ESCRIURE al DRASSANES

Aquest és el resum dels retorns al cicle de les observacions que ha fet la Montserrat Fons a les aules:

 

INFANTIL

DINÀMIQUES D’AULA

• La gran diversitat comporta un desgast físic i també emocional, per tant hem de rendibilitzar els ajuts individuals.
• Intervencions en gran grup: han de ser curtes. Serveixen per donar instruccions, compartir idees i explicar coses per crear consciència de grup.
• S’han de marcar els tempos. Quan passem del gran grup al treball de petit grup o individual ho hem de fer explícit, amb alguna acció, canviant d’espai o cantant una cançó, però també verbalment.
• Tots els recursos que utilitzem per recuperar l’atenció tenen un componen corporal molt marcat.
• Quan fem recolzament individual hem d’aprofitar per enganxar altres companys:
  • a veure tu com ho has fet?
  • I tu, pots dir-ho d’una altra manera?
• La seqüència hauria de ser:

gran grup poca estona – Petit grup – treball individual a les taules per “aprofitar”

• Per poder actuar amb algun nen en concret hem d’aconseguir que siguin el més autònoms possible: el treball autònom específic d’infantil és el joc.
• Durant el joc aprofitem per introduir vocabulari i expressions

 

RELACIÓ ORAL-ESCRIT

• A P3 fan una “benvinguda a la llengua” atractiva i agradable:

cançons al pati abans d’entrar a la classe

• • amb participació corporal
  • a un entorn agradable i tranquil
  • acompanyades de suport físic bonic
• Acompanyem amb llengua oral les rutines de classe , per exemple beure aigua:
  • de quin color és el teu got?
  • està ple o buit?
  • En vols més o menys?
• La llengua escrita apareix als llocs on és necessària:
  • als gots
  • a les safates o capses on deixem sempre el mateix
  • …
• Quan expliquem una història a la pantalla (Sant Jordi):
  • Fem correcció subtil: el que han dit malament ho repeteix bé la mestra (cavall per cavaller…)
  • Utilitzem moltes onomatopeies: ajuden molt a nivell fonètic
  • Fem moltes preguntes per estirar la conversa (com saps que és el rei?) millorant o recordant el vocabulari i fent especial atenció a l’específic del que estem treballant.

 

• Parlar després del joc
  • Ens permet parlar del passat (què hem fet) i del futur (què farem)
  • La llengua regula relacions i sentiments (què et passa?) però també serveix per explicar el que sé i com ho he aprés (formulació de l’abstracció)

A P-4 la mestra explica la llegenda de Sant Jordi, amb suport visual ala pantalla, i fa participar tots els infants amb preguntes que faciliten fer hipòtesis i inferències.

La seqüència completa oral-escrit hauria de contemplar (utilitzem l’exemple de Sant Jordi):

VISUAL	ORAL	VIVENCIAL	ESCRIT
Amb referents visuals materials com titelles, làmines o dibuixos, capsetes de contes….  o a la pantalla.	Repassem la història en veu alta amb el referent visual o sense.  Preguntes Onomatopeies Correcció subtil	Presentem objectes reals dels que hem parlat abans (un casc, un escut, un barret de princesa.  Juguem a la llegenda de Sant Jordi.	Presentem llibres de la llegenda i els fullegem.  Llegim un llibre en veu alta pel grup.

 

LLENGUA ESCRITA

A P4 fan un dictat de dibuixos, la mestra dicta un petit text on apareixen tres animals i els alumnes ho han de dibuixar al full en blanc. Es potencia l’atenció i la representació gràfica individual.

• Hi ha un treball previ oral i manipulatiu dels animals.
• Han dibuixat abans a plàstica els animals i estan penjats a l’aula.

A P5 han de escriure individualment, d’acord amb el model presentat en gran grup, dos noms que falten d’un rodolí que han fet amb el nom de cada nen o nena de la classe. Es potencia la relació entre el rodolí oral que saben de memòria i el text escrit i l’escriptura de noms.

• Finalitat: els rodolins es presenten als jocs florals de l’escola, per tant tots els nens i nenes saben perquè ho fan.
• Motivació: el full on ho escriuen és diferent, amb un marc de color. També han de dibuixar el nen o la nena de qui parla el rodolí.
  

