Us adjuntem un resum del Projecte Educatiu de Centre aprovat el gener del 2019. Al ser una escola que estem a creixement, hi ha apartats que òbviament aniran variant amb el temps.

1.    Introducció

El Projecte Educatiu del centre (PEC) és la base per a la gestió de la nostra escola, que enumera i defineix els trets d’identitat del centre, formula els objectius que té i n’expressa l’estructura organitzativa.

El present Projecte Educatiu recull el que a l’Escola 30 Passos hem pensat, decidit i elaborat documentalment. Tenint en compte que és una escola de recent posada en funcionament, que es va iniciar el setembre del 2016, caldrà anar obrint camí, consolidant, revisant, concretant i readaptant aquest document en funció de les necessitats que es detectin però sempre mantenint la mirada respectuosa que ens ha acompanyat fins ara. És fonamental poder mantenir i assegurar els pilars bàsics que emmarquen la nostra manera de fer i d’entendre a la infància. Entenem l’escola com un espai d’acompanyament i de respecte pels processos de vida dels infants, emmarca totes les nostres actuacions. A l’escola és vital que cada infant se senti reconegut, acceptat i estimat i per tal que puguin créixer en equilibri i benestar.

El Projecte Educatiu és l’eix central de la creació i progressiu creixement del centre com a escola d’educació infantil i primària. Per tant, caldrà anar-lo construint a mesura que creixi. Tanmateix, defineix el que és essencial i particular del centre, per tal que el creixement sigui respectuós i coherent amb aquestes consideracions.

 

2.    Definició Institucional

 2.1. Característiques del context escolar

2.1.1. Antecedents

L’escola neix el curs 2016-17, com a escola de nova creació, amb el nom provisional d’escola La Sagrera.

El primer any de posada en funcionament de l’escola s’inicia amb 75 alumnes de P3, 5 mestres, 1 TEI i 1 conserge. Al llarg del procés de preinscripció, l’escola va sofrir un canvi de Projecte Educatiu. Aquest canvi va comportar un inici poc comú ja que, les 75 famílies que finalment van passar a formar part de l’escola, no havien escollit aquest projecte en cap de les seves opcions de preinscripció. Per tant, el primer any es va acollir a 75 famílies que havien escollit d’altres projectes educatius. Gran part dels inicis de l’escola, sobretot el primer trimestre del curs 2016-2017 van estar dedicats, tant per part de l’equip directiu com per part de l’equip de mestres, a acompanyar a les famílies en el procés de conèixer el projecte, de concretar l’organització de l’escola, a establir criteris de funcionament… i a crear espais d’aprenentatge pels infants.

El segon curs de funcionament de l’escola, 2017-2018, ja seguint els procediments de preinscripció i matrícula ordinaris, es van oferir 75 places. Per tant, en un any l’escola va doblar els seus membres tant a nivell d’infants com de plantilla. El curs 2017-2018 l’escola comptava amb 75 alumnes de P3, amb 75 infants de P4, i amb una plantilla de 10’5 mestres, 1 TEI i 1 conserge i un equip directiu ja complet: directora, cap d’estudis i secretària.

Així com el primer curs moltes famílies se’ls hi va assignar la plaça d’ofici, el segon curs es va omplir la matrícula amb primeres, segones i terceres opcions.

El curs 2018-2019 es completa ja tot el segon cicle d’educació infantil.

 

2.1.2. Situació i entorn

 L’escola 30 Passos és un centre de recent posada en funcionament. Aquest  curs 2018-2019 és el tercer any de funcionament del centre i s’han ofert 50 places de P3 (per tant 25 places menys que els dos cursos anteriors). D’aquestes, 49 s’han omplert amb primeres opcions i una plaça ha estat assignada en segona opció.

Per tant aquest curs 2018-2019 s’ha completat tot el segon cicle d’educació infantil, amb un total de 196 infants (a data de desembre del 2018): hi ha tres grups de P5, tres grups de P4 i dos grups de P3.

Les famílies de l’escola podem dir que no representen totalment la realitat del barri, ja que són famílies que majoritàriament durant el procés de preinscripció busquen una escola que s’adeqüi a la seva manera d’entendre la infància i això fa que el criteri sobre el projecte educatiu sovint passi per davant que al criteri de proximitat. A més, al tenir uns inicis de l’escola on s’oferissin 75 places cada curs, va fer que un percentatge de famílies (aproximat d’un 20%) els dos primers anys, siguin de fora del barri. Les famílies que no resideixen a la Sagrera i que no els toca l’escola per àrea d’influència durant la preinscripció són majoritàriament del barri Sant Andreu Centre, del Clot, de Congrés Indians, o, en alguns casos, del districte de Sant Martí o de Nou Barris. En canvi, aquest últim curs a la majoria de famílies els toca l’escola per àrea d’influència.

