els panellets o la mona, el poema: Sant Jordi, la carta: per convidar als pares a l’inici de curs, postal: per Nadal, conte-contes: teatre, tema del curs: mapa conceptual.

És fàcil planificar significativament les tipologies textuals però costa més en altres temes com l’ortografia.

Vam acabar la sessió comentant que la resta de formació la Montserrat passaria pels cicles a veure una part d’una sessió, i després la comentaria al cicle.