Intervenció de la mestra durant la feina:

• Aprofitem el dibuix per potenciar l’observació i repassar vocabulari: quantes potes té? Com és diu el nas de l’elefant?… Què porta l’Aisha a les orelles?.. On hi ha una aixeta a la classe?..
• Aprofitem el dibuix per parlar de com ho han après o com ho han fet: com saps que és una girafa?.. com ho has fet per escriure aixeta?…
• Podem proposar treball de revisió en grup o parelles: mireu si tots els lleons de la taula tenen cua… compareu les paraules dels buits amb el company de taula..
  

  
  

  CICLE INICIAL

  1er ESCRIURE UNA FRASE EXPLICANT QUÈ ET FA POR: PRODUCCIÓ DEL TEXT

  En una sessió anterior d’expressió oral s’ha treballat una història sobre la por.

  Cada nen en veu alta ha explicat què li fa por. La mestra en pren nota per recordar-ho.

  Tenen una fitxa amb un espai per fer un dibuix d’ells mateixos o un personatge i una bafarada per escriure-hi la frase.

  Escriuen en un paper d’esborrany per passar—ho després a la fitxa.

• Pot estar bé que la mestra anoti la frase que diuen oralment i creï un document per fer després lectura. Això reforça el valor de permanència del text escrit.
• S’ha d’explicitar la finalitat de l’activitat. Si no hi ha un receptor clar també es pot dir que ho fem per aprendre a escriure, o per aprendre a escriure la paraula por, per exemple.
• Potser no cal fer servir sempre esborrany. Pels de primer és molta feina escriure-ho dos cops. El full d’esborrany pot ser un espai per fer proves de les paraules difícils.
• L’activitat permet que hi hagi estona de treball autònom mentre dibuixen, així la mestra pot anar dedicant-se més individualment. És preferible fer correcció durant l’escriptura, no després.
• Quan la mestra ajuda a escriure ha de fer que el nen faci auto-dictat (què vols dir? Com ho dius? Ho pots repetir? Escolta’t, com ho escriuries?…
• 
  

2n ESCRIURE UNA HISTÒRIA DE SANT JORDI: CORRECCIÓ DEL TEXT

En una sessió anterior els nens expliquen la història de sant Jordi.

Dos grups diferenciats.

Un grup fa una història de Sant Jordi diferent. L’han d’acabar.

L’altre grup escriu la història a partir d’unes imatges. Miren la imatge i fan una frase.

Per donar autonomia podem fer que es llegeixin el text a la taula per veure si s’entén. Si els que escolten els costa seguir podem posar un objectiu concret a l’escolta (has de veure si el company que llegeix ha posat a la seva història tots els personatges de la llegenda original)

Durant la correcció:

• Pactem la frase final amb l’alumne que ha de corregir-la.
• Li podem fer llegir a l’alumne, ell mateix anirà detectant errors.
• Li fem veure una falta concreta que es repeteix i que es pugui corregir ell mateix. Li demanem que busqui al seu text si es repeteix.
• Li suggerim altres maneres de dir algunes paraules o de millorar el text.
• Alguna paraula difícil li podem fer buscar a un llibre on sabem que hi surt.

• Quan produeixen molt podem escollir corregir només un fragment. Aquest no cal que sigui sempre el primer.
• Hem de tenir exercicis que permetin el treball autònom per poder atendre individualment a cada alumne.
• Els alumnes que acaben molt de pressa poden fer les mateixes reflexions amb els companys.

 

És molt important detectar a quina etapa es troba l’alumne i ajudar-lo a fer el salt a la que segueix. Si li demanem coses d’una altra etapa es pot bloquejar i difícilment voldrà escriure.

 

CICLE MITJÀ

3er CORRECCIÓ D’UN TEXT SEGUINT UNA PAUTA: REVISIÓ DEL TEXT

Els alumnes han fet un conte seguint un passos que s’ha treballat en comú a l’hora de plantejar la feina.

Se’ls lliura una graella per auto corregir-se.