 

2.1.3. Alumnat

Segons les dades del curs 2018/19, el centre acull a 196 alumnes que actualment estan cursant el segon cicle d’Educació Infantil. A partir del curs 2019/10 es començarà el primer curs de d’Educació Primària amb la primera promoció de l’escola (75 alumnes).

Amb el Decret 150/2017 del 17 d’octubre es fa un gran avenç respecte a l’anterior Decret de 1997 en tant que suposa un canvi de paradigma en passar de l’escola inclusiva al sistema educatiu inclusiu: té com a destinataris tots els alumnes en totes les etapes educatives.

Aquest concepte d’educació inclusiva és clau per promoure la inclusió social de totes les persones en els diferents contextos educatius, des de la infància fins a la transició a la vida adulta, i és garant de l’avenç cap a una societat que afavoreix el desenvolupament personal, professional i social de tothom al llarg de la vida.

El Decret estableix que tots es alumnes s’escolaritzen en centres ordinaris i, només de manera excepcional i a petició de la família, s’escolaritzen en centres d’educació especial els alumnes amb necessitats associades a discapacitat severa o profunda.

Un altre canvi important és el reconeixement del treball coordinat i col·laboratiu de tota la comunitat educativa amb la creació de la xarxa de suports a l’educació inclusiva, integrada per totes les persones i institucions que intervenen en el procés educatiu.

En  coherència amb tot això exposat, a l’Escola 30 Passos hem elaborat aquest projecte educatiu en el que pretenem  fomentar i garantir una atenció educativa inclusiva i de qualitat per a tots els alumnes i en el que queda palès el disseny d’entorns d’aprenentatge flexibles que ofereixen opcions variades per donar una resposta ajustada a les necessitats dels alumnes. D’altra banda, també vetllem per adequar les mesures i els suports a les característiques dels alumnes i per actuar de manera preventiva i proactiva per detectar les necessitats dels alumnes.

Respecte als Serveis Educatius implicats en la nostra escola, comptem amb el Centre de Recursos pedagògics (CRP), l’Equip d’assessorament i orientació psicopedagògics (EAP) i actualment (curs 2018-2019) comptem amb l’assessorament del Centre de Recursos Específics per a Alumnes amb Trastorn del Desenvolupament i de la Conducta (CRETDIC).

D’altra banda, tenim la Comissió d’atenció a la diversitat (CAD) que, a la nostra escola, està formada per la directora, la psicopedagoga de l’EAP i la treballadora social de l’EAP. Es tracta d’una estructura organitzativa del centre que ha de proposar l’organització i la gestió de les mesures i els suports per atendre tot l’alumnat del centre, i que ha de fer-ne el seguiment i l’avaluació per tal d’ajustar-les a les seves necessitats.  Esdevé fonamental com a espai que articula les mesures i els suports, promou l’intercanvi i la reflexió, facilita la priorització de les demandes i dóna sentit i regularitat a tot aquest procés.

2.1.4. Espais i equipaments

Els espais a l’Escola 30 Passos són concebuts com a espais orgànics ja que són el resultat d’un procés de reflexió i transformació constant.

Es tracta d’entorns respectuosos amb els infants i amb les seves necessitats individuals i col·lectives.

• Espais d’aula

A dins de les aules trobem microespais (amb diferents provocacions i materials) a través dels quals els infants poden moure’s lliurement  i escollir allò que més s’adeqüi al seu interès en aquell moment.

Aquests microespais es construeixen partint de les necessitats i els interessos que detectem en els infants. Apareixen a través de l’observació per part de l’adult, que està present i atent, i transforma l’espai i hi situa propostes per donar resposta a les necessitats autèntiques de les nenes i els nens.

Cada aula, per tant, tindrà la seva pròpia identitat en funció de les persones que l’habitin. Però podem trobar, en termes generals, resposta a les següents necessitats:

–          Necessitat de relació amb un mateix i amb els altres

–          Necessitat de jugar a ser (joc simbòlic)

–          Necessitat de construir i destruir

–          Necessitats d’explorar, descobrir i manipular

–          Necessitat de moviment i de calma

–          Necessitat d’expressió

–          Necessitat de contacte amb la naturalesa

• Espais comuns de l’escola

A l’escola tenim alguns espais d’ús comú on cada grup hi pot anar en grup reduït, en gran grup i en els moments dels espais de descoberta.

Són espais on es dona resposta de manera més específica a algunes necessitats dels infants com poden ser el moviment, l’experimentació, la manipulació, l’expressió artística,…

– El jardí: És així com anomenem a l’espai exterior de l’escola. En ell s’ofereix situacions, experiències i escenaris per a què els infants puguin experimentar amb la naturalesa, els canvis meteorològics, l’aire fresc,… també es tracta d’un espai d’aproximació al món de les plantes i els éssers vius i el cicle de la vida.

En ell es permet un joc amb un moviment de caràcter més expansiu que a l’interior de l’escola tot i que també hi ha espais per a respondre a necessitats de joc més tranquil i de recolliment.

Hi trobem diferents microespais:

. Zona d’aigua: Seria la zona al voltant de la font. Els infants poden experimentar amb l’aigua a les taules destinades a aquest ús amb diferents estris.  També poden incloure aquest element en altres espais propers com són el sorral o les cuinetes.

. Sorral: Espai destinat al joc amb aquest element natural. Hi ha material per al joc a aquesta zona (galledes, pales, rasclets,…)

. Cuinetes: Es troben pròximes al sorral i a la zona d’aigua per a poder incloure en el seu joc aquests dos elements naturals. Els infants disposen d’estris de cuina reals (paelles, cassoles, cullerots,…) per a poder desenvolupar el seu joc.

. Zona de caseta i tipis: Aquests elements permeten desenvolupar un joc que necessiti de més recolliment i també donar resposta a la necessitat infantil d’amagar-se, d’entrar, de sortir, de refugiar-se, de sentir-se acollits, de prendre distància,… Són espais que conviden a entrar i a compartir emocions, experiències i relacions amb els altres infants.

. Estructura per enfilar-se i grimpar. Actualment hem acabat el seu disseny i estem a l’espera que ens l’acabin de fabricar i ens la instal·lin. Ha estat pensada per oferir diferents propostes per enfilar-s’hi i per poder baixar.

. Altres propostes de jardí que actualment es troben en fase de disseny i que esperem poder tenir-les enllestides de cara al segon trimestre del curs 2018/19 són: L’hort, la biblioteca de jardí i una zona d’activitats tranquil·les al porxo.

• Espai de ciències

L’espai de ciències pretenen acostar el coneixement científic als infants. Pretén crear un espai idoni a on poder experimentar, mesurar, observar, registrar, consultar… diversos aspectes del món científic.

La creació d’aquest espai de ciències surt de la necessitat de crear un entorn idoni que propiciï que els diversos grups puguin aproximar-se a les necessitats científiques que surtin a través de les diverses històries i vivències compartides pel grup. Aquest entorn, ha de fomentar també l’acompanyament dels infants en l’evolució de les seves idees sobre els fets i els fenòmens de l’entorn.

A l’espai de ciències hi conviuen materials específics de laboratori, elements naturals (cranis, plomes, radiografies, petxines, ossos…), llibres de consulta, un espai de llum fosca i materials d’ús quotidià, entre d’altres.

 

• Sala de psicomotricitat

A l’escola 30 Passos, realitzem la psicomotricitat seguint la pràctica psicomotriu Aucouturier. Per tal de realitzar aquestes sessions el material del que disposem és molt concret i indispensable per tal de poder realitzar les sessions:

Escumes: unes 30 escumes de peces diverses, com cubs, prismes, cilindres, cercles, ponts…

Matalassos: 15 matalassos flexibles i un matalàs llevapors per la zona d’espatlleres.

Altres materials com: dues espatlleres, tres miralls, teles, cercles de fusta, pilotes inflables grans…

Per la fase de representació es necessita un altre tipus de materials com: material de dibuix, plastilina, fang, construccions de fusta, contes…

• Obrador

Espai amb dos usos compartits:

. D’una banda, trobem diferents taules d’experimentació on els infants poden manipular diversos materials naturals (sorra, gra,…) mitjançant de les pròpies

mans i diferents estris reals (no joguines): culleres, cullerots, pots, pinces, molinets, bols,…

D’altra banda, també hi poden trobar propostes de caràcter artístic. Hi ha una taula on poden pintar o realitzar creacions amb volum (amb diverses masses sensorials). També hi ha diversos cavallets i una zona de la paret coberta de paper d’embalar on poden pintar en vertical.

• Espais de moviment precís

A l’escola comptem amb dos espais dedicats al moviment més controlat i de concentració. Un dels espais, és més enfocat a les necessitats pròpies dels infants de P3 i un altre més pensat pels infants de P4 i de P5.

Aquests espais pretenen donar resposta a les necessitats de moviment que puguin sorgir en els infants de manera quotidiana (fora dels horaris establerts per fer psicomotricitat) i, per aquest motiu, es troben situats de manera propera a les aules corresponents.

En ells, es dona valor a l’activitat autònoma dels infants per tal de dur a terme el seu desenvolupament psicomotriu. Per aconseguir-ho, s’eviten les intervencions directes de l’adult en l’activitat de l’infant i el seu  paper es limita a crear un espai segur (física i emocionalment) i estimulant (material de fusta, principalment d’inspiració Pikler) en el que es confia plenament en la iniciativa de l’infant i en la seva capacitat per moure’s i relacionar-se amb els objectes i persones que l’envolten. Per tant, es respecta en tot moment el ritme d’adquisició motriu de cada infant que consisteix en un procés maduratiu i que, per tant, no necessita ser ensenyat.