• A l’hora de plantejar el text facilitem que els alumnes diguin idees en veu alta per ajudar als que els costa produir o imaginar (exemples de trames, personatges, llocs…)
• L’objectiu de l’activitat hauria de ser que prenguin consciència de la necessitat de revisar el text un cop escrit.
• Potser poden confeccionar ells la pauta a partir dels ítems que han sorgit a l’hora de planificar el text, quines parts ha de tenir, al principi de frase va majúscula… la mestra pot triar els que li sembli més interessants i fixar-se només en aquests.
• Els punts de la graella haurien de ser pocs per poder dedicar poc temps a revisar-los en gran grup, així no allarguem el temps d’atenció del grup.
• També podem repassar junts un parell de punts i la resta individualment o per parelles.
• No sempre han d’escriure sols, si un alumne es bloqueja pot dictar-li a la mestra que li comença el full en blanc.
• L’extensió del text no és molt important, importa que hi hagin posat el que s’ha de revisar.

 

4rt REDACTAR UN TEXT A PARTIR D’UN ESQUEMA DE PLANIFICACIÓ:PRODUCCIÓ DEL TEXT

Els alumnes han seguit una pauta per redactar una notícia (què, qui, on, quan…)

Durant la sessió han de passar la informació redactant-la, en forma de notícia, a un full amb pautes.

• Observem que si la planificació i la producció no és el mateix dia perden interès.
• Potser el full de producció ha de ser en blanc. No cal pautar tant la producció.
• Els diaris reals ja són una bona pauta que, a més, poden tenir a casa.
• Potser a més de valorar la producció, es podrien comparar entre ells com s’han planificat. Observem que, tot i seguir una pauta, hi ha diferents maneres de planificar-se.

Per recuperar contingut al final de la sessió, podem llegir una notícia i tothom pot repassar si surt tot el que demana la pauta de planificació.

CICLE SUPERIOR

5è CORRECCIÓ D’UN DICTAT: REVISIÓ DEL TEXT

Els alumnes s’han preparat el dictat a casa. Fan una frase amb les faltes i si en tenen moltes el tornen a copiar.

Recordem l’objectiu del dictat. En aquest cas és la lletra d’una cançó que han d’aprendre per cantar als petits, però també podem parlar de l’objectiu de millorar l’ortografia.

• Dictem el text que ells ja s’havien preparat . Pot dictar-lo la mestra, un company o fer “dictats a quatre mans”.

• Fan la correcció per taules. Amb aquesta metodologia la mestra pot anar passant taula per taula i dedicar-se a qui més ho necessita.
• Han d’escollir 3 faltes, copiar-les i fer una frase amb elles, si en tenen moltes el tornen a copiar.
• Cada taula diu la falta que s’ha repetit més. De tant en tant també podríem buscar la paraula difícil que han escrit bé la majoria.
• Trien la falta més repetida i treuen la norma per deducció tots junts a la pissarra.
• Si creiem que cal, l’escrivim tots a la llibreta en forma de “Recorda”
• La deducció també fa sortir les excepcions i de vegades provoca que algun alumne apliqui la norma en alguna paraula que no la segueix però que pot utilitzar molt sovint. Per evitar-ho podem fer un llistat de paraules que usem molt i que hem d’aprendre de memòria. Recordar l’arbitrarietat de l’ortografia i la necessitat de recordar paraules.
• Construir referents visuals i penjar-los a l’aula.

 

 

6è S’ENCARREGA UNA REDACCIÓ PER FER A CASA: PLANIFICACIÓ DEL TEXT

Motivació de l’activitat: lectura d’un text al llibre. Treball previ de la lectura:

• De què creus que va el text? Aquí podem aprofitar per introduir vocabulari específic que sabem que pot ser difícil i que després haurem d’utilitzar.
• Com ho saps? El fet d’explicar-ho a tothom comunica i comparteix estratègies. Hem d’explicitar més les estratègies i el processos de comprensió i planificació del text. (Aquesta estratègia la utilitzem molt més a matemàtiques que a llengua)

Demanda del text:

• Explicar sempre l’objectiu del text (perquè els companys endevinin un personatge, per penjar-lo al bloc…)

• Recuperem activitats anteriors lligades al nou text: aquí també podem estirar vocabulari, recordem paraules que ja sabem i donem sinònims o expressions que poden anar bé al nou text.
• Donar el màxim de pistes perquè puguin fer el text el més elaborat possible: recordar frases fetes, fer una llista de possibles temes, recordar textos similars que hem llegit…
• Un cop explicat s’ha de recapitular insistint en els dos o tres aspectes que ens fixarem a l’hora de corregir-lo.