 

 

2.2. Trets d’identitat i caràcter propi

 El nostre Sistema educatiu, es regeix pels següents principis, establerts a l’art. 2 de la Llei d’Educació de Catalunya.

2.2.1. Principis rectors del sistema educatiu

El sistema educatiu, en el marc dels valors definits per la Constitució i per l’Estatut, es regeix pels principis generals següents:

a) El respecte dels drets i els deures que deriven de la Constitució, l’Estatut i la resta de legislació vigent.

b) La transmissió i la consolidació dels valors propis d’una societat democràtica: la llibertat personal, la responsabilitat, la solidaritat, el respecte i la igualtat.

c) La universalitat i l’equitat com a garantia d’igualtat d’oportunitats i la integració de tots els col·lectius, basada en la coresponsabilitat de tots els centres sostinguts amb fons públics.

d) El respecte de la llibertat d’ensenyament, la llibertat de creació de centres, la llibertat d’elecció entre centres públics o centres altres que els creats pels poders públics, la llibertat de càtedra del professorat i la llibertat de consciència dels alumnes.

e) El pluralisme.

f) La inclusió escolar i la cohesió social.

g) La qualitat de l’educació, que possibilita l’assoliment de les competències bàsiques i la consecució de l’excel·lència, en un context d’equitat.

h) El conreu del coneixement de Catalunya i l’arrelament dels alumnes al país, i el respecte a la convivència.

i) El respecte i el coneixement del propi cos.

j) El foment de la pau i el respecte dels drets humans.

k) El respecte i la preservació del medi ambient i el gaudi respectuós i responsable dels recursos naturals i del paisatge.

l) El foment de l’emprenedoria.

m) La coeducació i el foment de la igualtat real i efectiva entre dones i homes.

n) L’afavoriment de l’educació més enllà de l’escola.

o) L’educació al llarg de la vida.

p) El respecte del dret de mares i pares perquè llurs fills rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs conviccions.

q) L’exclusió de qualsevol mena de proselitisme o adoctrinament.

El sistema educatiu es regeix pels principis específics següents:

a) La formació integral de les capacitats intel·lectuals, ètiques, físiques, emocionals i socials dels alumnes que els permeti el ple desenvolupament de la personalitat, amb un ensenyament de base científica, que ha d’ésser laic, d’acord amb l’Estatut, en els centres públics i en els centres privats en què ho determini llur caràcter propi.

b) La vinculació entre pensament, emoció i acció que contribueixi a un bon aprenentatge i condueixi els alumnes a la maduresa i la satisfacció personals.

c) La capacitació cultural, científica i tècnica que permeti als alumnes la plena integració social i laboral.

d) L’habilitació per a l’aprenentatge permanent.

e) L’estímul i el reconeixement de l’esforç i la valoració del rigor, l’honestedat i la constància en el treball.

f) La capacitació per a exercir activament la ciutadania.

g) L’aplicació general de criteris i procediments d’avaluació.

h) La competència per a la utilització autònoma i creativa dels sistemes digitals.

i) La competència per a l’anàlisi i la contrastació de tota la informació, sigui quin sigui el mitjà de transmissió.

El sistema educatiu es regeix pels principis organitzatius següents:

a) El funcionament integrat i la gestió descentralitzada.

b) La flexibilitat suficient per anar-se adequant a les necessitats canviants de la societat.

c) L’autonomia de cada centre.

d) La participació de la comunitat educativa.

e) La promoció del reconeixement social i professional del professorat.

f) El compromís de les famílies en el procés educatiu i l’estímul i el suport per a fer-lo possible.

g) La programació de les necessitats educatives territorialment i socialment equilibrada que emmarca tots els centres sostinguts amb fons públics.

h) La col·laboració, la cooperació i la coresponsabilització amb els ajuntaments i altres administracions públiques.

 

2.2.2. Trets d’identitat de l’Escola 30 Passos

A l’escola 30 Passos, per sobre de tot, ens basem en els principis que han de regir la nostre pràctica docent. Aquests són els anomenats 7 principis de l’aprenentatge que apareixen a la guia “la naturalesa del l’aprenentatge” de l’OCDE:

1. El reconeixement de les diferències individuals. Cada persona té uns trets que el fan únic i singular, i tots tenen el mateix dret a aprendre i a gaudir de benestar a l’escola. Les propostes, els espais i les situacions que es plantegen s’han d’adaptar a les diferències individuals i grupals dels alumnes.
2. Una escola on tots aprenem junts. Com a conseqüència del punt anterior, cal generar estratègies d’aula que permetin aprendre a tots els alumnes. Ser sensibles a les diferències i necessitats individuals de cadascun d’ells ajuda a plantejar, amb altes expectatives, reptes assolibles que els suposin l’equilibri entre allò que saben o poden fer i el desig d’anar una mica més enllà.
3. L’alumne com a protagonista actiu del seu aprenentatge. Cal situar l’alumne en el centre de les decisions que contínuament es prenen a l’escola. Els protagonistes indiscutibles són els alumnes que han de desenvolupar-se i aprendre sent un element actiu del seu procés.
4. Aprenentatge competencial, aprenentatge per a la vida. Per aprendre és indispensable la interacció social. Intercanviar idees, opinions, propostes i tenir l’oportunitat de reflexionar sobre aquestes idees pròpies i alienes. Fer propostes de forma col·laborativa i, en el camí, anar aprenent a pactar, arribar a acords, gaudir dels èxits de l’altre…
5. L’aprenentatge autèntic. Allò que s’aprèn s’ha de poder utilitzar en diverses situacions. Els aprenentatges han de permetre als alumnes explorar, discutir i construir conceptes i relacions de manera significativa, en contextos que impliquin situacions problematitzades del món real i rellevants per a ells.
6. Les emocions. La implicació afectiva, el benestar i l’autoestima tenen un paper clau en l’aprenentatge. No hi ha aprenentatge si l’alumne no se sent acollit, acceptat i volgut. El cervell percep com a útil i necessari l’aprenentatge basat en les emocions, i de l’escola com a espai de benestar i aprenentatge.
7. L’avaluació al servei de l’aprenentatge. Compartir amb els alumnes allò que s’espera d’ells, o encara millor, decidir-ho entre tots, no tan sols els ajuda a autoregular-se, sinó que promou que el procés d’aprenentatge tingui moltes més possibilitats d’èxit i augmenti la seva autoestima.

Al mateix temps definim l’escola 30 Passos, com a escola pública catalana, es defineix com a inclusiva, laica i respectuosa amb la pluralitat (art. 93.2. LEC).

Entenem l’escola 30 Passos com “una escola per viure”, entesa com un entorn emocional, social i cultural amb unes especificitats diferents dels altres entorns en els que viuen els infants.

Som una escola pública i, per tant, totes les nenes i els nens s’acullen, es miren i es respecten tal i com són.

Formem part d’un entorn de barri, ciutat, país… i món en el que aprendrem a viure-hi i conviure-hi.

Sentim que la diversitat de persones, d’experiències, de coneixements, de maneres de ser i fer, de pensaments… enriqueixen tot el que passa a l’escola.

Entenem que l’educació afecta a la persona de manera global i sostenim la idea que l’aprenentatge en les etapes primerenques és transcendent tant en el sentit figurat com en el més literal: anirà més enllà de l’etapa mateixa i determinarà el decurs de la vida de l’individu.

L’escola té com a objectiu l’educació integral dels infants que té al seu càrrec, però és un objectiu compartit, ja que el primer i màxim agent educador és la família. És per això que és fonamental la coordinació, confiança i complicitat amb totes les famílies de l’escola. Per tant, podem dir que la responsabilitat màxima recau principalment a les famílies, donat que els infants es modelen a si mateixos prenent com a referència els adults més propers. És després d’aquests que es situen els mestres i d’altres adults de l’escola. Considerem que l’escola té un paper fonamental i la manera com ens mostrem els adults a l’escola és clau com a punt de socialització i culturització ja que constantment, a través de els nostres paraules i gestos, estem fent de model dels infants. Tal i com indiquen les Orientacions pel desplegament del Currículum del 2n cicle de l’Educació Infantil (2016) “benestar i aprenentatge són dos termes íntimament lligats. L’infant té una necessitat natural d’entendre el món que l’envolta i aquest aprenentatge es produirà si està immers en un ambient segur, on se senti atès, apreciat, acceptat i a on trobi el seu lloc.” Per aconseguir aquest benestar l’infant ha de rebre unes atencions de qualitat, s’ha de sentir reconegut i segur perquè pugui interessar-se pel que l’envolta i obrir-se al món.

A l’escola 30 Passos considerem que l’escola ha de crear l’espai idoni per tal que es doni un context d’aprenentatge competencial efectiu, de desenvolupament de les potencialitats pròpies i de l’autonomia individual, acompanyada per la confiança i l’acceptació total de la persona per part del mestre.

Entenem i acollim la vàlua del llegat cultural, pensem que és igualment imprescindible preservar la diversitat interindividual i les seves capacitats com una riquesa que només pot aportar beneficis a la mateixa comunitat.

 

3. Objectius del centre

 

• Fer atenció a les identitats, al benestar i als processos de creixement de cadascú.
• Promoure interaccions entre les persones i d’aquestes amb el coneixement.
• Afavorir que s’aprengui per conviure i habitar el món, per comprendre’l i actuar-hi.
• Mirar les persones de manera integral(processos-cognitius-físics-emocionals-socials)
• Oferir una educació que acompanyi en el camí cap a una autonomia real, l’autoregulació, el pensament crític i la solidaritat.
• Potenciar i afavorir l’aprenentatge significatiu, funcional i competencial, a través de vivències que ens passen de manera globalitzada.
• Acompanyar a l’infant, que entenem que és de naturalesa curiosa i investigadora, al llarg de les diverses etapes per tal que segueixi amb ganes de descobrir, conèixer i interpretar el món que l’envolta.
• Oferir la possibilitat d’expressar-se i comunicar-se a través dels diversos llenguatges (verbal, corporal, plàstic, musical, matemàtic,…) al llarg de tota l’educació infantil i primària, atorgant una major rellevància a la importància del llenguatge corporal i a la necessitat de moviment especialment a l’educació infantil.
• Acompanyar als infants en el desenvolupament de la capacitat de resoldre les situacions socials amb una mirada respectuosa cap a l’altre.
• Respectar com a “legítim ser” a tots els infants de l’escola, considerant sempre la singularitat de cada un d’ells.
• Donar valor a les actituds de responsabilitat personal per sobre de les d’obediència.
• Dissenyar els espais d’aprenentatge per a que siguin rics, confortables i segurs i aconseguir així que els infants que els habitin es sentin relaxats i amb expectatives d’aprenentatge per tal d’aconseguir que cadascú aprengui més i millor en funció de les seves característiques personals.
• Acompanyar en el procés d’anar mostrant iniciativa com a pilar de creixement i d’aprenentatge, per prendre decisions, assumir responsabilitats i adquirir compromisos cívics i socials.

Per això el paper de les mestres és clau per conèixer, entendre i respectar cada infant, que forma part d’un col·lectiu, amb la finalitat que cadascú aprengui el màxim de les seves possibilitats, des de sentiments d’autoestima personal i també pertinença al grup. Per això ens proposem:

•         Compartir les vivències de les aules de manera documentada i amb rigor.
•         Formar part de formacions tan internes com externes que ens facin créixer en la línia del que pretén l’escola.
•         Acollir alumnes de pràctiques com a Centre Formador de Pràctiques.

 

4.1.3. Criteris metodològics generals

Entenem l’Escola 30 Passos com us “escola per viure”. Per tant l’escola ha de proporcionar un entorn acollidor i motivador.

A l’escola partim de la idea de que l’autèntic aprenentatge és irrefrenable i es dona en tot moment si sorgeix de la curiositat innata dels infants. Ens basem en criteris metodològics següents:

• Considerem els i les mestres com les persones que acompanyen als infants en el procés d’aprenentatge i no com a persones que ensenyen a les nenes i nens.
• Acceptem a que a cada aula ens passaran coses diferents ja que cada grup és un col·lectiu format per persones diferents als altres grups.
• Organitzem les jornades a partir de les necessitats que l’adult acompanyant percebi i no a partir d’horaris estructurats i establerts prèviament.
• Organitzem els aprenentatges de manera globalitzada, vivencial i cultural (que és com passen les coses a la vida real).
• Aprenem en les interaccions de la comunitat grup-classe, amb els altres grups, amb les famílies, amb l’entorn, amb persones expertes, amb materials i recursos…
• A l’escola es viuen històries autèntiques i complexes, amb sentit, que ens fan emocionar, fer, pensar, comunicar-nos… i per tant els infants necessiten mobilitzar i reestructurar els seus coneixements.
• Donem valor i importància al joc. A l’escola creem espais de joc diversos amb materials i recursos que possibilitin crear, dur a terme nous escenaris, posar paraules a les accions,…
• Creiem important viure en uns espais d’aprenentatge estimulants i confortables que facin sentir els infants segurs i  confiats per aprendre.
• Establim els límits als infants des de l’amor i el respecte, per reforçar la seva confiança i autoestima que promogui l’autonomia com a pilar de creixement i d’aprenentatge.
• Les propostes han de permetre les activitats obertes i flexibles en les que tot l’alumnat hi pugui participar (cadascú al màxim de les seves possibilitats).
• Establim una organització de la classe que afavoreixi que els infants col·laborin entre si, s’ajudin i s’organitzin de manera autònoma. Les activitats s’encaminen no a “saber” sinó a comprendre el món.

 

4.1.4. Educació Infantil

La proposta curricular al llarg de tota l’educació bàsica posa l’accent en l’adquisició de les competències necessàries per entendre el món i esdevenir persones capaces d’intervenir activa i críticament en la societat plural, diversa i en canvi continu que els ha tocat viure. Atenent a les característiques evolutives dels infants fins als sis anys, es considera que a l’educació infantil no es pot demanar que els infants desenvolupin les competències bàsiques. És per això que en aquesta etapa educativa es parla de desenvolupar capacitats, que són les que finalment han de permetre que siguin competents quan la seva maduresa ho permeti.

L’objectiu principal a l’Educació Infantil és el de desenvolupar unes capacitats amb l’objectiu d’educar per viure i conviure en el nostre món actual.

 

4.1.5. Educació primària

Pensar què ha d’aprendre un infant a una escola d’infantil i primària és pensar el currículum en el seu concepte més ampli. L’objectiu que acompanya a aquest és aconseguir que els nostres infants puguin fer aquells aprenentatges que els permetin poder anar-ne fent de nous al llarg de tota la seva vida. És a dir, a l’escola hauran d’anar construint aquelles estructures de pensament que els facilitin elaborar simultàniament i amb posterioritat nous coneixements. Ser capaços de resoldre situacions, noves i complexes ens fa parlar de competències. Dit d’una altra manera, els caldrà aprendre a aplicar coneixement en cada situació. Entenem que aquest sabers no són mai tancats ni absoluts, que estan en constant revisió i que per tant són variables.

Actuar de manera competent implica la construcció d’un coneixement situat, que permeti als infants posar en marxa habilitats del pensament, coneixements i fer relacions, que els permeti actuar amb eficàcia davant de situacions imprevisibles. Volem que els infants de l’escola 30 Passos siguin crítics i trobin criteris per tal de respondre als reptes que se’ls hi plantegin.

A l’educació primària, per tal de ser coherents amb la metodologia utilitzada en l’etapa anterior, queda palesa la necessitat de tractar, de manera especialment curosa, tots els continguts que tinguin a veure amb les competències d’aprendre a aprendre, d’iniciativa i autonomia personal, social i ciutadana, i tractament de la informació i competència digital, així com els continguts de valors, actituds i normes, i de procediments i estratègies d’aprenentatge que, tot i que no apareixen de manera explícita com a tals en el currículum, segueixen sent imprescindibles per a qualsevol aprenentatge de qualitat competencial.

Quan treballem de manera globalitzada es tracten al mateix moment diversos àmbits amb més d’una àrea de coneixement. Per tant, al mateix moment, intervenen més d’una àrea curricular. S’ha de garantir que la distribució de les hores curriculars assignades al tractament dels continguts curriculars es faci de manera equitativa i que es garanteixi l’assoliment de les competències bàsiques associades a cadascuna de les àrees.

La gestió del temps escolar i lectiu per part del centre s’ha de fonamentar en els criteris metodològics generals del centre i, anualment, s’ha de concretar en la programació general. Les decisions en relació amb l’organització i la distribució del temps escolar han de ser coherents amb l’acció educativa i han d’estar orientades a l’èxit escolar de tots els alumnes.

4.5. Famílies

L’alta participació i implicació de les famílies és un dels motors més potents pel creixement del nostre Projecte Educatiu.

A l’escola 30 Passos, procurem que la comunicació entre l’equip pedagògic i la família sigui constant, fluida i bidireccional. Es fa una entrevista inicial abans d’iniciar el primer curs (és una magnífica oportunitat per recollir informacions, impressions i experiències que ens permetran entendre millor actituds, conductes, reaccions, afinitats i interessos), entrevistes durant el curs, intercanvis diaris d’informació rellevant i entrevistes puntuals sempre que sigui requerit per part dels mestres o la família per tal d’abordar algun dubte concret.

Les entrades i sortides relaxades (de 9 a 9.45h a Educació Infantil i de 9 a 9.10h a Educació Primària) també creen moments propicis per aquesta comunicació més personalitzada entre la mestra i la família.

Les sortides fora de l’escola també són moments en els que les famílies poden participar i gaudir acompanyant al grup classe en les seves activitats a l’exterior de l’escola.

A les famílies que ens acompanyen a sortides prèviament els hi fem arribar el què esperem d’ells i els hi fem arribar el següent document:

“En el nostre projecte d’escola les famílies tenen una forta presència, les fem partícips de molts moments i un d’ells és a les sortides. Per nosaltres, les famílies tenen un pes important en acompanyar al grup a les sortides, ja que comparteixen experiències pedagògiques i culturals enriquidores.

Acompanyar a les sortides és:

– Estar tota l’estona amb el grup, tot i que davant la necessitat de deixar el grup per algun motiu personal cal pactar amb la tutora quin és el moment adient. Seguint en la línia que aquest acompanyament de les sortides sigui real i de profit hi haurà moments en què no es podrà venir amb nadons, ja que sinó l’atenció no està focalitzada en el grup.

– Ens dirigim als infants sempre en un to tranquil i de respecte recordant les normes de convivència i posant límits quan cal. En el cas que sorgeixi una situació difícil de gestionar, la persona acompanyant ho notificarà a la mestra que serà aquesta la que intervindrà. Les decisions pertinents als infants les prenem les mestres perquè som les responsables del grup legalment i que coneix les peculiaritats de cadascun dels infants.

– Pel que fa al tema de les fotografies, entenem que les sortides són moments molt bonics per realitzar-les, però com a escola oferim una càmera de fotos que té cada grup per fer-les en comptes d’utilitzar els mòbils personals de les famílies. És un tema legal per garantir els drets d’imatge de tothom, així com del respecte de les normes. Poden ser els infants, les mestres o fins i tot les famílies qui facin les fotos.

– Mentre estem amb infants és convenient silenciar el mòbil, i recomanem no mirar-ho, si no és que és una necessitat que caldrà explicar a les mestres de referència.

– Quan estiguem a la sortida no podeu oferir menjar al vostre fill o filla a moments com l’autocar o anant pel carrer.

Per últim, les mestres agraïm i valorem de manera molt positiva aquest acompanyament de les famílies. Pensem que és un moment molt enriquidor per compartir entre família i escola que ens permet anar teixint vincles plegats.”

Per tal de facilitar la convivència i la implicació de les famílies, organitzem uns Grups de Treball i Reflexió en els que també hi intervenen mestres. Hi ha tres grups que per les seves característiques és necessari que hi assisteixi algun membre de l’equip directiu, aquests grups són: el d’obres, el d’espai migdia i d’extraescolars.

Cada grup té els seus objectius i una periodicitat de trobada diferent.

Sentim que és important trobar diferents maneres, moments i espais de participació i implicació per tal que cada família formi part del sistema viu que és l’escola.

– Coeducació: repensem de quines maneres podem fer possible que l’escola garanteixi la igualtat d’oportunitats, la llibertat sexual i de gènere tant per als infants com per les famílies. Hem promogut una formació en perspectiva de gènere per a totes les persones que treballen a l’escola, estem preparant xerrades i d’altres activitats per a famílies i criatures. També ens hem proposat fer xarxa amb d’altres escoles del districte per a crear aliances.

– Reflexió pedagògica: espai de reflexió sobre el projecte educatiu de l’escola. Donem suport al projecte, fem propostes de xerrades adreçades a les famílies i a les mestres com a club de debat i escola de famílies. Editem la revista de pedagogia la Cellera i organitzem activitats de caràcter sociopedagògic.

– Espai migdia: és un grup format per famílies de l’escola i l’equip directiu amb l’objectiu de donar suport a l’escola en la tasca i millora continuada de l’espai migdia. Reflexionem sobre aspectes com els menús diaris, fem tastets i observacions que retornem a l’escola, proposem xerrades informatives i de difusió per a les famílies i aprofundim sobre la feina del monitoratge en l’espai migdia (dinar i lleure).

– Extraescolars: en aquest grup s’organitzen activitats a fora de l’horari lectiu, de manera coordinada amb la direcció del centre, per tal que les activitats que s’ofereixen siguin coherents amb el Projecte Educatiu de Centre. Les activitats que s’ofereixen a P3, sempre són en família. Cada curs s’aproven les activats extraescolars que l’escola oferirà, les quals són gestionades per l’AF.

– Jardí: ens ocupem de pensar i crear ambients on la natura i el joc es fusionin. Hem fet jornades de treball per mantenir i reparar el mobiliari d’exterior i per ompli de plantes, flors i aromàtiques el jardí. Estem pensant idees per la futura ampliació de l’escola, juntament amb l’equip de mestres. Durant els períodes de vacances, ens encarreguem de regar i treure les males herbes.

– Festes: organitzem totes les festes que se celebren a l’escola, intentant aportar coses noves i integrant a totes les famílies que formem l’escola per gaudir de moments molt especials juntes. Aviat comprarem tot el que necessitem per tenir el nostre propi equip de música.

– Comunicació: ens ocupem de gestionar les comunicacions de l’AF amb les famílies de l’escola. Actualment estem treballant juntament amb l’escola per redissenyar la web tant de l’escola com de l’AF.

 -Obres i mòduls: grup que s’ocupa de projectar i acompanyar el creixement de l’escola. El grup d’obres té coneixements tècnics i assessora a l’escola amb temes arquitectònics.

– Afers exteriors: en el context de la comunitat educativa, cultural i social que envolta l’escola, aquest grup gestiona l’enllaç de la nostra AF amb d’altres entitats tipus Coordinadora d’AMPA i Comunitat Educativa de Sant Andreu, Fapac i Consell Escolar del Districte amb les quals fem xarxa per a millorar, aportar, opinar i treballar per a la comunitat.

-Acollida: Grup enfocat a crear els mecanismes per acollir i incloure dins de la vida de l’escola a les noves famílies que es van incorporant.